José Bono, primer president del Congrés elegit en segona volta

Un cop constituïda la mesa d'edat del Congrés dels Diputats, poc després de les deu del matí, gairebé de seguida ha començat la votació per elegir el president de la cambra baixa. La sessió ha començat amb la lectura dels noms dels 350 diputats de la cambra, que han dipositat les paperetes amb el nom del candidat que votaven a les urnes. Durant la lectura en veu alta dels vots, s'han repetit els noms de José Bono, Ana Pastor i els vots en blanc, i ja s'evidenciava que Bono no obtindria la majoria absoluta de 176 vots en la primera votació per a la presidència del Congrés.

L'exministre de Defensa ha obtingut en la primera volta el suport de 168 diputats, un menys que els que té al Congrés el grup socialista. I és que la popular Ana Pastor, que ha obtingut 152 dels 154 vots que el PP té a la cambra, i els 26 vots en blanc han forçat la segona votació. En aquesta segona volta, Bono ha guanyat per majoria simple amb 170 vots, els seus 169 més, probablement, el del coordinador d'IU, Gaspar Llamazares.

Elegit en la segona volta

Es tracta de la primera vegada que el president del Congrés ha hagut de ser elegit en la segona volta. Bono també ha estat el president de la cambra menys votat de l'etapa democràtica, amb menys suport que el popular Federico Trillo, que el 1996 va sumar 179 vots.

Sigui com sigui, Bono s'ha convertit en el vuitè president del Congrés des del 1977. Quan el president de la sessió constitutiva, Juan Manuel Albendea, n'ha proclamat el nom, l'exministre ha rebut els aplaudiments de tots els diputats socialistes i els de dos diputats del PP: Eduardo Zaplana i Juan Costa.

Abans de la constitució de la mesa del Congrés, CiU ja havia afirmat que no votaria a favor de l'exministre de Defensa. La fórmula per la qual, finalment, han optat els deu diputats de la federació ha estat no posar cap nom a la papereta. El PNB tampoc li ha donat suport, així com tampoc ho han fet ERC, ICV ni Nafarroa Bai.

Cunillera, vicepresidenta primera

Un cop elegit el president de la cambra, s'ha procedit a l'elecció de la mesa. La primera votació que s'ha fet ha estat la de les vicepresidències de la cambra. Com era previsible, Teresa Cunillera ocuparà la vicepresidència primera; els populars Ana Pastor i Jorge Fernández Díaz, la segona i la tercera, respectivament, i el diputat de CiU Jordi Jané, la quarta, gràcies al lloc que li ha cedit el PSOE. Així doncs, per primera vegada, tres dels quatre vicepresidents són catalans.

Després s'han escollit les secretaries. La primera l'ocuparà el socialista Jaime Javier Barrero, que ha obtingut 109 vots; la segona, José Ramón Beloki, del PNB, amb 84 vots; finalment, la tercera i la quarta, l'ocuparan els populars Ignacio Gil Lázaro i Celia Villalobos, que han obtingut 77 i 69 sufragis, respectivament.

Un cop acabades les votacions, els nous membres de la mesa han ocupat el seu lloc i José Bono s'ha batejat com a president procedint al jurament dels càrrecs. Així ho han fet els nous membres de la mesa, i després, els 350 diputats un per un.

Bono demana indulgència i ajuda

En el seu primer discurs com a president de la cambra, Bono ha manifestat que espera ser el president de tots i ha demanat indulgència pels seus errors, i ajuda per a la mesa i per a qui "singularment els presidirà". Així doncs, el nou president ha assumit el càrrec amb la promesa d'atendre tothom igual, especialment les minories, i s'ha mostrat convençut que la primera regla d'aquesta cambra és que "ningú és més que ningú".

Amb la frase "ningú mor del tot fins que no s'oblida", el nou president ha rendit un emotiu homenatge a Gabriel Cisneros, a qui ha definit com un dels pares de la Constitució i "un exemple com a parlamentari", i ha aixecat així els aplaudiments dels diputats. També ha tingut unes paraules per a Alfonso Guerra, l'única persona que ha estat diputat de manera ininterrompuda des del 1977.

D'altra banda, Bono ha demanat que el Congrés prengui com a exemple la societat espanyola, "que amb múltiples identitats és permissiva, solidària i respectuosa. "Fem que la cambra s'assembli als espanyols", ha manifestat el president del Congrés que també ha fet una crida a evitar que la societat senti rebuig cap als seus representants. En aquest sentit, ha manifestat que espera que en aquesta legislatura estigui presidida per la moderació i el diàleg. Finalment, Bono ha donat per constituït el Congrés dels Diputats.

El pas següent ha estat comunicar la constitució de la cambra al rei, al Senat, que també s'ha constituït, i al govern espanyol. Per això Bono s'ha reunit a les 4 de la tarda amb el rei Joan Carles, que l'ha felicitat davant la premsa a La Zarzuela. Previsiblement, aquest dimecres el monarca començarà les audiències amb els partits amb representació al Congrés, de menys a més.

Javier Rojo repeteix al Senat

Amb un perfil molt menys polèmic que l'exministre José Bono, el socialista basc Javier Rojo ha estat reelegit com a president del Senat amb majoria absoluta. Rojo, que era l'únic que s'ha presentat com a candidat a la presidència de la cambra, ha aconseguit 134 vots dels 253 emesos. Entre els suports que ha rebut destaquen els dels quatre senadors d'ERC, que s'han decidit finalment a votar a favor de Rojo després de parlar amb ell i que s'hagi "compromès a impulsar l'ús de les llengües cooficials a la cambra", en paraules del senador Carles Bonet. També s'han comptabilitzat 117 vots en blanc i 2 vots nuls que han votat al socialista Joan Lerma, tot i que no es presentava com a candidat a presidir la cambra.

Més tard, ha continuat l'elecció de les vicepresidències en la sessió constitutiva que ha presidit Manuel Fraga. El senador socialista i senador de l'Entesa Isidre Molas ocuparà la primera en obtenir 131 vots, mentre que el popular Juan José Lucas, la segona en haver obtingut el suport de 114 senadors. Tant Molas com Lucas també repeteixen en el càrrec. Pel que fa a les secretaries, les ocuparan: Carmen Alborch, del PSOE, la primera; Jordi Casas, de CiU, la segona; Matías Conde, del PP, la tercera, i Ramón Rabaneda, també del PP, la quarta.

En el primer discurs inaugural de la IX legislatura, Rojo ha anunciat que la prioritat serà ara impulsar la reforma general de la cambra alta per fer-la més coherent amb la realitat autonòmica i ha fet una crida a recuperar "un renovat" debat sobre l'Estat de les autonomies. Rojo, que s'ha dirigit en castellà als senadors però ha inclòs referències en català, gallec i euskera, ha començat el seu discurs amb un record al senador Carlos Chivite, que ha titllat d'"amic, polític honest i treballador incansable", i per a totes les víctimes del terrorisme, especialment per a Isaías Carrasco, assassinat per ETA l'últim dia de la campanya electoral.