Ja es poden multar les empreses que paguin la llet per sota del preu de cost

Els inspectors del Departament d'Acció Climàtica ja poden multar les empreses del sector lleter que paguin als ramaders per sota del cost de producció.

Amb aquest motiu, durant els dos últims mesos s'han posat en marxa una trentena d'inspeccions, un primer bloc que s'espera que porti a fer nous controls a partir de les irregularitats detectades.

Els controls no són nous, es fan des de fa uns anys, però fins ara la llei no permetia sancionar els incompliments.

Tot i això, si fa un any la indústria lletera pagava el litre de llet a 34 cèntims, ara el paga a 45, un augment insuficient a causa de l'encariment del procés de producció, per la pujada de preus del pinso, de la llum i dels combustibles.

Ara, l'última modificació de la llei de la cadena alimentària, que ja ha entrat en vigor, permet posar multes de fins a 100.000 euros.

A aquest extrem s'hi arribaria en cas d'incompliment reiterat de l'obligació de no pagar almenys el preu de cost, una infracció considerada greu i sancionada, d'entrada, amb 3.000 euros.

Una capacitat sancionadora, però, que només afecta les empreses lleteres amb seu a Catalunya. Si els inspectors detecten incompliments en altres empreses, només poden notificar-ho al govern espanyol perquè actuï.

En aquest sentit, el secretari d'Alimentació de la Generalitat, Carmel Mòdol, ha admès que "tot i no ser la llei que hauríem volgut", la llei de la cadena alimentària "és un instrument que ens permet fer un pas endavant en el control de l'equitat i l'eficiència de la cadena de valor que s'estableix en la producció d'aliments".

Es tracta, en definitiva, d'evitar que hi hagi abusos en cap etapa del procés productiu, des que es muny les vaques fins que la llet arriba al consumidor.

"La sanció acaba sent una pressió per actuar d'acord amb la norma", explica Isabel Gomar, cap del servei d'Indústries i Comercialització Agroalimentàries del Departament d'Acció Climàtica.

Des de la Cooperativa Plana de Vic, el director general, Dani Bassas, coincideix a dir que les sancions són "una bona mesura" perquè "força que els operadors almenys donin uns contractes a un preu just per la llet", diu.

I afegeix: "O força que tinguin contractes", perquè hi ha casos en què la relació entre el ramader i la indústria que li compra la llet no es regeix per cap contracte escrit.

En canvi, Jordi Erra, ramader de Calldetenes, és molt escèptic, i admet que no confia que la capacitat sancionadora canviï res. "Fins que no en vegi els resultats no hi confio gota", diu, convençut que "ho fan per cobrir l'expedient".

Erra té una granja amb un centenar de vaques, un nombre que va minvant, però, perquè des del desembre sacrifica cinc animals cada mes per vendre'n la carn, que ara es paga millor, i d'aquesta manera poder pagar les factures.

Ho seguirà fent fins que el preu que li paguin per la llet sigui sostenible, diu, i no descarta haver de plegar.

Erra també denuncia que el sector "continua sent el mateix càrtel de tota la vida".

La situació de crisi del sector ramader ha fet que, a Catalunya, en els últims vint anys el nombre d'explotacions hagi passat de 4.000 a poc més de 350.

Un panorama que també complica el relleu generacional, perquè molts joves ni es plantegen dedicar-se a la feina dels seus pares: no hi veuen futur.

De moment, el Departament d'Acció Climàtica ha prioritzat les inspeccions al sector lacti, però també n'està fent als sectors del vi i dels cítrics.