Cap i potes del davant d'un rinoceront
La cacera il·legal és una de les activitats que està posant el rinoceront en risc (Public Domain Pictures)

La banya dels rinoceronts s'ha escurçat el darrer segle a causa de la caça furtiva

Ho revela un estudi fet a partir de fotografies guardades a la base de dades més gran del món sobre rinoceronts

La banya dels rinoceronts s'ha anat escurçant el darrer segle i la causa probable n'és la caça furtiva, que ha dut a disminuir el nombre d'individus amb peces més llargues.

Aquesta és la conclusió d'un estudi liderat per Oscar Wilson, de la Universitat de Hèlsinki, en què també hi han participat investigadors de la Universitat de Cambridge i del Rhino Resource Center d'Utrecht, als Països Baixos. S'ha publicat a la revista People and Nature.

A part del resultat obtingut, un fet destacat del treball és la metodologia utilitzada. El Rhino Resource Center (RRC) és la web amb més informació sobre rinoceronts. I, entre altres coses, té un banc amb més de 4.000 imatges d'aquests animals, que inclou retrats artístics fets entre el 1481 i  el 2021 i fotografies preses entre el 1862 i el 2021.

Un dels objectius dels autors era avaluar els canvis en la manera com es representava la relació entre rinoceronts i humans al llarg del temps. Per això van fer servir 1.531 peces artístiques i 1.627 fotografies.

Sobre això, la conclusió és que les espècies africanes han estat molt més representades que les asiàtiques al llarg del temps. D'altra banda, durant l'expansió imperialista europea, entre els segles XVI I XX, els rinoceronts eren representats, sobretot, com a trofeus de caça, però des de mitjans del segle XX se'ls ha mostrat posant més l'èmfasi en el context natural i en la conservació.


Els animals amb banyes més curtes deixen més descendència

Un altre objectiu era determinar si les dades extretes de les fotografies es podien utilitzar per avaluar els canvis en la longitud de la banya al llarg del temps.

Per això darrer van trobar 80 fotografies adequades per a l'anàlisi. Hi estaven incloses les cinc espècies actuals de rinoceront: 22 del negre, 22 del blanc, 18 de l'indi, 13 del rinoceront de Sumatra i 5 del rinoceront de Java. També van tenir en compte la situació dels animals: 3 vivien en un refugi, 12 es trobaven en llibertat i els altres 65 eren captius.

Els resultats de les mesures indiquen una clara i progressiva disminució de la longitud de la banya en relació amb el cos de l'animal. Això s'ha produït en totes cinc espècies, si bé el rinoceront blanc i el negre tenen la banya més llarga en relació amb el cos, mentre que el de Sumatra té la més curta.

Els investigadors reconeixen que aquest mètode pot tenir biaixos, per la manca de referències sobre l'escala de les fotografies. Però també ofereixen algunes recomanacions, a partir de la seva experiència, per fer aquestes mesures amb les imatges.

D'altra banda, si bé 65 dels rinoceronts retratats estaven captius, els autors fan notar que la majoria havien estat capturats en llibertat o bé eren fills d'animals que havien viscut en llibertat. Per això, la disminució de la longitud de la banya ha tingut lloc en el medi natural.

Conclouen que, per tant, l'escurçament de les banyes es deu, probablement, a la selecció natural, si bé provocada per la caça dirigida. La cacera furtiva està dirigida sobretot a animals amb les banyes més grosses. Si se'ls elimina, deixaran menys descendència. I així es van fent preponderants els rinoceronts amb banyes més curtes.

Els autors defensen la validesa d'aquest mètode, a causa de l'accelerada pèrdua de grans exemplars a tot el món:

"Aquest treball és particularment oportú i pot proporcionar informació important per planificar estratègies de conservació de les espècies, com també per augmentar els coneixements biològics."

 

Una demanda creixent

La demanda de banyes de rinoceront a l'Àsia, sobretot a la Xina i al Vietnam, es manté en quantitats molt elevades. Al Vietnam s'utilitza sobretot la banya de rinoceront blanc en medicina, per abaixar la febre, reduir la ressaca i desintoxicar el cos. A la Xina la demanda és sobretot com a objecte artístic o com a antiguitat.

Es tracta d'un negoci molt lucratiu. Al mercat negre, la banya de rinoceront asiàtic es pot pagar a fins 400.000 dòlars per quilo, i la de rinoceront africà, a uns 20.000 dòlars per quilo.

La dècada del 2010 els caçadors furtius van matar vora 10.000 rinoceronts a l'Àfrica. Aquesta és una de les causes que ha fet disminuir les poblacions, de 500.000 rinoceronts a començaments del segle XX a menys de 30.000 exemplars el 2020.

Aquest mes de març, investigadors de la Universitat de Copenhaguen van publicar un article a Ecological Economics fet a partir d'entrevistes a 345 compradors de banya de rinoceront al Vietnam, per comprendre les seves preferències.

Els resultats indicaven que els consumidors estaven disposats a pagar més per banyes de rinoceront salvatge o que estigués en semillibertat, però també mostraven preferència per banyes de procedència legal. Això darrer, però, no importava als clients amb més poder adquisitiu.

L'ús més habitual de les banyes era per reduir la ressaca (66,8%) i per desintoxicar (58,2%). Un 19,5% la feia servir en pols per a diversos hipotètics beneficis en la salut i un 13,2% per abaixar la febre. Només el 20% dels consumidors admetien haver comprat ells mateixos la banya i la resta deia que l'havia rebuda com a regal o que se'ls havia ofert en una festa.

Per als autors, els resultats suggereixen que un mercat legal no eliminaria del tot el mercat negre i que acabar amb la caça furtiva dependria de la disponibilitat de material legal procedent de rinoceronts salvatges o en semillibertat, de campanyes per canviar les preferències dels consumidors i dels esforços en regulació.

Actualment, el comerç internacional de banya de rinoceront està prohibit per la CITES (Convenció sobre Comerç Internacional d'Espècies en Risc de Fauna i Flora salvatges), a causa de la preocupació per la demanda creixent que hi ha hagut els darrers anys, que un comerç legal podria potenciar encara més.

 

ARXIVAT A:
CiènciaEcologiaRecerca científica
Anar al contingut