Barcelona

Jorgenúnez, l'últim asteroide descobert a l'Observatori Fabra

La Unió Astronòmica Internacional ha decidit posar el nom de l'actual director de l'Observatori a l'últim asteroide descobert des de Barcelona, fa 76 anys

Jordi AguileraActualitzat

La Unió Astronòmica Internacional ha decidit posar el nom de l'actual director de l'Observatori Fabra a l'últim asteroide descobert des de Barcelona, l'any 1941.

La notícia, que ha agafat l'interessat per sorpresa, ha coincidit amb la reobertura de l'Observatori després d'una profunda restauració que ha durat sis mesos.

De fet, fa pocs dies que ha acabat una completa restauració que li ha fet recuperar la seva esplendor original. El color groguenc de la façana s'ha substituït per un estucat que simula pedra, s'ha recuperat la sanefa de ceràmica de sota la cúpula, i aquesta es torna a moure amb perfecció, amb un nou mecanisme de rotació.

El director, Jorge Núñez, catedràtic d'Astronomia de la Universitat de Barcelona, destaca el fet que un equipament científic com aquest continuï ben viu, més de cent anys després d'inaugurar-se.

El seu telescopi és un dels quatre més antics del món en funcionament i amb ell es van fer troballes com la de l'atmosfera de Tità, l'any 1907, i es van descobrir dos cometes i una dotzena d'asteroides.

 

L'últim asteroide es va detectar l'any 1941, durant una observació rutinària. Un petit punt al cel, fins llavors desconegut. Li van assignar un número, el 4.298, i la prova, una placa fotogràfica, es va arxivar. La Unió Astronòmica Internacional, però, ha decidit assignar-li un nom definitiu i, en honor al director actual de l'observatori, l'ha batejat com a asteroide Jorgenúnez.

"Quina sorpresa, sobretot sorpresa."

Els asteroides són, encara, els grans desconeguts del sistema solar. N'hi ha milions, però només uns 500 mil han estat catalogats. La majoria són al Cinturó d'Asteroides, entre Mart i Júpiter. I no són perillosos. Els que sí que ho podrien ser són els denominats NEO, un grup d'asteroides que tenen òrbites que els porten relativament a prop de la Terra.

"La tecnologia actual va en la tendència de desviar-los de la seva òrbita. Si evites la col·lisió a l'any que toqui segurament ja no tornara a tenir mai més una possibilitat de col·lisió."

♦ Els asteroides primitius han rebut milions d'impactes des de la seva formació

La pròxima visita d'un d'aquests asteroides potencialment perillosos serà el 12 d'octubre. Passarà, segons les previsions, a uns 100.000 quilòmetres de distància de la Terra, i, per tant, el risc de col·lisió serà zero. Si els càlculs són correctes, és clar.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut