L'Advocacia de l'Estat, a favor que Junqueras reculli l'acta d'eurodiputat al Congrés
Oriol Junqueras, el 21 de maig, en el Congrés dels Diputats durant el ple de constitució de la cambra (ACN)

Junqueras crida a "sumar complicitats" i evitar dreceres "que no porten enlloc"

El president d'ERC defensa que "caldrà forçar l'Estat a seure a negociar una solució política" i demana una "mobilització massiva, pacífica i permanent"

RedaccióActualitzat

Oriol Junqueras està convençut que els ciutadans de Catalunya tornaran a exercir el dret d'autodeterminació, però defensa que cal fer-ho quan es tingui "capacitat per implementar el resultat". Des de la presó de Lledoners, i en una entrevista concedica al programa "Els Matins" de TV3, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya ha defensat, aquest diumenge, que "la manera d'acabar amb els aldarulls és fent política". En aquest sentit, és partidari de "continuar sumant complicitats" fins a "fer el referèndum inevitable".


Quim Torra va proposar dijous al Parlament exercir el dret a l'autodeterminació al final d'aquesta legislatura. Hi està d'acord? Creu que és viable? Com? Podrien ser unes eleccions plebiscitàries?

El dret d'autodeterminació el tornarem a exercir. Com ho vam fer l'1 d'Octubre. Però ara necessitem fer-ho més bé, amb plenitud i amb capacitat per implementar el resultat. Ho farem tan aviat com estiguem en condicions, quan sigui possible.


Per què els partits independentistes han estat incapaços de consensuar una resposta política a la sentència?

La resposta exemplar han estat les Marxes per la Llibertat. Tothom al carrer, expressant cívicament que hi som i que no defallirem. La resposta política, entesa de les formacions polítiques, és més complexa. Perquè el moment és complex i hi ha diferents visions estratègiques. Però no dubto que acabarà arribant.

 

Oriol Junqueras, el 2 de novembre de 2017, a l'exterior de l'Audiència Nacional (EFE)

 

Els preocupa el futur de la mobilització al carrer sense una estratègia política clara a les institucions? Quin missatge té per als manifestants que expressen ràbia i frustració?

L'1 d'Octubre vam guanyar perquè la ciutadania va respondre massiva i pacíficament davant les brutals càrregues dels cossos i forces de seguretat de l'Estat. Entenc la ràbia i la frustració; imagina-t'ho, quan t'ha caigut la pena més alta per l'1 d'Octubre. Ara bé, les reaccions sempre han de ser amb el cap fred. I sabent que no podem regalar als enemics de la llibertat el relat violent que han pretès construir, des del primer dia, sobre Catalunya.


Com es poden frenar els aldarulls que hi ha hagut aquests últims dies en algunes protestes? Quines conseqüències poden tenir aquestes accions violentes?

Tot això va començar perquè, senzillament, volíem votar i hi van respondre violentament. I després s'han passat dos anys escalfant l'ambient, tant la dreta com, cada vegada, més alguns portaveus del PSOE. Per no parlar del paper ben galdós i irresponsable de les institucions de l'Estat i els seus portaveus, han fet de piròmans. La sentència és violència de l'Estat contra tot un poble.

La manera d'acabar amb els aldarulls és fent política, canalitzant el sentiment i els anhels de tota aquesta gent, que volen una solució política al conflicte. L'Estat ha de seure d'una vegada a una taula i parlar de com es troba aquesta solució política. I tothom sap que s'acabarà amb urnes.

Dit això, i com sempre he dit, nosaltres condemnem totes les violències, totes, també la de la policia de l'1-O, estic segur que el govern espanyol i el PSOE també.

 

Oriol Junqueras, entrevistat a la presó durant la campanya electoral (ACN)


Més enllà de les mobilitzacions, quin hauria de ser, segons vostè, el full de ruta de l'independentisme els propers mesos?

Ho va explicar molt bé l'altra dia el president del Grup Parlamentari d'Esquerra, Sergi Sabrià: caldrà forçar l'Estat a seure a negociar una solució política, que ha de passar necessàriament per l'exercici de l'autodeterminació. I en això, tan important és la pressió institucional com la mobilització massiva, pacífica i permanent.

I, a la vegada, cal continuar sumant complicitats, no caure en la temptació de dreceres que no porten enlloc. Ens cal seguir carregant-nos de raó i acumulant una força democràtica que no pugui ser batuda per la formidable aliança conservadora, que no vol que aquest país se'n surti. Hem de fer el referèndum inevitable.

ARXIVAT A:
Govern empresonatJudici procés
Anar al contingut