Karen Uhlenbeck, primera dona que rep el "Nobel" de matemàtiques

La nord-americana Karen Keskulla Uhlenbeck s'ha convertit en la primera dona que guanya el Premi Abel de Matemàtiques, la màxima distinció en aquesta ciència. Uhlenbeck és professora de la Universitat de Texas a Austin.

L'Acadèmia Noruega de Ciències i Lletres l'ha distingit amb el premi pels seus assoliments pioners en diversos camps, com les equacions diferencials parcials geomètriques "i per l'impacte fonamental del seu treball en anàlisi, geometria i física matemàtica".

Karen Uhlenbeck va néixer el 1942 a Cleveland (Ohio) i abans d'entrar a la Universitat de Texas, el 1988, va treballar a diverses institucions. El 1990 es va convertir en la segona dona que impartia una conferència en la sessió plenària del Congrés Internacional de Matemàtiques, la reunió més important en aquest disciplina. Havien passat vora 60 anys des que ho havia fet la primera dona.

A més de la seva extensa recerca en matemàtiques, Uhlenbeck s'ha distingit per lluitar per la igualtat de gènere en ciència. És cofundadora del Programa Dones i Matemàtiques. creat el 1993 per promoure la presència femenina en la recerca matemàtica i en tots els nivells de les carreres acadèmiques.
 

Dinou guardonats abans de la primera dona

El Premi Abel, considerat oficiosament el Nobel de Matemàtiques, va ser establert l'any 2002. El seu nom honora el matemàtic noruec Niels Henrik Abel (1802-1829), que, tot i la seva vida breu, va fer grans contribucions a diversos camps de les matemàtiques.

El guardó es lliura anualment en una cerimònia presidida pel rei de Noruega. Està dotat amb sis milions de corones noruegues -una mica més de 600.000 euros. Fins ara s'havia concedit a 19 persones, totes homes. La revelació del nom de la primera dona guardonada ha estat molt ben rebuda. Així, Eva Miranda, catedràtica ICREA de la UPC i membre del Consell de Govern de la BGSMath (Barcelona Graduate School of Mathematics), ha destacat dues qualitats de la guardonada, molt importants en matemàtiques:

"La primera, la capacitat d'abastar molts àmbits matemàtics i la virtut de tenir una visió àmplia; la segona, la capacitat de sortir-se del camí marcat per preguntar-se què passa si no s'aplica una condició que fins i tot el seu director de tesi feia servir per solucionar un problema".

Miranda també ha destacat les dificultats que encara tenen les dones en les seves carreres:

"La vida d'Uhlenbeck ens demostra el que passa massa sovint amb les dones: el nostre treball queda amagat, es necessita més temps per reconèixer-lo i, finalment, sempre som "les dones de", com li va passar a la guardonada d'avui".

Uhlenbeck va seguir el seu marit quan el contractaven en una Universitat, fins que es va divorciar i va decidir triar els llocs que li semblaven més convenients per a la seva carrera.