ANÀLISI

Justificació d'opcions. Per Oriol Camps

Oriol Camps és cap de la Unitat d'Assessorament Lingüístic de la CCMA.

Actualitzat
La iniciativa de traslladar al públic el ritme de la jornada de l'11 de Setembre del 1714 mitjançant tuits ficticis de diversos personatges que la van viure des dels seus llocs a cadascun dels dos bàndols (autoritats, generals, soldats, capellans, dones i criatures...) configura un projecte conscientment anacrònic. La base és la seqüència cronològica dels fets, explicada en els seus tuits pels diversos personatges. L'anacronisme és al nucli del projecte: els personatges utilitzen uns aparells i un mitjà de comunicació impensable a la seva època, i també un discurs molt actual, per narrar les seves impressions sobre la batalla des de la perspectiva de cadascú.

En aquest llenguatge s'utilitzen etiquetes de Twitter ("hashtags") i adreces de Twitter mitjançat les quals els personatges es poden enviar missatges individuals; de tant en tant, els personatges fan un "I'm at" i donen la seva posició... En aquest context hem cregut que el llenguatge no podia ser arcaic, no podia ser una reconstrucció de la llengua del segle XVIII. Com en molts altres casos de reconstruccions històriques al cinema i a la televisió, hem preferit utilitzar un llenguatge actual, i fins i tot en els casos en què hem utilitzat citacions textuals de l'època, les hem adaptat a l'ortografia i les normes gramaticals actuals. Com a moltes pel·lícules, s'utilitza a tot arreu una sola llengua, en aquest cas el català, encara que els personatges reals parlessin en francès o en castellà. Només s'ha conservat un fragment d'un cant històric en castellà, que no hauria tingut sentit traduir.

L'objectiu bàsic és trobar una comunicació ràpida amb els usuaris de Twitter, i transmetre'ls, per damunt de tot, el ritme de la batalla i l'encadenament d'accions i reaccions que porten a la capitulació final de Barcelona.




Anar al contingut