Josep Borrell accepta ser ministre d'Exteriors del govern de Pedro Sánchez

El ministre d'Obres Públiques i Urbanisme de l'últim govern de Felipe González i expresident del Parlament Europeu, Josep Borrell, ha acceptat ser el ministre d'Exteriors del govern de Pedro Sánchez, segons han assegurats fons del PSOE.

Borrell és el primer nom confirmat del nou govern. Aquest mateix dilluns al matí s'ha sabut que Sánchez li havia ofert encapçalar aquest ministeri, i que el veterà polític estava analitzant si acceptar-ho o no.

En les eleccions del 21 de desembre al Parlament, el PSC va oferir a Borrell anar de número 3 a les llistes per Barcelona, però llavors va rebutjar-ho amb l'argument que donava per tancada la seva etapa com a polític en actiu.

De tota manera, va tenir força protagonisme durant la campanya electoral del 21D.

Trucada a Dastis

El futur responsable d'Exteriors no ha trigat gaire a posar-se a la feina: aquest mateix dilluns ha trucat al ministre en funcions, Alfonso Dastis, li ha explicat que serà el seu successor i ha quedat amb ell per parlar els pròxims dies.

Curiosament, Borrell ha trucat a Dastis quan aquest era just al costat de Pedro Sánchez en l'acte de celebració dels 25 anys de relacions entre Espanya i Andorra.

Discurs dur contra l'independentisme

De fet, Josep Borrell s'ha significat força des del referèndum de l'1 d'octubre, amb declaracions en què ha atacat durament l'independentisme.

En la manifestació del 20 d'octubre a Barcelona, organitzada per Societat Civil Catalana, Borrell va reclamar que "la justícia faci aviat la seva feina i demani responsabilitats a tots els que estan fent aquest mal a Catalunya".

També en un míting durant la campanya del 21D va afirmar que Catalunya és "un país malalt" i que calia "desinfectar les ferides" per evitar que "es podreixin."

Borrell ja va mostrar-se declaradament contrari al projecte independentista el 2015, amb la publicació del llibre "Las cuentas y los cuentos de la independencia", escrit a quatre mans amb Joan Llorach.

Puigdemont el critica, Ros l'elogia

Un dels primers a reaccionar a la notícia de qui serà el ministre d'Exteriors ha estat Carles Puigdemont: s'ha preguntat irònicament si és "el gest que tenien pensat per enviar-nos un missatge de fraternal desescalada":

Els apologetes en diuen, cofois i pomposos, "un temps nou". Rescatar perfls d'un altre temps que s'han significat en l'escalada de l'odi, és el gest que tenien pensat per enviar-nos un missatge de fraternal desescalada? https://t.co/AuYOm4u1V0

— Carles Puigdemont 🎗 (@KRLS) June 4, 2018

En canvi, l'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, s'ha afanyat a felicitar Borrell pel nou càrrec. Ros ha recordat els orígens geogràfics del nou ministre d'Exteriors:

La meva enhorabona a Josep Borrell que acaba d'acceptar la proposta del President Pedro @sanchezcastejon de ser el nou ministre d'exteriors del seu govern És un orgull que un lleidatà de La Pobla estigui en el nou executiu
(📸darrer acte del Pep a Lleida ) pic.twitter.com/IBLLAcd3j9

— Angel Ros Domingo (@angelrosdomingo) June 4, 2018

Una llarga carrera política

Nascut a la Pobla de Segur el 1947, Josep Borrell és enginyer aeronàutic i doctor en Econòmiques. Pel que fa a l'àmbit polític, és militant del PSOE des del 1975.

Va començar la seva carrera política a Madrid, primer a l'ajuntament de Mahadahonda i després a la Diputació del Madrid preautonòmic.

Amb la victòria del PSOE a les eleccions del 1982, es va convertir en secretari d'Estat de l'àrea d'Hisenda, i ho va ser fins a l'any 1991.

Aquell any va passar a ser ministre d'Obres Públiques i Urbanisme, l'actual Foment, ministeri que va ocupar fins que el PSOE va perdre el poder, el 1996.

Liderar el PSOE

Un cop Felipe González es va apartar del capdavant del partit, Borrell va aspirar a liderar-lo i es va presentar a les primàries per aspirar a la presidència del govern, les primeres que organitzava un partit polític a Espanya.

Va guanyar al candidat "oficial", Joaquín Almunia, però un any després va renunciar per la manca de suports dins la direcció del partit, i també per l'escàndol de corrupció protagonitzat per un subordinat seu durant l'època a Hisenda.

Carrera europea

Un cop tallat l'accés al capdavant del partit, Borrell va dedicar-se a la política europea. El 2002 va ser un dels representants d'Espanya en la convenció encarregada de redactar una constitució europea.

El pas definitiu el va fer el 2004, encapçalant la candidatura del PSOE al Parlament Europeu, que el va dur a ser-ne president durant 3 anys, gràcies al pacte entre el Partit Popular Europeu i el Partit Socialista Europeu per repartir-se el mandat.

Aventura empresarial

Un cop va abandonar el Parlament Europeu, Borrell va deixar l'activitat política i va incorporar-se com a rector a l'Institut Universitari Europeu, amb seu a Florència.

El 2012, però, va haver de dimitir, perquè no havia informat dels seus ingressos com a conseller d'Abengoa.

Des de llavors es va dedicar a aquesta multinacional energètica nascuda a Andalusia. Després d'un creixement espectacular, però, aquesta empresa va fer fallida el 2015, i els responsables van acabar davant dels tribunals.

Borrell, però, se'n va salvar: el març del 2017 l'Audiència Nacional va limitar a l'expresident i l'exdirector general d'Abengoa la investigació de les presumptes irregularitats en la gestió.

Teresa Ribera, nova ministra

D'altra banda, l'exsecretària d'Estat de Medi Ambient i Canvi Climàtic, Teresa Ribera, també ha acceptat la proposta de Sánchez i s'encarregarà de l'àrea d'Energia, Medi Ambient i Canvi Climàtic de l'executiu.

Aquest ministeri aglutinarà les àrees de Medi Ambient, Energia i Canvi Climàtic i encara no se'n sap el nom definitiu. Segons fonts de la direcció socialista citades per Europa Press, es treballa amb els noms de Transició Ecològica o bé Transició Energètica i Medi Ambient.

Va ser directora de l'Oficina Espanyola de Canvi Climàtic entre 2004 i 2008 i va ocupar la Secretaria d'Estat de Medi Ambient i Canvi Climàtic de 2008 a 2011. Durant aquest període va ser aprovat el projecte Castor i Ribera va ser qui va firmar la declaració d'impacte ambiental segons el qual es va autoritzar el projecte.

El 2014 la fiscalia va denunciar el cas per prevaricació ambiental i una de les acusacions va ser contra Teresa Ribera. El 2015 van ser imputades per aquest cas 18 persones entre les que no figurava Teresa Ribera ni cap càrrec polític.

Actualment, és directora de l'Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals, amb seu a París.