Jutgen una dona per haver amagat la filla al maleter del cotxe fins als 2 anys

Al sud de França ha començat aquesta setmana el judici a una dona que va tenir la seva filla d'amagat i la va mantenir amagada durant dos anys en un soterrani i al maleter del cotxe.

La dona, Rosa Maria da Cruz, té 50 anys i s'enfronta a 20 anys de presó, acusada d'exercir violència continuada contra una menor, per uns fets ocorreguts entre el 2011 i el 2013.

La dona vivia amb el seu marit i els seus tres fills -que ara tenen entre 9 i 15 anys- al poblet de Brignac-la Plaine, a mig camí entre Tolosa de Llenguadoc i Llemotges.

El marit de la dona assegura que mai es va adonar de l'embaràs, ni del part, ni de l'existència de la nena.

Durant la instrucció l'acusada ha assegurat que gairebé sempre tenia la nena en una habitació del soterrani de la casa on no anava mai ningú, però els investigadors estan convençuts que passava la major part del temps dins del maleter.

Incapaç de parlar i amb un "síndrome d'autisme irreversible"

La nena ara té 7 anys i, a causa de l'aïllament total en què va viure els dos primers anys de vida, és incapaç de parlar i té un dèficit funcional del 80%. Els metges que l'han tractada ho han qualificat de "síndrome d'autisme irreversible", que no tindria causes congènites.

La menor, que ara viu amb una família d'acollida, la van descobrir en un taller on l'acusada va portar el cotxe a reparar. Un mecànic va sentir soroll, va obrir el maleter i es va trobar la nena en una cadireta de cotxe.

Era com "un mur"

El judici va començar aquest dilluns amb la lectura de les condicions en què van trobar-la: estava nua, deshidratada i envoltada d'excrements i joguines, tot molt brut i pudent.

A l'hospital la van haver de rentar quatre vegades per aconseguir tenir-la neta. No arribava als 8 quilos, el pes d'un nadó de 8 mesos, quan ja tenia gairebé 2 anys, i amb una carència extrema de vitamina D.

Però el pitjor era la seva actitud: segons el pediatre que la va atendre, la Séréna era com "un mur", sense cap mena d'interacció amb l'entorn i amb unes "carències socioafectives" que el metge no recordava haver vist mai.

"No és un nadó, és una cosa"

També es van llegir les primeres declaracions de la mare a la policia –"no és un nadó, sinó una cosa"- i dels informes policials i judicials: "Tancada en la mentida, volia que la descobrissin però alhora l'amagava."

Segons es desprèn de la primera sessió del judici, Rosa Maria da Cruz es veia a sí mateixa com una dona normal duent una vida feliç, però que negava els seus embarassos.

"Negació parcial"

Segons la seva declaració, aquesta vivència va començar amb el segon fill, i amb el tercer va patir una "negació parcial". En el quart embaràs la negació ja hauria estat total.

L'acusació particular al judici tem que la dona busqui una reducció de la condemna a base de recórrer a aquest trastorn de la conducta i a la limitació de la seva responsabilitat que això pugui comportar.

En el judici l'acusada s'ha trobat de cara amb la gravetat dels seus actes, i ho ha verbalitzat així:

"És molt difícil afrontar la realitat, el mal que li he fet."