Irene Solà, la gran creadora d'imaginaris

"Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres" confirma una cosa: Irene Solà és una grandíssima fabuladora i creadora d'imaginaris. Com a lector és un plaer entrar en el món que ens proposa: el d'un mas perdut i aïllat de les Guilleries, on viuen i conviuen una nissaga de dones que han viscut sempre al marge. Són dones velles, lletges, fora dels cànons que sobreviuen en vida i també una vegada mortes.

La Joana, la que obre la nissaga, fa un pacte amb el dimoni per trobar marit i això comportarà conseqüències amb cada fill que va naixent, cadascun amb alguna mancança. O potser això és el que sembla.... i és que a partir d'aquí s'enceta una història màgica on la realitat es barreja amb allò que és irreal, on les dones -les vives i les mortes- converteixen la casa en un món tancat, potser un refugi, potser una presó.

Potser un lloc de llibertat. Allà creixen, estimen, pareixen, moren.

És una història que parla de dolor, de mort, de pèrdua, del pes dels records, de fantasmes i de dimonis. Explora dualitats com la llum i la foscor, la vida i la mort, l'oblit i la memòria, com explica Solà:

"Preguntar-se què recordem, què oblidem. Voluntàriament o involuntàriament. Individualment o col·lectivament. Aquí hi ha un personatge que es vol establir com la gran cronista, vol dur la veritat de la història familiar. I, en canvi, hi ha altres personatges que no els interessa la memòria."

Però la novel·la també està plena d'humor. Elles s'expliquen històries, es moren de riure. També hi ha sexe i escatologia. És un llibre orgànic, físic, corporal. Fins al punt que gairebé pots flairar l'olor de cabra i de fum que acumula el mas al llarg dels anys. I alhora i sobretot és màgic.

Arrossega amb el seu llenguatge més que treballat, que beu també del folklore català, amb contes i llegendes que són tan locals com universals, perquè parla de temes que són de tots. I és aquí on ens preguntem que és realitat i què és fabulació.

"Hi ha un pacte quan algú t'explica una història i tu la reps. Durant una estona apagues els sensors d'alarma i incredulitat i t'hi submergeixes, i imagines l'inimaginable i creus l'increïble i construeixes això que se t'està explicant."

A Irene Solà l'apassionen les sagues islandeses i "El senyor dels anells" de Tolkien, perquè construeixen un món propi i hi fiquen el lector dins. I això és el que aconsegueix amb "Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres", on, com diu ella mateixa, explora i esprem el que es pot fer amb les paraules i la imaginació. Potser és per això que al principi pot produir un punt d'estranyesa per la gran quantitat de personatges que hi apareixen i es barregen.

Un consell: és útil agafar paper i llapis i anar fent l'arbre genealògic a mesura que avança la història. Així es pot entendre millor aquesta explosió literària publicada per Anagrama, on noms com la Joana, la Margarida, la Marta o la Dolça continuen ressonant molts dies després de tancar l'última pàgina.