Julian Assange: els escenaris que s'obren després de la detenció

Baltasar Garzón, membre de la defensa d'Assange, creu que serà "un procés llarg", en què els Estats Units sempre "primer, acusen de conspiració per delinquir, i després van ampliant els càrrecs"
Julian Assange: els escenaris que s'obren després de la detenció

Julian Assange: els escenaris que s'obren després de la detenció

Baltasar Garzón, membre de la defensa d'Assange, creu que serà "un procés llarg", en què els Estats Units sempre "primer, acusen de conspiració per delinquir, i després van ampliant els càrrecs"
Redacció Actualitzat
TEMA:
Julian Assange
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

Un cop detingut, Julian Assange, el fundador de Wikileaks, afronta ara una pena de fins a un any de presó per haver trencat la llibertat condicional l'any 2012, quan va demanar asil a l'ambaixada equatoriana a Londres. D'aquí un mes, la justícia britànica també haurà de resoldre si l'extradeix als Estats Units, un procés que es podria allargar uns dos anys més. També podria arribar una nova petició d'extradició des de Suècia, on es podrien reobrir els casos de violació i d'agressió sexual.

L'exjutge Baltasar Garzón, membre de la defensa de Julian Assange, preveu un procés llarg de discussió sobre la petició d'extradició d'Assange als Estats Units. En unes declaracions a "El matí de Catalunya Ràdio", Garzón ha explicat que els Estats Units tenen un termini de 40 dies per aportar la documentació dels arguments i ha vaticinat que la justícia nord-americana ampliarà els càrrecs fins al motiu real de l'interès per Assange.

"El primer que fan els Estats Units és anunciar l'acusació menys complicada per justificar o argumentar la persecució política. I un cop s'aconsegueix, amplien successivament per fets més greus, que aniran tots conduïts cap a les filtracions i informacions massives de 2010 i les posteriors."

Considera que l'acusació de conspiració "és una mena de calaix de sastre" per a la justícia americana i que "després van ampliant els càrrecs", en relació amb el delicte de revelació de secrets, per la filtració de dades de Wikileaks.

La defensa ja suposava que hi havia una ordre de detenció, però Baltasar Garzón ha explicat que "ahir, per primer cop, vam conèixer l'existència de l'ordre de detenció per part dels Estats Units".

Garzón ha explicat que, de moment, Assange es troba en una presó britànica, a l'espera que s'iniciï el procés d'extradició a petició dels Estats Units. Els nord-americans reclamaran l'extradició del creador de Wikileaks per haver ajudat, suposadament, la soldat Chelsea Manning a craquejar unes claus informàtiques per accedir a informació secreta del Pentàgon sense deixar rastre. Un delicte pel qual se'l podria condemnar a 5 anys.

 

Document que demana l'extradició d'Assange

 

Si l'acaben extradint, és molt probable que la justícia li pugui ampliar els càrrecs, començant per saber quin paper va tenir Assange en la filtració dels correus de Hillary Clinton que els russos van piratejar durant la campanya i que Wikileaks va difondre.

Amb tot això, el president Trump queda en una situació incòmoda: atrapat entre el fet que la seva campanya va tenir contactes amb Wikileaks que encara no són clars i el desig de jutjar l'home que el va humiliar amb la filtració de documents secrets més gran de la seva història.

Donald Trump, que durant la campanya presidencial va lloar la feina d'Assange per les filtracions dels correus de Clinton, se n'ha desmarcat dient que ell "no en sabia res, de Wikileaks, sé que ha passat alguna cosa amb Julian Assange i això imagino que serà competència, sobretot, del fiscal general".

Sobre la reactivació de l'acusació de violació a Suècia, Garzón ha dit que els advocats d'Assange en aquell país "han dit que no és tan fàcil com es pretén, perquè va ser el ministeri fiscal qui va arxivar" el cas. Tot i això, ha remarcat que el seu defensat està "disposat a fer front a aquestes acusacions infundades" d'una manera que garanteixi la seva defensa. De totes maneres, també ha opinat que al darrere d'aquestes acusacions també s'hi troben els Estats Units.


Precedent perillós per a la llibertat d'expressió i de premsa?

Baltasar Garzón ha explicat que "la justícia britànica és molt restrictiva, pel que fa a la garantia del dret de llibertat d'expressió, que és el fonament de la causa contra Assange".

En aquest mateix sentit, Simona Levi, activista i membre d'Xnet, que també ha estat entrevistada a "El matí de Catalunya Ràdio, creu que "amb Assange es crea un precedent perillós pel que fa a la llibertat d'expressió i de premsa". A més, assegura que aquest cas "té certes analogies amb la situació a Catalunya", i que ara s'obre un procés judicial molt incert.

 

 

Per aquest motiu, l'Oficina de Drets Humans de l'ONU ha demanat a les autoritats judicials que garanteixin que Julian Assange tindrà un judici just. Així ho ha dit en una roda de premsa a Ginebra la portaveu de l'oficina:

"Esperem que totes les autoritats competents s'assegurin que totes les autoritats respectin el dret del senyor Assange a un judici just, inclòs en qualsevol procediment d'extradició que pugui tenir lloc."

De la mateixa manera, la relatora especial de l'ONU sobre execucions extrajudicials, Agnes Callamard, ha assenyalat "a l'expulsar Assange de la seva ambaixada, l'Equador ha permès que el Regne Unit l'arrestés, i el posa un pas més a prop de ser extradit als Estats Units i, conseqüentment, l'exposa al risc de violacions greus de drets humans".

ARXIVAT A:
Julian Assange

NOTÍCIES RELACIONADES

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS