Israel podria imposar fins a deu anys de presó per gravar actuacions de soldats

Israel podria imposar fins a deu anys de presó per gravar actuacions de soldats

Israel podria imposar fins a deu anys de presó per gravar actuacions de soldats

TEMA:
Israel
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

El govern d'Israel ha aprovat un projecte de "llei mordassa" que preveu entre cinc i deu anys de presó per als que gravin actuacions dels seus soldats.

Les penes podrien arribar als deu anys si el govern considera que s'humilia el soldat o s'amenaça la seguretat de l'Estat.

Fa dos anys, a la ciutat d'Hebron, a la Cisjordània ocupada, un soldat israelià va disparar al cap a un atacant palestí malferit. La seqüència la va gravar un activista de l'ONG B'Tselem.

Després de la commoció que van causar les imatges, l'exèrcit es va veure forçat a obrir un judici militar. El soldat, Elor Azaria, va acabar sent condemnat a 18 mesos de presó per homicidi, encara que només n'ha complert la meitat.

El govern de Benjamin Netanyahu vol evitar que aquestes violacions surtin a la llum. Per això, prohibirà que es facin fotos o vídeos de les seves tropes en acció.

Fins ara, no estava permès gravar en bases militars o llocs de control, per motius de seguretat. Però sí que es podia enregistrar material gràfic dels soldats fent les seves activitats militars.

 

 

Presó per als qui difonguin les imatges

La proposta de llei no ha estat ben rebuda per molts sectors. L'oncle del palestí assassinat fa dos anys, Fathi Alshareef, la considera una injustícia:

"El que és greu és que sentencien assassins a 18 mesos de presó i la persona que grava el crim, que publica la veritat, serà condemnada a entre 5 i 10 anys de presó."

Però no només podrien anar a la presó els que gravin els abusos. També els que ho publiquin a les xarxes socials o en mitjans de comunicació.

En l'última dècada, la gravació de vídeos de comportaments abusius o inadequats de soldats cap a la població palestina en territori ocupat ha fet que s'obrin diverses investigacions.

B'Tselem va distribuir més d'un centenar de càmeres entre palestins per protegir els seus drets. El portaveu d'aquesta organització, Amit Gilutz, ha comentat que no deixaran de difondre els abusos:

"Si l'ocupació incomoda el govern israelià, els convidem que hi posin fi. Però la documentació de les violacions dels drets humans continuarà sigui com sigui."

Aquest dimecres es presentarà la normativa al Parlament. Encara que la llei ja ha fet un primer pas, molts confien que el Tribunal Suprem la tombarà.

Tal com està plantejada, pot xocar contra la llibertat d'informació i, a més, és molt ambigua. Molts juristes es pregunten com es determinarà si una imatge humilia o no un soldat.

 

ARXIVAT A:
Israel

VÍDEOS RELACIONATS

ÀUDIOS RELACIONATS