Jan Fabre, estrella de l'escena europea, a judici per assetjament sexual

El reconegut dramaturg i coreògraf belga Jan Fabre serà jutjat per abús de poder, assetjament sexual i ús de la violència física.

Controvertit pels seus muntatges, Jan Fabre ha estat reclamat pels festivals més importants, com ara el Temporada Alta, on la seva presència el 2018 va generar protestes davant del teatre.

Justament fa tres anys que va començar la investigació contra Fabre a partir de les denúncies de membres de la seva companyia. La Fiscalia belga ha anunciat ara que hi ha "proves suficients" per jutjar-lo i així es farà a partir del 21 de setembre.

Les acusacions es van fer arran de la campanya del #MeToo.

Uns 20 col·laboradors de la seva companyia de dansa i espectacles Troubleyn el van denunciar en una carta oberta per haver estat sotmesos a pressió psicològica, "humiliació" i xantatge sexual.

Ara, Jan Fabre haurà de donar explicacions davant del jutjat penal d'aquestes acusacions, de les quals sempre s'ha defensat amb fermesa.

L'artista de 62 anys està citat a comparèixer per "violència" i "assetjament sexual en el lloc de treball" contra "dotze treballadors ", i també per "atemptat al pudor".

Una vintena de denunciants, la majoria dones, van explicar que "la humiliació era el pa de cada dia" dins de l'empresa.

Van explicar que Fabre convidava artistes a casa seva amb l'excusa d'actuacions artístiques visuals i que després intentava "un acostament sexual". "No obliguem a ningú a fer coses que considerin que estan més enllà dels seus límits."

L'artista es va defensar: "Mai vaig tenir la intenció d'intimidar o ferir les persones psicològicament o sexualment."

Coreògraf, autors, artista visual i director de teatre, Jan Fabre està considerat un dels artistes més avantguardistes des dels anys 80, i és conegut pel seu art de la provocació.

Els seus detractors l'acusen de provocació gratuïta, per exemple, per les seves peces que evoquen sang o orina, o amb una masturbació damunt l'escenari.

Interessat en els temes de la mort, la religió o la ciència, ha exposat a la Documenta de Cassel, la Biennal de Venècia, el Louvre i el Museu Hermitage de Sant Petersburg, així com a les principals galeries d'Europa.