Itàlia debat prohibir els partits neofeixistes després dels atacs antivacunes a Roma
Interior de les oficines del sindicat CGIL destrossades, aquest diumenge a Roma (EFE)

Itàlia debat prohibir partits feixistes després d'una nit de caos i greus assalts a Roma

Una manifestació contra el passaport Covid convocada pel partit Forza Nuova va degenerar en atacs a un hospital i a les oficines del principal sindicat del país

Josep Maria Camps ColletActualitzat

Aquest dissabte milers de persones s'han manifestat a Itàlia contra el passaport Covid implantat a l'estiu i que ara ja és obligatori per a tots els treballadors.

Les manifestacions les van convocar la plataforma antivacunes Basta Dittatura, i també el partit neofeixista Forza Nuova, i va ser a Roma on van aplegar més gent.

Manifestants enfrontant-se als antidisturbis de la policia italiana, aquest dissabte a Roma (EFE)

En aquesta ciutat va començar com a manifestació relativament pacífica, però va degenerar amb l'intent d'atacar la seu del govern italià presidit per Mario Draghi, el Palazzo Chigi.

La policia els ho va impedir, molts manifestants s'hi van enfrontar i van llançar objectes i bombes de fum a l'edifici, i els antidisturbis van respondre.

Manifestants assaltant la seu del sindicat CGIL, aquest dissabte a Roma (Reuters)
 

Atacs a un sindicat i a un hospital

Mentrestant, desenes de manifestants van assaltar la seu central del principal sindicat d'Itàlia, la Confederació General Italiana del Treball, la CGIL, i van destrossar-ne les oficines de la planta baixa.


Les destrosses i la batalla campal va continuar a l'hospital Umberto I, on havien portat un dels manifestants ferits, i els seus companys van anar-hi i es van enfrontar amb els sanitaris.

Van ser desenes de persones que van assetjar el servei d'urgències de l'hospital durant la nit, i van ferir dues infermeres, una d'elles d'un cop d'ampolla al cap, i dos agents de seguretat.

El balanç del caos viscut a Roma va ser de 38 policies ferits, 600 manifestants identificats, i 12 detinguts, entre els quals els líders de Forza Nuova, Giuliano Castellino i Roberto Fiore.

La CGIL demana prohibir els partits feixistes

La resposta ha arribat aquest diumenge: el secretari general de la CGIL, Maurizio Landini, ha qualificat l'assalt d'"atac a la democràcia" i "ofensa a la Constitució".

Per això ha demanat sense embuts que es prohibeixin els partits feixistes:

"Totes aquestes formacions que s'identifiquen amb el feixisme han de ser dissoltes. És el moment de dir-ho clarament."

La seu central del sindicat CGIL, aquest diumenge a Roma (EFE)

Els partits hi donen suport

Aquesta petició l'han recollida la majoria de forces polítiques del país: el primer ha estat el ministre de Treball i Polítiques Socials, Andrea Orlando, del Partit Democràtic.

Orlando ha dit que la proposta de Landini "té elements de fonament significatius" per poder "construir instruments per defensar la república i la democràcia amb més eficàcia."

El diputat Emanuele Fiano, del mateix partit, ha anunciat que aquest dilluns mateix presentarà una moció urgent al Parlament d'Itàlia demanant que es faci aquesta prohibició.

També el líder del Movimento 5 Stelle, Giuseppe Conte, va demanar "una acció judicial ràpida", i Silvio Berlusconi va trucar a Landini per donar-li suport.

Fins i tot Matteo Salvini, líder de la Lega Nord, i Giorgia Meloni, del partit d'extrema dreta Germans d'Itàlia, van condemnar els atacs, tot i que van defensar el dret a manifestar-se contra el passaport Covid.

Barricada feta amb patinets elèctrics, carretons i fustes, aquest dissabte a Roma (Reuters)


El feixisme com a crim

I l'Associació dels Partisans d'Itàlia, l'ANPI, va afegir-se a les condemnes recordant el lema del que va ser president de la República Italiana, Sandro Pertini, "El feixisme no és una opinió, és un crim".

I és que l'assalt a la CGIL d'aquest dissabte ha recordat a molts l'acció dels "fasci di combattimento", els grups polítics paramilitars creats per Benito Mussolini el 1919, que es van acarnissar amb els sindicats de llavors.

El record del que va passar després continua amb la fundació del Partit Nacional Feixista el 1920 i la marxa de Mussolini sobre Roma el 1922, que van ser la base de la dictadura que va governar Itàlia durant més de 20 anys.

Per recordar-ho i conjurar-ho, la CGIL ha convocat per dissabte que ve manifestacions arreu d'Itàlia amb el lema "Mai più Fascismo", "Feixisme mai més".

 

Manifestant amb una pancarta que compara el passaport Covid amb el nazisme, aquest dissabte a Roma (EFE)

 

ARXIVAT A:
ItàliaFeixismeExtrema dretaCovid-19
Anar al contingut