J. M. Martínez Selva: "Patim de tecnoestrès i molts tenen tecnofòbia" (I)
Si una cosa queda clara després de llegir el llibre d'aquest catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de Múrcia, "Tecnoestrès" (Ed. Paidós) és que no podem resistir-nos a l'avenç de les noves tecnologies que, de manera intrusiva, estan cada cop més en les nostres vides personals i professionals. Malgrat alertar dels perills de l'ús constant de les TIC, Martínez Selva vol deixar clar que ell és un màxim defensor de les TIC i que les fa servir des de fa més d'una dècada.
J. M. Martínez Selva: "Patim de tecnoestrès i molts tenen tecnofòbia" (I)
Barcelona

J. M. Martínez Selva: "Patim de tecnoestrès i molts tenen tecnofòbia" (I)

Si una cosa queda clara després de llegir el llibre d'aquest catedràtic de Psicobiologia de la Universitat de Múrcia, "Tecnoestrès" (Ed. Paidós) és que no podem resistir-nos a l'avenç de les noves tecnologies que, de manera intrusiva, estan cada cop més en les nostres vides personals i professionals. Malgrat alertar dels perills de l'ús constant de les TIC, Martínez Selva vol deixar clar que ell és un màxim defensor de les TIC i que les fa servir des de fa més d'una dècada.

Actualitzat
L'autor de 'Tecnoestrès' alerta dels perills d'internet
L'autor de 'Tecnoestrès' alerta dels perills d'internet
En quin moment comença a analitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i internet?
Des del principi, fa uns quinze anys, als inicis de l'era d'internet.

Diu al llibre que tenim tecnoestrès i tenim tecnofòbia. Són els mals del segle XXI?
La tecnofòbia ha existit sempre davant de qualsevol avenç tecnològic. El mateix Plató deia que Sòcrates estava en contra de l'escriptura perquè deia que això minvava la capacitat de memòria, en la Grècia clàssica on era tan important. I a l'època moderna, la implantació de la màquina de vapor, el ferrocarril, el telègraf, el telèfon, el cotxe, tots han generat moviments en contra.

I el tecnoestrès?
És un terme que abraça un grup de problemes molt variats sorgits de les tecnologies, que van des de la fòbia o por a fer-les servir, fins a l'excés de l'ús que pot ser la tecnodependència o fins i tot les addiccions, on entrem en un camp psicopatològic. He fet servir la paraula com un terme paraigües per agrupar tots aquests símptomes.

Però les TIC les tenim en tots els àmbits de la nostra vida personal i professional...
Exacte. Per exemple, a l'entorn laboral s'han aguditzat els problemes de la gent que treballava en oficines. Cada cop hi ha més gent que ha de treballar en línia. Són llocs de treball sedentaris, amb postures antinaturals, moviments repetitius dels canells i les mans, fatiga visual per estar davant de pantalles d'ordinadors. Problemes d'obesitat, mals d'esquena, etc.

Dit així... no vénen moltes ganes d'anar a la feina...
Però n'hi ha més. Com el de l'escletxa digital. Es produeix entre persones que han nascut amb les noves tecnologies, a partir del 1980, i aquells que són de dècades anteriors. Uns maneguen molt bé els mòbils de darrera generació i els altres no som tan competents quan fallen les eines informàtiques o quan canvien freqüentment amb les noves versions.

Aquestes diferències acabaran quan les noves generacions portin el món

En teoria sí, però no ho tinc del tot clar. Però és possible que tots aquests nadius digitals es trobin com nosaltres ara: que una nova revolució tecnològica, promoguda pels més joves de la seva època, els deixin fora de terreny.

Parla al llibre també dels que estan connectats "permanentment". A quins riscos s'exposen?
Quan una empresa dóna a una persona un mòbil amb accés a la xarxa o un portàtil amb accés a una intranet li està demanant que respongui a qualsevol lloc i a qualsevol hora i que sigui capaç de respondre a les peticions de l'empresa.

Doncs anem malament perquè això està a l'ordre del dia....
La no-desconnexió implica que el treball es mescli amb l'oci, això pot interferir a la teva vida personal i això augmenta l'estrès laboral.

I no desenvoluparem una capacitat per diferenciar el temp professional del personal?
Seria bo, però no ho crec. Els estudis diuen que treballem més hores, no menys. I pel mateix sou. I això reforça el que anomeno: "Voluntariat invers" perquè el teu temps lliure el dediques a ajudar no als que més ho necessiten sinó als que més diners tenen. És asimètric i tendeix a afavorir més les relacions de poder entre empresari i treballador.

Escolti... no ens deixa sortida...
Vull deixar clar que no he escrit un llibre en contra de les tecnologies actuals. Reconec que són boníssimes, ens permet comunicar-nos en directe amb persones que es troben molt lluny, accedir a informació que mai haguéssim pogut tenir al nostre abast, però vull donar un toc d'alerta. Són aspectes que queden foscos i que els gurus de les noves tecnologies deixen de costat sovint.

No tem que li diguin "cavernícola" o "luddita"?
Ja m'ho han dit. Però no estic en contra de les tecnologies, repeteixo. Dono idees de com millorar-les i adaptar-s'hi. Per persones que com jo tinguin una mica de tecnofòbia i es resisteixin a canviar un producte nou per un altre, necessito que em demostrin que el nou és millor que l'antic. No vull seguir les modes, tinc dret a exigir que quan es canviï un producte sigui necessari. Treballo amb les TIC però no són aplicables per a tot, ni en totes les ocasions.

L'expert nord-americà Nicolas Carr ha escrit el llibre "Superficials" on parla de com s'està modificant el nostre cervell amb la sobrecàrrega d'informació que ens arriba d'internet. Què n'opina?
Em part hi estic d'acord. És cert que patim d'excés d'informació i de la velocitat que ens arriba. Però la sobrevalorem. Molta informació no vol dir que tota sigui bona. Es tracta de filtrar i saber valorar. Avui dia, la informació ja no és poder. Altres coses que diu Carr sobre la superficialitat, no hi estic tan d'acord. Si vols trobar informació acurada i profunda, internet la facilita. Et costarà trobar-la, no estarà en els primers resultats de Google, però existeix.

També ens costava abans trobar-la en les biblioteques i enciclopèdies
Amb una diferència: ara tenim l'Enciclopèdia Britànica, que no la consulta ningú, i la Viquipèdia. Però a la primera escriu gent que firma i està contrastada per una editorial. A la Viquipèdia li falten referències i documentació, moltes vegades, no figuren noms d'autors, etc.

Disculpi, però la Viquipèdia també es revisa i apareix el nom de les persones que han escrit l'entrada
Sí, però això no li dóna valor. El valor d'una institució o d'uns estudiosos sobre el tema no es pot comparar amb el de la majoria de resultats de la Viquipèdia. No crec que arribi ni al 50% l'entrada lliure de l'etiqueta blava que necessita contrastació. A les entrades generals d'història o geografia els falta documentació.

També hi ha hagut casos que els mateixos governs han manipulat la informació de la Viquipèdia...
Cert, i la Viquipèdia la salva que hi ha molta gent revisant-la. En altres casos, és extraordinària en dades concretes, com quan va aparèixer la "Divina Comèdia" o es va representar una òpera. És impecable. Però sóc investigador i no em puc conformar amb el que altres han copiat d'un altre lloc. I no és la mateixa entrada en anglès, alemany que en castellà.

(Continua a la part II...)


Anar al contingut