Islàndia rebutja en referèndum tornar els diners que devia el banc Icesave al Regne Unit i Holanda
Els islandesos han rebutjat en referèndum l'acord pel qual el seu govern havia d'indemnitzar els inversors i estalviadors britànics i holandesos afectats per la fallida del banc Icesave. El 93% dels votants hi han votat en contra i només un 2% han donat per bo l'acord. El govern, que continua negociant amb el Regne Unit i Holanda, ja ha reconegut que la victòria del "no" pot complicar l'entrada d'Islàndia a la Unió Europea. En total, la xifra que deu el banc Icesave és de 3.700 milions d'euros, dues terceres parts del pressupost del país.
Els islandesos decidien a les urnes si el seu govern indemnitzava o no 300.000 estalviadors britànics i holandesos del banc Icesave. El govern islandès havia arribat a un acord amb Londres i Amsterdam per indemnitzar els estalviadors però l'oposició popular ha obligat a celebrar la consulta. 56.089 persones, una quarta part de l'electorat del país, van signar una petició contrària.
L'acord preveia reemborsar 3.700 milions d'euros en 15 anys i amb un interès del 5,5%. A Islàndia viuen unes 320.000 persones així que toca uns 11.000 euros per cap. La xifra equival a dos terços del pressupost del país.
La primera ministra, la socialdemòcrata Jóhanna Sigurdardóttir, era partidària de suspendre el referèndum i apostar per un nou acord amb condicions més favorables a Islàndia però la cancel·lació de la consulta necessitava l'aprovació de l'oposició. Aquesta actitud del govern té una explicació: si retorna els diners se li obriran les portes a rebre ajudes internacionals i impulsar el seu acostament a la Unió Europea. Si no hi ha acord, els crèdits promesos pel Fons Monetari Internacional i els països del nord d'Europa es veurien bloquejats i el país quedaria a tocar de la fallida.
Les indemnitzacions afecten els inversors, la majoria holandesos i britànics, que van confiar en els alts interessos que oferien els bancs islandesos. Aquestes entitats, però, van quedar molt tocades per la crisi. De fet, no és el primer cop que el govern islandès assumeix aquests deutes. L'estiu del 2009, 34.000 inversors alemanys van veure com se'ls compensava pels deutes del Kaupthing Bank.
L'acord preveia reemborsar 3.700 milions d'euros en 15 anys i amb un interès del 5,5%. A Islàndia viuen unes 320.000 persones així que toca uns 11.000 euros per cap. La xifra equival a dos terços del pressupost del país.
La primera ministra, la socialdemòcrata Jóhanna Sigurdardóttir, era partidària de suspendre el referèndum i apostar per un nou acord amb condicions més favorables a Islàndia però la cancel·lació de la consulta necessitava l'aprovació de l'oposició. Aquesta actitud del govern té una explicació: si retorna els diners se li obriran les portes a rebre ajudes internacionals i impulsar el seu acostament a la Unió Europea. Si no hi ha acord, els crèdits promesos pel Fons Monetari Internacional i els països del nord d'Europa es veurien bloquejats i el país quedaria a tocar de la fallida.
Les indemnitzacions afecten els inversors, la majoria holandesos i britànics, que van confiar en els alts interessos que oferien els bancs islandesos. Aquestes entitats, però, van quedar molt tocades per la crisi. De fet, no és el primer cop que el govern islandès assumeix aquests deutes. L'estiu del 2009, 34.000 inversors alemanys van veure com se'ls compensava pels deutes del Kaupthing Bank.
