Henry Kissinger
Kissinger va néixer el 1923 a Alemanya i es va refugiar als Estats Units del nazisme (Gerald Ford School CC BY-ND 2.0)
ANÀLISI

Kissinger, centenari: més ombres que llums del polític nord-americà més astut i despietat

Henry Kissinger ha complert aquest 27 de maig 100 anys i és un dels pocs actors polítics claus del segle XX que encara queden en vida

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Nicolás Valle

Periodista de la secció d'Internacional de TV3

@NicolasValle
Actualitzat

Recordeu què fèieu el dia que va començar la II Guerra Mundial? Ja cada cop queden menys persones que puguin respondre a aquesta pregunta. Una d'elles és Henry Kissinger. L'exsecretari d'Estat nord-americà acaba de fer 100 anys. Quan va néixer encara no s'havia inventat l'autogir, ni els frigorífics, ni les autopistes, ni la televisió, ni la penicil·lina, ni els bolígrafs.

Diuen que amb la reina Elisabet II va morir el segle XX. Fals: morirà el dia que traspassi aquest home controvertit en tots els aspectes. De fet, que hagi complert el segle vida no fa res més que alimentar encara més el seu mite.

Els més benvolents prefereixen destacar el seu paper d'intel·lectual, d'estadista, un home hàbil que va ser capaç d'obtenir el Premi Nobel de la Pau malgrat haver vorejat els límits de la moralitat.

Els més crítics diuen això, que no tenia moral. Però no és cert, sí que en tenia, però només una: la moral de l'Estat. Kissinger pertany a la categoria dels secretaris d'Estat i responsables de la Seguretat Nacional anomenats pragmàtics, dels que consideren que no hi ha límits per a l'ètica si el que hi ha en joc són els interessos de l'Estat i de la nació, en aquest ordre.

Pels detractors, es tracta d'un cínic, un arrogant, un egòlatra i... un criminal de guerra, amb jaqueta i corbata, però un criminal de guerra.

Kissinger en una reunió amb el president de la República de Vietnam, Nguyen Van Thieu, el 1972
Kissinger en una reunió amb el president de la República del Vietnam, Nguyen Van Thieu, el 1972 (Arxiu Nacional dels EUA)

Fa dècades que el que va ser conseller de Seguretat Nacional i secretari d'Estat de Richard Nixon (1969-1974) i de Gerald Ford (1974-1977) no ocupa cap càrrec oficial, però encara hi ha polítics i acadèmics nord-americans i estrangers que acudeixen a ell per escoltar la seva opinió. Sigui sobre la guerra d'Ucraïna o la intel·ligència artificial, Kissinger mostra una inusitada lucidesa. Així i tot, cada cop sorgeixen més informacions que qüestionen el seu paper, especialment per haver impulsat una política exterior insensible a tota consideració basada en la decència.


L'home que no podia ser president

Heinz Alfred Kissinger va néixer el 27 de maig de 1923 a Fürth (Alemanya) en el si d'una família jueva que va arribar a Nova York fugint del nazisme quan ell encara era un adolescent.

Per culpa de l'absurda llei que impedeix als no nascuts en territori dels Estats Units ser president, no va poder arribar al capdamunt de la Casa Blanca. Encara avui manté un fort accent alemany i, com molts refugiats jueus, va desenvolupar des de ben jove un desfici per posar ordre al caos.

Kissinger no ha pogut ser president, però durant els anys crucials de la postguerra no sortia de la Casa Blanca. Des d'allà va organitzar l'arquitectura de la distensió amb la Unió Soviètica que va canviar el rumb de la guerra freda, va ser l'artífex de la normalització de les relacions amb la Xina i va lluitar per frenar la proliferació nuclear.

Va mediar amb èxit dubtós per un acord entre àrabs i israelians. També va posar fi a la guerra de Vietnam, tot i que va arribar tard, quan ja havien mort centenars de milers de persones i quan el país ja havia caigut irreversiblement en la depressió col·lectiva.

Kissinger senyala la península del Sinaí en un mapa en una reunió amb el president Ford i congressistes
Kissinger assenyala la península del Sinaí en un mapa en una reunió amb el president Ford i congressistes (Arxiu Nacional dels EUA)

El seu vessant negatiu és llarg i ominós. Durant els seus anys al govern, no hi va haver continent que no patís matances, persecucions, bombardejos, plans sistemàtics d'extermini, enderrocament de governs legítims, patrocini i ajuda a dictadures, entrenament d'assassins i torturadors, assassinats selectius, segrestos i tota mena d'atemptats contra el benestar dels éssers humans.

Cal ressaltar el ferm suport a les dictadures militars de Llatinoamèrica, Àfrica i el Sud-est Asiàtic. Mai va ocultar la seva inclinació pel dictador espanyol Francisco Franco i pels seus homòlegs de l'Argentina i Xile.

Molts documents recentment publicats revelen el seu paper d'avalador en l'Operació Còndor dissenyada pel dictador xilè Augusto Pinochet per eliminar els opositors. De fet, es considera que Kissinger va estar al corrent dels preparatius del cop d'Estat contra Salvador Allende. No el molestaven les dictadures sempre que servissin per mantenir el comunisme fora de l'Amèrica Llatina.

Segons la seva visió del món, la moralitat impedeix mantenir relacions internacionals duradores i estables. En la seva llista negra, també hi figuren el bombardeig de Cambodja, el genocidi a Bangladesh i la invasió indonèsia de Timor Oriental. La seva responsabilitat política està ben documentada a través de memoràndums secrets, enregistraments, fotos i vídeos, informes, documents i una enorme quantitat de testimonis.

És, a més, un dels fundadors de l'hermètic i polèmic Grup Bilderberg, que reuneix anualment reis, nobles, polítics i empresaris --tots supermilionaris-- per influir sobre la política i la vida dels pobles.


L'indestructible del Watergate

Tornant a la política nacional, Kissinger se les va enginyar per sobreviure a les moltes purgues ocorregudes a la Casa Blanca durant l'administració de Nixon. Sabia com fer passadissos, com fer amics i com eliminar enemics. Sabia com treballar en conciliàbuls i a l'ombra. Sabia com comprar voluntats i recompensar lleialtats.

Kissinger al Despatx Oval de la Casa Blanca amb el president Richard Nixon
Kissinger al Despatx Oval de la Casa Blanca amb el president Richard Nixon (Arxiu Nacional dels EUA)

L'escàndol del Watergate, que va posar el govern del país de cap per avall i que va obligar el president nord-americà a dimitir, no el va afectar. Això va alimentar també la seva fama d'home indestructible, gairebé invulnerable, tot gràcies al seu instint de supervivència, segurament el mateix que l'ha ajudat a complir 100 anys.

ARXIVAT A:
Estats Units
Anar al contingut