Jocs d'atzar i confinament, el còctel explosiu que ha fet augmentar la despesa i l'addicció

"Ho tens aquí. Fa por que un dia es desperti. Una persona que juga està abstinent, i compra un número de loteria. Si perds, l'endemà en voldràs més per recuperar-lo." La Núria Galobardes explica com és viure amb una addicció als jocs d'atzar. Es calcula que un 0,9% de la població a Espanya té problemes d'addicció al joc.

I durant el confinament per la pandèmia, la situació encara s'ha fet més complicada. Els estudis que s'han fet durant el confinament demostren que no hi ha més jugadors d'apostes en línia, però els que ja hi jugaven s'hi han gastat més diners. Des del gener fins al setembre de l'any passat, a tot Espanya, es van gastar gairebé 15.000 milions d'euros jugant a jocs d'atzar en línia, mil milions d'euros més que durant el mateix període de l'any anterior, segons les dades del Ministeri de Consum.

Amb el joc online es pot apostar des de casa, amb el mòbil, i les 24 hores del dia. Un casino virtual que no tanca mai. Els estudis demostren que és molt més addictiu que el joc presencial, perquè la recompensa, quan n'hi ha, és immediata.

Una opció que tenen els addictes al joc és el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc, un formulari per autoprohibir-se l'accés a les apostes. A Catalunya, l'any passat, 4.621 persones s'hi van inscriure. És un 15% més que l'any anterior.

Segons la doctora Susana Jiménez, coordinadora de la Unitat d'Addiccions Comportamentals de l'Hospital de Bellvitge, un 95% de les persones que s'inclouen en aquest registre compleixen criteris diagnòstics d'addicció als jocs d'apostes. Però autoprohibir-se el joc no és cap garantia. S'ha vist com el 70% dels inscrits en algun moment trencaran l'autoprohibició suplantant la identitat, agafant el DNI d'una altra persona.

Segons Jiménez, aquest registre hauria d'estar directament vinculat a programes d'ajuda per donar un tractament als addictes.

"Arriba un moment que jo ja no sé com tapar les coses"

La periodista de TV3 Letícia Marcos ha seguit el cas de la Núria Galobardes. Fa tres anys va tocar fons, després d'acumular deutes d'amagat de la seva família per l'addicció als jocs d'apostes online. En aquest reportatge podeu conèixer la seva història:

Arran d'un intent de suïcidi, van derivar la Núria a una unitat especialitzada a ajudar addictes al joc, a l'Hospital de Bellvitge, on li han donat molts recursos per superar el problema.

La majoria dels pacients que atenen a la unitat no han recaigut durant el confinament, però sí que han vist com, en general, empitjorava el seu estat emocional. La doctora Susana Jiménez explica que han estat habituals els pacients amb "sensació de frustració, preocupació, incertesa pel futur i el tema econòmic". "Són persones que tenen molts deutes", recorda, i avisa: "Poden recaure, perquè sovint el joc és una estratègia de regulació emocional."

"Quan se senten més ansiosos, més preocupats, més estressats, juguen per desconnectar de tot"

Els joves demanen ajuda

La Federació Espanyola de Jugadors d'Atzar Rehabilitats, que ajuda les persones que volen superar l'addicció, ha notat un increment de trucades aquest últim any demanant ajuda, sobretot, de gent jove.

Juan Lamas, director tècnic de la federació, explica que la meitat de les 9.322 trucades que han rebut eren de persones entre 18 i 25 anys.

"En la majoria de casos volen una solució puntual: 'Vull que el meu fill deixi de jugar d'una punyetera vegada'"

Moltes d'aquestes trucades són per demanar ajuda amb la inscripció al Registre d'Interdiccions, perquè és un tràmit complicat.

El perfil del jugador és el d'un home jove, però cada vegada hi ha més dones. Les dones no tenen tanta presència en els bingos o els salons d'apostes esportives, però sí que juguen des de casa. Núria Galobardes explica que la dona té més estigma que l'home, i que s'accepta pitjor una dona addicta i jugadora.

Un sector milionari

El sector mou cada dia més diners i, per tant, més jugadors. En els tres primers trimestres del 2019, les empreses van tenir 563 milions d'euros de beneficis. Només un any després, el 2020, en el mateix període, ja van guanyar 624 milions, 61 milions més.

Molts dels jugadors s'hi han enganxat a través del bombardeig publicitari, autoritzat des del 2012. I les companyies ho saben i gasten en conseqüència. Només en sis anys, entre el 2013 i el 2019, la despesa en màrqueting de les cases d'apostes online s'ha multiplicat per tres, dels 112 milions d'euros als 372 milions, segons el Ministeri de Consum.

Des de l'inici, la inversió en publicitat directa als mitjans també s'ha multiplicat per tres, i el 2019 superava els 183 milions d'euros. Una activitat molt lucrativa per a molts sectors. De fet, molts dels equips de futbol de Primera i Segona Divisió tenen com a patrocinadors empreses que es dediquen al joc en línia.

Mariano Chóliz, catedràtic de Psicologia de la Universitat de València, creu que mai s'hauria d'haver permès la publicitat del joc online perquè és "una activitat que té riscos per a la salut".

Ara s'està intentant prohibir que hi surtin cares famoses i regular-ne l'horari. Però els experts asseguren que no n'hi ha prou.

La Federació Espanyola de Jugadors d'Atzar Rehabilitats demanen que una part dels impostos que es recapten del joc vagin a programes de rehabilitació per compensar els afectats i ajudar-los a superar l'addicció.