El camp petroler Johan Sverdrup és al mar del Nord, a uns 140 quilòmetres a l'oest de Stavanger, Noruega (Reuters/Carina Johansen)
El camp petroler Johan Sverdrup és al mar del Nord, a uns 140 quilòmetres a l'oest de Stavanger, Noruega (Reuters/Carina Johansen)

Joves noruecs denuncien el seu propi país per les extraccions de petroli

El grup Naturalesa i Joventut ha portat el govern noruec al Tribunal Suprem per aturar les extraccions i exportacions de petroli i gas que tenen lloc a l'oceà Àrtic

Berta Boter CarbonellActualitzat

Naturalesa i Joventut, Natur og Ungdom en noruec, és el nom de l'organització formada per joves menors de 25 anys que han decidit encarar-se al seu propi govern per aturar l'extracció i l'exportació de petroli i gas que té lloc a les aigües de l'Àrtic. Ho han fet a través d'una denúncia al Tribunal Suprem de Noruega en què reclamen el dret a un medi ambient sa i segur per a les pròximes generacions.

En el vídeo que han publicat a les xarxes, un dels representants és davant del Tribunal Suprem de Noruega i explica el perquè de la denúncia.

"Estic lluitant, avui, 4 de novembre. Jo i 9.000 joves noruecs més denunciem el nostre govern. Estem lluitant pel nostre dret a un entorn saludable i habitable i intentem responsabilitzar el govern de Noruega de la seva política climàtica destructiva. El món ja ha trobat més petroli i gas del que mai podrem cremar i encara pot prevenir un canvi climàtic catastròfic. Malgrat això, el govern noruec busca més petroli i gas a l'oceà Àrtic, que és vulnerable. Això viola la Constitució noruega. Aquesta Constitució garanteix el dret a les generacions actuals i futures: el dret a un ambient saludable i agradable per a tothom. És absurd buscar més petroli quan ens trobem en mig d'una crisi climàtica. Aquesta és la nostra demanda, davant els milions de tones de CO2 que mantenim a la Terra."

La primera denúncia que va fer Naturalesa i Joventut a la Constitució es va rebutjar perquè, segons la justícia, Noruega no podia ser responsable del que passava fora de les seves fronteres.  L'organització de joves ecologistes, amb el suport de Greenpeace, va decidir apel·lar la decisió i portar la denúncia al Tribunal Suprem del país. Així, el 4 de novembre passat els joves van acudir al tribunal per defensar la seva postura.

 

El petroli, la font d'ingressos més important de Noruega

Segons l'Agència Central d'Intel·ligència, CIA, Noruega és el país europeu que més petroli produeix i es troba en la posició número 15 en el rànquing mundial. Es tracta de la font d'ingressos més important del país. La majoria de la indústria petrolera és de titularitat estatal, de manera que els que es beneficien més dels guanys del petroli són els mateixos ciutadans noruecs. De fet, molts dels habitants del país es dediquen a l'extracció i exportació del combustible.

En un article de la BBC, la jove de 17 anys Emma Bugge Gjerdevik, líder local de Naturalesa i Joventut, explica com a la seva ciutat, Stavanger, el petroli és la font d'ingressos de la majoria d'habitants:

"És impossible no conèixer a algú que treballi en el petroli. Les úniques fonts d'informació que tens quan ets petit són l'escola i els teus pares, que sovint treballen en la indústria petrolera. Ningú parla sobre les conseqüències del petroli."

Però no és una opinió compartida per tots els habitants. La primera ministra del país, Erna Solberg, va assegurar aquest estiu que "la indústria del petroli ha sigut un dels principals motors de l'economia noruega durant més de 50 anys", i va afegir que "perdre el potencial de creixement d'aquesta indústria suposaria, també, perdre gran part de l'impuls de la transformació de Noruega".

Hilde-Marit Rysst, líder d'un sindicat de treballadors del petroli, defensa en el mateix article de la BBC que l'"energia verda encara no està llesta per satisfer totes les necessitats" i que els "joves estan ansiosos i impacients, però s'ha d'anar pas a pas".

 

Un país líder en protecció del clima

Malgrat que Noruega és un dels màxims productors de petroli, també és un dels països que més acords i legislacions han aprovat per a la defensa del clima. Per exemple, va ser la primera nació industrialitzada a ratificar l'Acord de París sobre el canvi climàtic, que tenia l'objectiu de limitar la pujada de les temperatures globals.  

El país del nord d'Europa també és un dels principals donants del Fons Verd Pel Clima, que finança iniciatives en països en desenvolupament per la protecció del clima. També és un dels països amb l'ús per càpita més alt de cotxes elèctrics del món.

D'aquesta manera, un dels països que més guanys té a través del combustibles fòssils és també un dels que més inverteix en la protecció del clima. Ara, la resolució del Tribunal Suprem marcarà un canvi en el futur climàtic de Noruega.

 

Joves contra el canvi climàtic

Aquesta protesta dels joves noruecs se suma a les diferents reivindicacions que han fet altres joves arreu del món. El moviment juvenil Fridays for Future, liderat per l'activista Greta Thunberg,  ja porta mesos fent protestes. Les últimes, el 25 de novembre d'aquest any, coincidint amb l'Assemblea General de l'ONU per aplicar el COP21, l'Acord de París contra el canvi climàtic.

Els joves, que van organitzar més de 3.000 accions a tot el món, defensaven que la pandèmia de la Covid no podia apartar l'emergència climàtica de l'agenda política a nivell global i que tant el coronavirus com el canvi climàtic no són causa, sinó conseqüències, de la crisi del sistema.

Activistes de Friday for Futures a una protesta a Berlín, Alemanya
Activistes de Friday for Future en una protesta a Berlín, Alemanya (Reuters/Hannibal Hanschke)
ARXIVAT A:
EcologiaCrisi climàticaGreta Thunberg
Anar al contingut