Ricard Soler té 28 anys i viu rellogat
Ricard Soler té 28 anys i viu rellogat
Barcelona

Joves forçats a compartir pis o a tornar amb els pares: "Per venir a dinar, també hi dormo"

Els catalans s'emancipen als 29 anys, tres anys més tard que la mitjana europea

RedaccióActualitzat
TEMA:
Família

Ser jove, tenir una feina digna i poder pagar-se el lloguer d'un pis és una combinació que escasseja a Catalunya. Aquí l'edat d'emancipació és als 29 anys, tres anys més tard que la mitjana europea, que és als 26.

A Itàlia l'edat mitjana és la mateixa que a Espanya, també als 29 anys, mentre que a França o als Països Baixos s'independitzen als 23 anys, i a Finlàndia, als 21.

Els últims anys ha anat caient el percentatge de joves que es poden independitzar. El 2007, eren un 30%, mentre que ara estan per sota del 20%.

A la franja d'entre 16 i 29 anys, només estan emancipats el 18,2% dels joves, una xifra molt inferior a la mitjana europea, que és del 31%. De fet, 8 cada 10 joves catalans d'aquest grup d'edat viuen amb la família.

Actualment, a Catalunya, la taxa d'atur juvenil és del 19,1%.


Joves forçats a compartir pis o tornar a casa dels pares

En Ricard i la Laia són dels joves que s'han trobat amb dificultats per emancipar-se.

Després de 10 anys compartint pis, en Ricard pensava a anar a viure sol, però, tot i tenir dues feines, s'ha vist obligat a viure rellogat. "La intenció era marxar del pis on havia viscut els últims 5 anys per, finalment, fer el pas cap a un estudi, un pis petit, però no hi va haver manera", es lamenta. Aquest jove de 28 anys pensa que haurà d'acabar marxant de Barcelona.

La Laia no es pot pagar un pis de lloguer tot i tenir feina (CCMA)

En el cas de la Laia, vivia sola, però amb la pandèmia va perdre la feina que tenia a Girona i va haver de tornar a viure amb els pares, al Maresme.

Tot i que ha tornat a treballar, no té prou ingressos per independitzar-se. "Al municipi on visc jo, un pis de dues habitacions que estigui bé se te'n va a 900 o 1.000 euros", explica. Si descompta del sou uns 500 euros de renda compartida, més les despeses, no li surten els números. "Què faig, vaig a dinar cada dia a casa dels meus pares? Per anar-hi a dinar, també hi dormo."

Aquest vídeo recull els seus testimonis:


Demanda al govern de més pisos protegits i atenció psicològica per als joves

El Parlament va celebrar a començaments de maig un debat específic sobre l'emancipació juvenil i va escoltar el que hi tenia a dir la presidenta del Consell Nacional de la Joventut. Va plantejar propostes per capgirar xifres com l'edat d'emancipació, que està lligada a la precarietat laboral i a la salut mental.

Entre les propostes aprovades al Parlament hi ha la d'instar el govern a arribar al 30% d'habitatge públic de lloguer social per a joves, una iniciativa que van aprovar el PSC, ERC, JxCat, la CUP i En Comú Podem. O que, com a mínim, el 25% dels pisos protegits de lloguer de nova construcció que faci la Generalitat es reservin per a joves de fins a 35 anys.

Els grups també van reclamar que les pràctiques laborals estiguin remunerades, que es garanteixi l'atenció psicològica o també polítiques d'ocupació específiques per als joves, un dels col·lectius amb més atur.  

Es demana, per exemple, un programa d'acompanyament de les persones de 16 a 29 anys amb problemes de salut mental per a la inserció al món laboral o per a la reincorporació adequada a la feina que feien abans de tenir la malaltia o el trastorn.

 

ARXIVAT A:
Família
Anar al contingut