Joan Carles I hauria fet entrar milers d'euros en bitllets pels controls de Barajas

L'advocat del monarca s'hauria desplaçar durant anys des de Ginebra fins a Madrid en vols regulars d'Ibèria per lliurar-li en mà diners del compte dels 64,8 milions de l'Aràbia Saudita

Actualitzat

El rei Joan Carles hauria introduït a Espanya grans sumes de diners en efectiu per la frontera de l'aeroport de Barajas, segons publica el diari El Confidencial.

Un dels testaferros que va utilitzar per amagar els 64,8 milions d'euros de l'Aràbia Saudita en un compte de Suïssa, l'advocat Dante Canonica, li va portar presumptament, durant anys, fons d'aquest dipòsit fins al Palau de La Zarzuela, segons revelen documents als quals ha tingut accés aquest mitjà digital.

Els diners haurien entrat en feixos de bitllets pels controls de l'aeroport de Madrid sense que saltés cap alarma. No consta que ni una sola de les remeses transportades per Dante Canonica fos declarada a l'Agència Tributària, malgrat que la normativa fiscal prohibeix introduir més de 10.000 euros en efectiu.

 

Viatges de fins a 300.000 euros

El testaferro del Rei emèrit sempre va superar de llarg aquesta xifra en els seus viatges, com demostren els registres del compte 505523, controlada a través d'una societat instrumental panamenya, Lucum Foundation.

La majoria dels reintegraments d'efectiu del dipòsit van oscil·lar entorn dels 200.000 euros i alguns van arribar fins i tot als 300.000. De fet, el diario publica que el monarca tenia una màquina a casa seva per comptar els diners.

Els documents en poder d'aquest diari descriuen una mecànica senzilla. Canonica s'acostava a les oficines de Mirabaud a Ginebra per retirar els fons que Joan Carles I necessitava a cada moment i després es traslladava a Madrid per lliurar-li els bitllets en mà.

En altres ocasions, es va encarregar presumptament de portar els diners el soci de Canonica, el també suís Arturo Fasana, un gestor financer que va exercir igualment un paper clau en la creació de l'estructura "offshore" del monarca, en paradisos fiscals.

Sánchez,
 

Una fundació, clau de la trama

Es tractava de dur a terme la gestió legal de Lucum Foundation i la resta de societats instrumentals que suposadament va utilitzar l'excap de l'Estat per camuflar els 64,8 milions d'euros que va rebre del rei Abdullah de l'Aràbia Saudita el 2008 i els 1,5 milions que també li va transferir l'emir de Bahrain el 2010.

Les factures de l'agència de viatges amb la qual treballava Canonica i els moviments del compte de Mirabaud permeten ara reconstruir aquestes operacions realitzades entre 2008 i 2012, el període en el qual va estar en funcionament el dipòsit, segons El Confidencial.

L'històric d'operacions del compte 505523 del banc Mirabaud acredita aquesta entrada contínua de diner negre a Espanya. El 12 de gener del 2009, cinc mesos després de l'ingrés dels 64,8 milions de l'Aràbia Saudita, se'n va efectuar una primera retirada de fons en efectiu, per un import de 207.000 euros, en concepte de "lliurament a Espanya per a despeses personals".

On porta aquest afany de protegir la monarquia?
 

Controls que no controlen

D'acord amb la informació de la publicació digital, el 23 de març es va efectuar un altre reintegrament, de 105.000 euros, amb el mateix concepte.

El 17 de juny d'aquest mateix any, Canonica i Fasana van retirar de la finestreta de Mirabaud 209.000 euros més en bitllets. per lliurar-los en persona al veritable beneficiari de la trama, segons aquest publicació.

Malgrat moure els diners en simples vols regulars, els diners del rei van circular durant anys per aquesta ruta sense que es descobrissin, als controls de Barajas.

Era el sistema més barat per al monarca. Un vol en jet privat per cobrir la ruta Ginebra-Madrid, anada i tornada, costa entorn de 200.000 euros, un import similar al que Canonica i Fasana solien portar als equipatges.

Retiren el retrat del rei emèrit del Parlament de Navarra
 

Fets posteriors a la inviolabilitat

La documentació és en mans dels investigadors de la Fiscalia del cantó de Ginebra i de la Fiscalia del Tribunal Suprem espanyol.

Aquesta última va assumir fa un mes la recerca de les diligències que tenia obertes la Fiscalia Anticorrupció pel presumpte pagament de comissions il·legals a l'Aràbia Saudita, perquè un grup d'empreses espanyoles s'adjudiqués el contracte de construcció i explotació de l'AVE a la Meca.

La Fiscalia ha de decidir ara si els fets posteriors al 2014 són constitutius de delicte. Fins a aquest any, el rei era inviolable.

Suïssa tramita la petició d'Òmnium

El Consell Federal de Suïssa ha començat a tramitar la petició per bloquejar els fons del rei emèrit al país helvètic després que l'entitat ho demanés a principis de mes en el marc de la campanya contra la monarquia espanyola.

Òmnium va registrar un informe juridicopolític a les autoritats suïsses i a la presidència del país perquè s'activés la llei federal de congelació i restitució de valors patrimonials d'origen il·lícit.

Ara, la petició segueix el seu curs i en última instància la decisió recaurà sobre el govern de la Confederació Suïssa.

Paral·lelament, Òmnium va anunciar el passat 3 de juliol que havia presentat una querella criminal davant el Suprem pels delictes de corrupció, frau fiscal i blanqueig de capitals.

ARXIVAT A:
Casa Reial espanyola Monarquia
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut