Assaig

Jordi Casassas i Jordi Manent guanyen el premi d'assaig de la Fundació Trias Fargas

Una anàlisi del catalanisme i un repàs als anys d'exili de Pompeu Fabra han guanyat, ex aequo, la vuitena edició del premi d'assaig de la Fundació Trias Fargas. Jordi Casassas aborda a "El temps de la nació" les grans qüestions que envolten el concepte de catalanisme, inclosa la relació amb l'Estat espanyol. "Pompeu Fabra a l'exili, 1939-1948" és el títol de l'altra obra premiada, en la qual Jordi Manent descriu les penúries de Fabra per subsistir en els últims anys de la seva vida. Les dues obres es publicaran després de Sant Jordi editades per la Fundació Trias Fargas conjuntament amb Enciclopèdia Catalana.

Actualitzat
Jordi Casassas i Jordi Manent han estat guardonats amb el vuitè premi d'assaig que concedeix la Fundació Ramon Trias Fargas, que coincideix amb el desè aniversari de la creació de la fundació i el quinzè de la mort de Trias Fargas. Els dos assajos es publicaran després de Sant Jordi. D'una banda, Jordi Manent retrata els anys d'exili des de la visió de la figura de Pompeu Fabra. Tot i que hi ha una vintena de biografies sobre ell, el fet inèdit d'aquest assaig és que se centra en el període d'exili, un aspecte que fins ara s'ha tractat en poca profunditat. Manent, de 27 anys, fa vuit anys que recull tota la documentació sobre Fabra i fa quatre anys que va pensar a redactar un assaig en què retrata la quotidianitat de Fabra durant el seu exili a França. Per part seva, Jordi Casassas analitza en "El temps de la nació" tots els "grans temes" que envolten el concepte de nacionalisme. L'assaig està format de tres parts i una conclusió final. Primer, Casassas analitza la dimensió geopolítica del nacionalisme per demostrar que "tots els països de la Mediterrània sempre hem estat determinats per la geoestratègia mundial". La segona part intenta evidenciar la relació entre el catalanisme i l'estat espanyol, un vincle "necessari" per "poder entendre el nacionalisme català, ha dit Casassas. La tercera part explica com en els temps més contemporanis el concepte "s'ha polititzat". Finalment, Casassas justifica en la conclusió "les poques possibilitats que té Catalunya per independitzar-se", a la vegada que ha jutjat que "l'única solució se centra a poder pactar d'igual a igual", és a dir, "aconseguir la independència jurídica" perquè "no hi hagi subordinació".
Anar al contingut