La Barceloneta, un dels barris més castigats per les bombes durant la Guerra Civil

"Es van llançar milions de quilos de bombes durant la guerra sobre el litoral de Barcelona", explica l'historiador David Íñiguez
La Barceloneta, un dels barris més castigats per les bombes durant la Guerra Civil
Barcelona

La Barceloneta, un dels barris més castigats per les bombes durant la Guerra Civil

"Es van llançar milions de quilos de bombes durant la guerra sobre el litoral de Barcelona", explica l'historiador David Íñiguez
Actualitzat
TEMA:
Memòria històrica
Casa de la Barceloneta afectada pels bombardejos durant la Guerra Civil

La Barceloneta, el barri marítim de Barcelona, va ser una de les zones de la capital catalana més bombardejades per l'aviació italiana i alemanya durant la Guerra Civil Espanyola.

Aquest dilluns, especialistes de l'Armada han fet esclatar al mar una bomba de la Guerra Civil carregada amb 70 quilos de TNT.

Bombardeig sobre Barcelona el 17 de març de 1938. Durant la Guerra Civil, van caure milions de quilos de bombe

 

L'historiador David Íñiguez, professor de la Universitat de Barcelona (UB), expert en la història de la Guerra Civil i estudiós de l'aviació i dels bombardejos, explica que "és normal que apareguin artefactes" com el projectil descobert aquest diumenge, fet que ha obligat a acordonar la platja de Sant Sebastià, ja que "es van llançar milions de quilos de bombes durant la guerra sobre el litoral de Barcelona".

"La Barceloneta i Ciutat Vella van ser de les zones més bombardejades, no només perquè els avions atacaven el port, sinó perquè el grau de precisió no era l'actual i els avions, que a més havien de sortejar les defenses antiaèries, llançaven les bombes des de més de 4.500 metres d'altura, amb la qual cosa moltes vegades aquestes no tocaven els seus objectius militars."

 

Autor de "Sota les bombes", un llibre d'Angle Editorial que documenta amb relats i historiografia els bombardejos que va patir Barcelona en la contesa civil, Íñiguez assegura que la Barceloneta va ser bombardejada "des de l'inici fins al final de la guerra" i destaca "la voluntat de resistència que van mostrar els seus veïns", la majoria mariners i pescadors.

 

"El barri va patir molts danys i va ser bombardejat de dia i de nit per avions italians, que lideraven els atacs, i alemanys que s'enlairaven des de la seva base a Pollença, a Mallorca."

 

Planòl dels edificis afectats del llibre "Topografia de la destrucció. Els bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil"

 

Barcelona, objectiu civil

Barcelona va ser bombardejada en 194 ocasions durant la Guerra Civil. El primer atac va ser des del mar: el 13 de febrer de 1937, el creuer italià "Eugenio di Savoia" va causar 18 morts a la ciutat.

 

El primer atac aeri va ser el 29 de maig del mateix any i va causar 60 morts. A partir d'aleshores, Barcelona va ser un dels objectius de les forces aliades del general Franco, sobretot de l'aviació italiana i l'alemanya. Per primera vegada, s'atacava de forma continua i sistemàtica la població civil. Entre 1937 i 1939, van morir a Barcelona a causa dels bombardejos 2.500 persones, la gran majoria civils.

Els atacs del gener i del març del 1938 van ser els més cruents. Durant tres dies, entre el 16 i el 18 de març d'aquell any, van caure les bombes continuadament sobre Barcelona, sobretot durant la nit, fet que va causar un miler de morts a la ciutat.

Per protegir-se, la població civil va construir uns 1.400 refugis. El total de víctimes dels bombardejos a Catalunya és d'uns 4.700 civils.

Durant els anys més durs de la Guerra Civil, entre el 1937 i el 1939, fins a la retirada, l'alcalde de Barcelona era Hilari Salvadó, d'ERC, que va gestionar la defensa civil de la ciutat. Es va fer càrrec de l'organització dels refugis, dels socors mèdics i de rescat durant els bombardejos i dels refugiats que es replegaven a la ciutat.

Salvadó no va deixar l'ajuntament fins a l'entrada de les tropes franquistes, el 26 de gener de 1939, quan va organitzar la retirada de milers de ciutadans. Hilari Salvadó era fill de la Barceloneta, un dels barris més afectats per les bombes.

 

Hilari Salvadó, últim alcalde republicà de Barcelona i fill de la Barceloneta

 

Entre els objectius afectats a la Barceloneta destaca l'Escola del Mar, que va quedar totalment destruïda durant els intensos bombardejos del gener del 1938 i, anys més tard, es va reconstruir al barri del Guinardó.

 

L'Escola del Mar a la Barceloneta va ser destruïda per l'aviació italiana

 

Bombes al mar

Els dispositius antiaeris de l'època, sobretot els canons del castell de Montjuïc, obligaven els avions a llançar les bombes contra el port des de molta altura, cosa que, segons David Íñiguez, va fer que moltes bombes caiguessin al mar.

L'historiador lamenta que no existeixi "una comptabilització fiable" de les bombes que van arribar a caure sobre Barcelona i ha reivindicat que, "igual que s'ha fet una topografia de la destrucció que van causar els bombardejos, es faci també una investigació sobre les bombes que es van llançar", que "van ser milions de quilos de bombes".

El llibre "Topografia de la destrucció. Els bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil" recull i situa tots els edificis afectats pels bombardejos i les víctimes que hi va haver. A la Barceloneta, les bombes van arrasar carrers sencers.

 

Els edificis en vermell van quedar afectats per les bombes que van caure a la Barceloneta durant la Guerra Civil
 

Íñiguez recorda que existeixen nombroses fotografies que documenten els danys que va patir el mercat de la Barceloneta, les Drassanes o els habitatges dels mariners i pescadors pels bombardejos, "sobretot els que estaven més a prop del mar"

El professor troba probable que la bomba trobada aquest diumenge al mar, a 25 metres de la platja de Sant Sebastià de la Barceloneta, l'hagués llançat l'aviació italiana, els pilots de la qual "van portar el pes dels bombardejos sobre la franja litoral de Barcelona enlairant-se des de Mallorca".

"Atacava amb els avions trimotors Savoia-79 durant el dia i a la nit ho feien els Savoia S-81, també trimotors, però més lents. També van llançar bombes sobre la Barceloneta els hidroavions alemanys de la Legió Còndor Heinkel He-59, que eren lents, portaven uns flotadors grans i atacaven de nit amb vols baixos, gairebé planejant."

Finalment s'ha identificat el projectil com a una "bomba catalana" del 1936 carregada amb 70 quilos de TNT.

 

Tarragona, on s'han detonat més bombes

La demarcació de Tarragona és on més artefactes explosius de la Guerra Civil s'han fet detonar de Catalunya. En total, 2.198 entre bombes, granades, i projectils aeris s'han fet explotar de forma controlada. De mitjana, s'ha detonat un artefacte cada cinc dies des del 1985 fins al 2018.

Se n'han trobat a qualsevol lloc: en camps de conreu, en un centre comercial, en fer els fonaments d'un nou edifici o en un campanar. La majoria d'explosius han aparegut a les zones on es van lliurar les batalles més cruentes, com la de l'Ebre.

Tarragona i Castelló són la quarta i la cinquena demarcació on més explosius de la Guerra Civil s'han trobat a Espanya, sense comptar amb els que formen part de col·leccions particulars o es venen a les xarxes. Un perill latent que s'ha de desactivar de forma controlada.

 

ARXIVAT A:
Memòria històrica

VÍDEOS RELACIONATS