Kaká es vesteix de blanc al Bernabéu en l'intent de Florentino d'il·lusionar novament el madridisme
Amb tota la pompa possible, Florentino Pérez va voler fer el primer gol de la temporada, en el mateix escenari on el Reial Madrid va encaixar sis gols del Barça, encara no fa dos mesos. L'arribada de Kaká pretén ser el primer calmant per a una afició, la del Bernabéu, molt castigada aquesta temporada. L'exjugador del Milan va desvelar que lluirà el dorsal número 8 en la seva nova etapa al conjunt blanc.
Kaká va sortir a l'estadi picant de mans i amb un somriure d'orella a orella. La rebuda que li va fer el Bernabéu va ser impressionant. Més de 40.000 persones van anar a l'estadi madridista per viure de prop la presentació del primer "galàctic" de la segona etapa de Florentino.
Lluirà el dorsal 8
La gran incògnita era quin número duria Kaká a la samarreta i, finalment, l'elegit va ser el 8 de Gago, que ara vestirà el 5 que deixa lliure Cannavaro. L'aficionat blanc va trobar en el brasiler el consol després d'una temporada per oblidar, on el màxim rival, el Barça, es va endur el triplet.
En la presentació es van viure moments d'histèria col·lectiva, quan el nou crac blanc es va apropar a saludar alguns seguidors. Amb una Pilota d'Or i un FIFA World Player sota el braç, Kaká encarna tot el que exigeixen els cànons de la recuperada política de fitxatges "galàctics" del Reial Madrid.
Kaká, un atleta de Crist al Bernabéu
La història de Ricardo Izecson dos Santos Leite, més conegut per "Kaká", és diferent de la de molts jugadors brasilers. Kaká no va créixer a les faveles, sinó en una família benestant que vivia a Brasília i que, quan Kaká tenia set anys, es va traslladar a Sâo Paulo. El seu pare era enginyer civil i va començar a destacar en un club anomenat Alphaville. Però no només no serà jove per sempre, sinó que Kaká podria haver mort als 18 anys, quan es va trencar una vèrtebra en una piscina. Es va recuperar gairebé miraculosament, i des d'aleshores és un fervent atleta de Crist.
Kaká va començar a destacar al Sâo Paulo quan tenia 19 anys. No va trigar a anar convocat amb la selecció brasilera absoluta, només mig any després del seu debut. De fet, va arribar a jugar mitja horeta al Mundial del 2002, a Corea i el Japó. Tot i que ja era un jugador consagrat, hauria d'esperar fins al 2003 per fer el salt a Europa.
Consagració al Milan
Amb el Milan, on ha jugat sis temporades, s'ha consagrat com un dels millors futbolistes del món en la seva posició, el que a Itàlia defineixen com a "fantasista" i que aquí podríem adaptar lliurement com a mitja punta. Els números són evidents; 270 partits de "rossonero", 95 gols. Al mundial d'Alemanya, el 2006, va haver de patir per l'eliminació del seu equip als quarts de final, però aquell any, i sobretot el següent, li van anar plovent els trofeus; Pilota d'Or de France Football, FIFA World Player, Onze d'Or, Premi FIFPro al millor futbolista del món, o millor davanter de la Lliga de Campions, entre molts d'altres.
Kaká, que el mateix 2007 va obtenir la nacionalitat italiana, va rebre el seu últim trofeu diumenge, la Pilota d'Or de la Copa Confederacions. Ara, arriba a Espanya disposat a engrandir el seu museu particular després de diversos intents fallits; el 2007, sense voler, es va ficar en un autocar del Madrid després d'un amistós a Moscou. La promesa que en el seu dia va fer Ramón Calderón, Florentino Pérez l'ha fet realitat: Kaká jugarà al Reial Madrid.
Lluirà el dorsal 8
La gran incògnita era quin número duria Kaká a la samarreta i, finalment, l'elegit va ser el 8 de Gago, que ara vestirà el 5 que deixa lliure Cannavaro. L'aficionat blanc va trobar en el brasiler el consol després d'una temporada per oblidar, on el màxim rival, el Barça, es va endur el triplet.
En la presentació es van viure moments d'histèria col·lectiva, quan el nou crac blanc es va apropar a saludar alguns seguidors. Amb una Pilota d'Or i un FIFA World Player sota el braç, Kaká encarna tot el que exigeixen els cànons de la recuperada política de fitxatges "galàctics" del Reial Madrid.
Kaká, un atleta de Crist al Bernabéu
La història de Ricardo Izecson dos Santos Leite, més conegut per "Kaká", és diferent de la de molts jugadors brasilers. Kaká no va créixer a les faveles, sinó en una família benestant que vivia a Brasília i que, quan Kaká tenia set anys, es va traslladar a Sâo Paulo. El seu pare era enginyer civil i va començar a destacar en un club anomenat Alphaville. Però no només no serà jove per sempre, sinó que Kaká podria haver mort als 18 anys, quan es va trencar una vèrtebra en una piscina. Es va recuperar gairebé miraculosament, i des d'aleshores és un fervent atleta de Crist.
Kaká va començar a destacar al Sâo Paulo quan tenia 19 anys. No va trigar a anar convocat amb la selecció brasilera absoluta, només mig any després del seu debut. De fet, va arribar a jugar mitja horeta al Mundial del 2002, a Corea i el Japó. Tot i que ja era un jugador consagrat, hauria d'esperar fins al 2003 per fer el salt a Europa.
Consagració al Milan
Amb el Milan, on ha jugat sis temporades, s'ha consagrat com un dels millors futbolistes del món en la seva posició, el que a Itàlia defineixen com a "fantasista" i que aquí podríem adaptar lliurement com a mitja punta. Els números són evidents; 270 partits de "rossonero", 95 gols. Al mundial d'Alemanya, el 2006, va haver de patir per l'eliminació del seu equip als quarts de final, però aquell any, i sobretot el següent, li van anar plovent els trofeus; Pilota d'Or de France Football, FIFA World Player, Onze d'Or, Premi FIFPro al millor futbolista del món, o millor davanter de la Lliga de Campions, entre molts d'altres.
Kaká, que el mateix 2007 va obtenir la nacionalitat italiana, va rebre el seu últim trofeu diumenge, la Pilota d'Or de la Copa Confederacions. Ara, arriba a Espanya disposat a engrandir el seu museu particular després de diversos intents fallits; el 2007, sense voler, es va ficar en un autocar del Madrid després d'un amistós a Moscou. La promesa que en el seu dia va fer Ramón Calderón, Florentino Pérez l'ha fet realitat: Kaká jugarà al Reial Madrid.
