Iugoslàvia deixa d'existir i neix l'Estat de Sèrbia i Montenegro

La fi de la Primera Guerra Mundial i la conseqüent descomposició de l'imperi austrohongarès comporten el naixement, el 1918, del regne dels serbis, croats i eslovens. El 1929, el regne va adoptar el nom de Iugoslàvia, que vol dir "la terra dels eslaus del sud". Durant la Segona Guerra Mundial, el règim nazi ocupa Iugoslàvia i la divideix en estats satèl·lits. Amb la caiguda del nazisme, el 1945, el líder de la guerrilla comunista, Josip Broz Tito, funda la República Federal Iugoslava, integrada per sis repúbliques. Tito va morir el 1980, i amb la seva mort, van renéixer els vells, però sempre latents, conflictes ètnics, sobretot entre serbis, croats i musulmans. Deu anys després, aquests conflictes ètnics van desencadenar la desintegració definitiva de Iugoslàvia. Eslovènia, Croàcia i Macedònia van proclamar la independència el 1991. A Croàcia, els enfrontaments entre croats i serbis es van prolongar durant set mesos. El 1992 va començar la guerra a Bòsnia i Hercegovina, que va acabar el 1995. També el 1992, Sèrbia i Montenegro, les dues úniques repúbliques que quedaven, van fundar la nova república iugoslava, amb Slodoban Milosevic -avui jutjat per crims contra la humanitat- de president des de 1997 fins al 2000. Avui mor definitivament aquesta república iugoslava i neix un nou estat: és l'Estat de Sèrbia i Montenegro, format per aquestes dues repúbliques i la província sèrbia de Kosovo, actualment un protectorat internacional després d'una dècada de conflicte amb Sèrbia. En aquest nou estat confederal, les dues repúbliques tenen un autogovern gairebé total -amb dues monedes diferents- i estricta igualtat en tot. Hi ha tres governs: el de cada república, i el comú, amb només cinc ministres. Sèrbia i Montenegro s'han compromès a mantenir aquesta unió durant almenys tres anys, després, poden optar per la independència.