Investiguen si les llavors tractades perjudiquen la salut dels ocells que les mengen

Les llavors que no queden enterrades després de la sembra són una font d'aliment molt assequible per a diverses espècies d'ocells. Però, pot ser que si les llavors han estat tractades amb productes químics sintètics perjudiquin la salut dels ocells? I la salut humana o el medi ambient en general?

Esbrinar això és l'objectiu del projecte "Ocells en temps de sembra", que du a terme el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya, amb seu a Solsona. Es tracta d'una iniciativa pionera que compta amb el suport de la Diputació de Girona. Es desenvoluparà al llarg d'aquest any en cultius de colza i cereal a Vilademuls (Pla de l'Estany) i Bàscara (Alt Empordà).

L'estudi parteix de la hipòtesi que la ingesta d'aquestes llavors per part dels ocells implica que els productes agroquímics que contenen s'introdueixin a la cadena tròfica, fet que pot perjudicar el medi ambient i la salut humana.

Un pardal xarrenc  (Toni Llobet i Eva Colomina)

L'ús de plaguicides és habitual en agricultura, tret de l'anomenada agricultura ecològica. Un tipus particular d'aplicació de plaguicides és amb llavors blindades. Abans de la sembra, les llavors es recobreixen amb un producte químic que conté un o diversos plaguicides per protegir-les durant la germinació.

Així, no s'allibera directament el producte en el medi i se n'utilitza menys quantitat. També representa menys risc per a la persona que l'aplica, en no haver-hi necessita de fumigar.
 

Impacte en la salut dels ocells

Però per als ocells, la ingesta de llavors tractades pot equivaler a ingerir grans quantitats d'agroquímics en poc temps. No són productes mortals, però sí que poden tenir efectes a llarg termini, perquè interfereixen en processos fisiològics controlats per hormones i poden provocar alteracions importants en el sistema immunitari o a la funció reproductiva.

A les comarques gironines, anualment es cultiven 32.000 hectàrees amb cereal, sobretot, blat i ordi. Juntament amb les 3.500 hectàrees de colza, aquestes extensions representen gairebé el 40 % de la superfície agrícola de la demarcació. Els investigadors mesuraran la disponibilitat de llavors que queden a la superfície en els camps després de la sembra de colza i cereal en diverses finques seleccionades.

Després, es comptaran els ocells que visiten els camps en temps de sembra i que s'alimenten de les llavors. Així, se sabrà quines espècies hi són presents i amb quina abundància. En paral·lelament, s'intentarà definir quin paper juguen altres animals que consumeixen aquestes llavors, com ara les formigues.

A l'estudi, hi col·laboraran pagesos i caçadors de la zona. Els primers facilitaran l'accés a les seves finques agrícoles i els segons oferiran animals caçats legalment a la zona d'estudi per fer-los anàlisis toxicològiques. S'analitzaran continguts estomacals i teixits interns. És el cas del tudó i l'estornell, que són dues espècies molt comunes en la major part de les zones agrícoles gironines i que s'alimenten regularment als camps sembrats de colza i cereal.

Amb aquestes operacions es podrà respondre a diverses preguntes. Quantes llavors queden disponibles per als ocells? Qui se les menja? Quin nivell de substàncies químiques trobem en els ocells? Tot això ajudarà a establir uns criteris per millorar les pràctiques agràries.