Kiruna, una ciutat amb els dies comptats per la mina de ferro que en forada el subsol

La ciutat de Kiruna és la més septentrional de Suècia. Situada al Cercle Polar Àrtic, es coneix pel seu hotel de gel i la seva església, considerada un dels edificis més bonics del país. És la ciutat de l'escriptora Asa Larson, la capital del territori dels Sami, els pastors de rens pobladors ancestrals de la zona. Però la seva importància i raó de ser és que hi ha la mina de ferro més gran del món.

La ciutat es va fundar arran de la mina i la mina està enfonsant la ciutat. 

L'explotació de magnetita va començar el 1900. La mina de Kiruna produeix el 80% del subministrament de ferro de la UE, que s'extreu a uns 1.600 metres de profunditat.

Ara se li afegeix una nova explotació minera imprescindible per a l'autonomia energètica d'Europa i la transformació cap a una indústria més sostenible. A Kiruna s'ha trobat el jaciment de terres rares més gran d'Europa. Les terres rares són metalls indispensables per fabricar bateries de cotxes elèctrics i híbrids, telèfons mòbils o turbines d'aerogeneradors.

En aquest gràfic es pot veure on es troben les mines al subsol que amenacen d'esfondrar la ciutat de Kiruna:

Un pla per traslladar la ciutat 

La companyia estatal sueca LKAB, que explota la mina, i les autoritats locals han iniciat un pla que obligarà a traslladar una part de la ciutat uns  tres quilòmetres a l'est. Des del 2004, l'enfonsament del terreny a causa de l'explotació minera subterrània afecta sobretot la part antiga de la ciutat: el centre comercial de la població, on hi ha els edificis més emblemàtics, com l'església, l'Ajuntament, l'hospital o escoles. 

Alguns d'aquests edificis, i d'altres de particulars, amb esquerdes que posen en perill la seguretat de les persones, ja han estat enderrocats. L'ajuntament ja l'ha reconstruït a la nova part de la ciutat i només ha conservat l'antiga torre del rellotge.

Uns 6.000 habitants dels 18.000 que té la població hauran d'abandonar casa seva. I no es descarta haver de traslladar tota la ciutat d'aquí al 2035.
 

El trasllat de l'església

Els veïns afectats que ja han marxat han guanyat en seguretat, però han perdut els espais històrics on han passat la seva vida. Algun d'aquests espais no es poden perdre, com l'església de Kiruna, que el 2001 va ser considerat per votació popular l'edifici públic més bonic del país.

Aquest edifici i el campanar annex es van construir el 1912. D'estil Art Nouveau i totalment de fusta de color, la seva forma està inspirada en una kota, el tradicional tipi dels sami, els habitants autòctons de la zona. D'un característic color teula a l'exterior, és una església amb pocs símbols religiosos, tant per fora com per dins.

El pla és que, el 2026, tot l'edifici, d'unes 600 tones, es carregarà en remolcs i es traslladarà d'una peça a la seva nova ubicació, a tres quilòmetres, prop del cementiri local. El projecte és complicat, però no més que el de traslladar tota la població a llarg termini.

Inflació a Kiruna

La companyia LKAB, que dona feina a 4.500 persones a Kiruna, espera estar al capdavant de la revolució industrial verda d'Europa i impulsar l'autonomia dels recursos naturals, en resposta a la crisi climàtica i l'alarma sobre la dependència d'Europa de països com la Xina, que té les mines de terres rares més gran del món. Des del 2021 ha substituït el carbó per hidrogen produït a partir d'electricitat verda en la producció del ferro. 

Les autoritats han impulsat la diversificació econòmica de la ciutat, promovent la ciència, la investigació i el desenvolupament, així com altres activitats que depenen del govern. Kiruna té una de les estacions ESTRACK, la xarxa de prospecció de l'espai profund de l'Agència Espacial Europea.

Però els veïns que han hagut d'abandonar casa seva veuran com en els pròxims 8 anys s'apugen els lloguers, fins arribar a un màxim del 25% més del que pagaven a les seves antigues cases. Nina Eliasson, la cap de planificació del municipi de Kiruna, ho justifica per la millora dels habitatges. Per la seva banda, els habitants d'aquesta pròspera ciutat no saben si les mines que els donen vida els reserven altres problemes en el futur, com la inflació que pateixen ara. Però no els queda cap altra opció.
 

Els sami i els camins dels rens

Els que sí que veuen com els canvis els afecten de nou en la seva forma tradicional de vida són els habitants autòctons de la zona: els sami. Abans que comencés l'explotació minera, aquest territori era on pasturaven i transitaven els seus ramats de rens. Els Sami van haver de canviar els camins de pastura, i adaptar-se.

"Volem conservar la nostra vella cultura i els nostres vells valors per tenir una bona vida, no tenir una vida fàcil amb altes despeses i hàbits de consum poc saludables", diu Stephan Michaelsson, un els pastors sami.

L'empresa LKAB els promet el que no va fer el 1900, escoltar-los per minimitzar l'impacte en el seu treball i en el medi ambient. Ara, una de les comunitats sami han hagut de tornar a canviar el camí dels rens després de la descoberta dels dipòsits de terres rares.  

Michaelsonn, que també és vicepresident de la junta del parlament sami, diu: "Hi ha el ferrocarril i la mineria i, ara, el moviment del centre de la ciutat. Cada cop és més difícil continuar movent dels rens", i tem que si s'atura la seva "antiga activitat" pugui comprometre els drets dels samis al territori.

A Suècia hi ha prop de 10.000 persones al registre electoral del Parlament sami, però es desconeix la població real, ja que el cens suec no recull dades d'ètniques.