Irradiació parcial per al càncer de mama: menys sessions i menys efectes secundaris
Un estudi de l'Institut Català d'Oncologia assenyala que aquest mètode, que consisteix a aplicar altes dosis només a la zona de possible recaiguda, redueix el volum de tractament necessari i els efectes secundaris, i manté alts percentatges de supervivència als cinc anys
La irradiació parcial de mama, una tècnica que consisteix a aplicar altes dosis només a la zona de recaiguda potencial després d'extirpar el tumor, redueix el volum de tractament necessari i, consegüentment, els efectes secundaris, sense disminuir la supervivència.
Així ho demostra un estudi de la Unitat de Braquiteràpia del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'Institut Català d'Oncologia (ICO). La recerca s'ha publicat a la revista Brachytherapy Journal.
El tractament conservador estàndard per al càncer de mama als primers estadis consisteix en cirurgia per extreure només el tumor sense mastectomia i posterior irradiació amb fotons de tot el pit.
Però, des de fa unes dues dècades, també s'aplica una tècnica anomenada APBI, acrònim en anglès d'irradiació parcial accelerada del pit, que consisteix a irradiar específicament, un cop extirpat el tumor, l'àrea desitjada, i així evitar danys als teixits sans i a òrgans propers, com el cor i els pulmons, o fins i tot a les costelles.
La Unitat de Braquiteràpia de l'ICO aplica aquesta tècnica des de fa anys i ara ha publicat aquest estudi retrospectiu. Es basa en dades de 289 pacients tractades amb irradiació parcial de mama entre el febrer del 2004 i el juny del 2017. La mitjana de seguiment va ser de 72 mesos. L'edat mitjana de les pacients eren 70 anys.
Per a la majoria de les dones, l'APBI era el primer tractament en estadis inicials i per a un 13,8% era un segon tractament de rescat després de presentar una recaiguda en el mateix pit.
La tècnica utilitzada va ser la braquiteràpia multicatèter (MC-BT). La braquiteràpia --nom basat en la paraula grega "brakhis", que significa curt-- consisteix a implantar alguns elements per irradiar només la zona concreta. En aquest cas, es tracta d'uns petits tubs plàstics al pit perquè la irradiació amb iridi-192 vagi només al lloc desitjat. La implantació dels tubs es pot fer en la mateixa intervenció en què s'extreu el tumor.
L'estudi ha avaluat l'eficàcia i la seguretat del tractament. Els efectes secundaris van ser molt menys que amb el tractament convencional. El control local de la malaltia als 5 anys ha estat del 99% i amb baixes taxes de toxicitat. El resultat estètic es va considerar excel·lent o bo en el 88,34% dels casos. La supervivència als cinc anys va superar el 96%.
Maria Laplana, oncòloga adjunta del Servei d'Oncologia Radioteràpica de l'ICO l'Hospitalet i primera autora de l'estudi, valora així la recerca i els resultats:
"La principal fortalesa d'aquest estudi és el gran nombre de pacients analitzats; es troba entre els cinc estudis unicèntrics més grans realitzats fins a la data per tal d'avaluar l'efectivitat de la irradiació parcial de mama amb MC-BT. A més a més, aquesta tècnica requereix una gran experiència i habilitats quirúrgiques, cosa que també posa en valor la feina que es realitza als serveis d'Oncologia Radioteràpica dels centres ICO."
Els autors assenyalen que, tot i que al grup hi havia poques pacients grans o febles, els resultats obtinguts indiquen que per a aquestes persones un sol tractament d'APBI pot ser especialment adequat.
La doctora Laplana explica al 324.cat que es tracta d'un tractament que només es pot fer a centres molt especialitzats i que al conjunt de l'Estat només es fa a l'ICO, a l'IVO (Institut Valencià d'Oncologia) i ) i a l'Hospital Dr. Negrin de Las Palmas de Gran Canaria:
"Es requereixen certes habilitats quirúrgiques, així com expertesa, i no es pot fer a tots els serveis d'oncologia radioteràpica, donat que no disposen de la dotació de braquiteràpia. De fet, quan el proposem, la majoria de pacients el desconeix. A Europa, l'ICO és dels centres que en fa més."
Un gran avantatge és que calen moltes menys sessions que amb el tractament convencional. Oscil·la entre una i vuit sessions. Com que es poden aplicar amb una separació de poques hores, a la pràctica no són més de quatre dies de tractament. La radioteràpia externa convencional dura entre 15 i 25 sessions.
I tot això mantenint una elevada supervivència als cinc anys, com explica la doctora Laplana:
"El més important d'aquest estudi és que ens indica que en pacients ben seleccionades, en estadis inicials, hem corroborat que a la nostra població no cal irradiar-li tota la mama, amb la toxicitat que això pot suposar i sense comprometre la seva supervivència."
També valora "la baixa taxa de recaiguda local i que, per tant, és totalment equiparable a si haguéssim irradiat tota la mama".
