Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player
Barcelona

La banca ètica augmenta un 23% la captació d'estalvis i un 22% la concessió de crèdits en un any

Demanar diners a un banc o caixa implica, especialment en aquests moments de crisi, sotmetre's pràcticament a un tercer grau. Però i a l'inrevés? Quan nosaltres ingressem diners en una entitat els demanem què pensen fer-ne? La resposta és majoritàriament "no", amb la qual cosa estem delegant la nostra voluntat sense condicions. Així, podríem estar contribuint en la fabricació d'armes o la contaminació mediambiental sense ni tan sols saber-ho. La banca alternativa, més coneguda com ètica, vol trencar amb aquesta tònica i no només busca rendibilitat financera, sinó també social, amb la màxima transparència. Aquest model de banca, en només un any, ha augmentat un 23% la captació d'estalvis i un 22% la concessió de crèdits.

Actualitzat
Qui té diners, té força. I en la societat en què vivim, entre els que tenen més diners, perquè entre tots els els confiem, hi ha bancs i caixes. Aquesta acumulació de capitals els dóna força per "canviar el rumb del món". Decidir en què o qui s'inverteix o asseure's amb els governs per discutir grans qüestions.

Amb els nostres diners, doncs, deleguem també aquest poder i ho acostumem a fer sense demanar res, sense capacitat per decidir sobre el crèdit que es concedirà amb aquells estalvis.

Contradicció entre el valor moral i l'ús dels estalvis

Als Estats Units dels anys 60, molts es van sorprendre en fer-se públic que els estalvis de joves nord-americans servien per finançar la criticada guerra del Vietnam. Aquesta contradicció entre els valors morals i l'ús dels estalvis personals per part de les entitats de crèdit van posar els fonaments d'una banca alternativa o ètica.

Es tracta d'una banca que treballa sobre la base d'una economia real, és a dir, activitat econòmica no especulativa i fora dels mercats secundaris. O el que és el mateix, que els projectes finançats han de generar directament béns o serveis. I una banca preocupada perquè les seves activitats produeixin un impacte positiu a nivell social, mediambiental i cultural.

Una crisi "favorable" per a l'ètica


La crisi financera en què estem immersos ha tornat a deixar molta gent amb cara de pòquer. Amb els estalvis de milions de persones, el sector financer va enriquir-se perillosament amb inversions immobiliàries i productes derivats que han acabat explotant.

Arrossegats per aquesta situació, i mentre bancs i caixes lluiten per mantenir-se vius, la banca alternativa o ètica ha recollit durant el 2010 un 23% més d'estalvis respecte a l'any anterior, segons les dades del baròmetre que elabora l'Observatori de les Finances Ètiques i que ha fet públiques la coordinadora de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica.

El baròmetre també indica que els préstecs concedits per aquests bancs han crescut un 22% en el conjunt d'Espanya, en "un clar indicatiu de l'interès dels ciutadans per canviar el sistema financer que ens ha portat a la crisi actual", segons el director de l'ONG SETEM-Catalunya, Eduard Cantos.

En els últims deu anys, l'estalvi ingressat en la banca ètica s'ha multiplicat per deu i els préstecs s'han multiplicat per vuit.

Avantatges...

La banca ètica ofereix una gran quantitat d'informació als seus clients sobre els crèdits que es concedeixen i, en funció del model de banca, com en els casos de cooperatives, fins i tot, els usuaris poden tenir dret a vot.

Els crèdits es restringeixen a activitats que cobreixen serveis necessaris que tinguin un impacte positiu en la societat i el medi ambient. Es desterren projectes que puguin tenir a veure amb armament, prostitució, tabac, explotació infantil, règims dictatorials, drogues o monocultius intensius, entre d'altres.

I es prioritzen el comerç just, l'atenció a col·lectius en risc d'exclusió, l'educació, la reducció de la despesa energètica o el respecte als drets humans.

... i recels

La banca ètica, però, encara genera molts recels en termes de rendibilitat i garanties. Dubtes que des del sector allunyen assegurant que, en aquest sentit, no són ni més ni menys fiables que la banca tradicional.

El risc que corren en les seves inversions és inferior. Es concedeixen més microcrèdits i, malgrat les garanties de recuperació puguin semblar escasses, és un fet comprovat que l'índex de retorn de préstecs acostuma a ser superior entre els pobres perquè hi ha una major implicació emocional i un pagament més fraccionat amb un major seguiment.

No busquen només la rendibilitat financera, sinó també la social, però no vol dir que els seus beneficis siguin necessàriament inferiors. Això sí, no tenen oficines a cada cantonada i els interessos que ofereixen als seus clients segurament són més ajustats que els de la banca convencional.

I pel que fa a garanties, el sector remarca que estan sotmesos als mateixos requisits del Banc d'Espanya que la resta d'entitats financeres.

VÍDEOS RELACIONATS

Anar al contingut