Joséphine Baker, ballarina i lluitadora de la Resistència, sisena dona al Panteó francès

Joséphine Baker és, des d'aquest dimarts, la sisena dona que forma part del Panteó de París, el temple laic que honora els francesos il·lustres.

Nascuda als Estats Units el 1906, però convertida en una icona del París dels anys 20 per la seva faceta de ballarina, Baker és la primera dona negra que entra al Panteó. El president francès, Emmanuel Macron, ha lloat l'universalisme de Baker, a qui ha qualificat de símbol d'una França que "és gran quan no té por":

"Tenia una idea particular de l'ésser humà i militava per la llibertat de cadascú. La seva causa era l'universalisme, la unitat del gènere humà, la igualtat de tothom abans de la identitat de cadascú."

De les 80 personalitats que hi ha actualment al Panteó, només sis són dones. Baker hi ha arribat després de la química Sophie Berthelot, la científica Marie Curie, les lluitadores de la resistència Germaine Tillion i Geneviève de Gaulle-Anthonioz i la deportada als camps nazis, impulsora de la legalització de l'avortament i primera presidenta del Parlament Europeu, Simone Veil, morta fa quatre anys.

Tot i la cerimònia al Panteó, per desig de la família, les despulles de Baker continuaran a Mònaco, juntament amb el seu darrer marit i un dels seus fills. Allà la van enterrar el 1975, després de passar-hi els últims anys de la seva vida. Aquest dimarts, al Panteó, Baker estava representada per un cenotapi, és a dir, una tomba honorària buida.

 
"La meva França és Joséphine"

A pocs mesos de les eleccions presidencials i en un moment en què els missatges identitaris són ben presents a França, l'acte ha estat ple de missatges polítics.

Macron, com si respongués a líders com Marine Le Pen o Éric Zemmour, ha afirmat que "Baker entra aquí amb tots els que van escollir França" i que la ballarina "en cada gir de la història va prendre la decisió justa, distingint sempre la llum de les tenebres".

Ma France, c'est Joséphine.

— Emmanuel Macron (@EmmanuelMacron) November 30, 2021

Del cabaret a la lluita contra el nazisme

Baker va fer la primera actuació a París l'any 1925, vestida amb un cinturó de plàtans i mig despullada. De seguida es va convertir en la nineta dels ulls del París dels anys 20, que adorava la rialla, la desimboltura i una llibertat que transmetia amb uns balls que no s'havien vist fins aleshores.

L'entrada al Panteó, però, celebra la resistent que, des del castell Milandes, va passar missatges en les partitures musicals (escrits amb tinta invisible) i va donar diners a la Resistència en la lluita contra el nazisme.

Amb motiu de la incorporació de la ballarina al Panteó, el Servei Històric de Defensa francès ha divulgat la documentació que té sobre la tasca de Baker a la Resistència i, més tard, en l'aviació de les Forces Franceses Lliures del general Charles de Gaulle.

L'any 1940, després de la caiguda de París, no va acceptar la derrota i va començar a treballar amb el comandant Jacques Abtey, cap del contraespionatge militar a París, a qui passava informació que sentia de l'alta societat parisenca. A més, també va negar-se a actuar per a les tropes alemanyes d'ocupació.

L'any 1937 va obtenir la nacionalitat francesa, en un moment en què als Estats Units encara hi havia segregació. L'any 1963, va parlar a Washington juntament amb Martin Luther King en la marxa pels drets civils.