Investiguen periodistes de vuit mitjans per les filtracions del sumari dels CDR

Alerta Solidària, que defensa els CDR i va demanar la investigació de les filtracions, considera "una enorme covardia" apuntar a la premsa per una responsabilitat que "recau en l'aparell de l'Estat" 
Investiguen periodistes de vuit mitjans per les filtracions del sumari dels CDR
Madrid

Investiguen periodistes de vuit mitjans per les filtracions del sumari dels CDR

Alerta Solidària, que defensa els CDR i va demanar la investigació de les filtracions, considera "una enorme covardia" apuntar a la premsa per una responsabilitat que "recau en l'aparell de l'Estat" 
Actualitzat
TEMA:
Operació Judes
Una de les detencions en el marc de l'operació Judes
Una de les detencions en el marc de l'operació Judes

Citats en qualitat d'investigats una dotzena de periodistes de vuit mitjans de comunicació per informar sobre el sumari de l'operació Judes contra activistes dels Comitès de Defensa de la República (CDR). . Mentre que Alerta Solidària, que defensa els CDR i va demanar la investigació de les filtracions, considera "una enorme covardia" apuntar a la premsa per una responsabilitat que "recau en l'aparell de l'Estat". 

El jutge Juan Carlos Peinado, titular del jutjat d'instrucció número 41 de Madrid, investigarà per un delicte de revelació de secrets periodistes dels diaris La Vanguardia, El Mundo, El País, "ABC", la Cadena SER, RTVE i els digitals El Confidencial i El Español. Segons el jutge, els periodistes seríen cooperadors necessaris del delicte de revelació de secrets.
 

Alerta Solidària: "una enorma covardia"

El col·lectiu d'advocats Alerta Solidària, que representa els CDR detinguts en l'Operació Judes, va reclamar que s'investiguessin les filtracions. En un comunicat, Alerta Solidària, considera "una enorme covardia" apuntar a la premsa per una responsabilitat que "recau en l'aparell de l'Estat". 

"És d'una enorme covardia no voler afrontar la veritable responsabilitat en les filtracions, que recau en el propi aparell de l'Estat i apuntar cap a la premsa que, malgrat el més que qüestionable tractament periodístic fet per diversos mitjans (sense ètica, rigor, contrast de les informacions i amb constants vulneracions del dret a la intimitat o a la presumpció d'innocència) no és la responsable d'aquestes filtracions."

Volen deixar clar que van demanar saber qui filtrava les informacions del sumari, però no van demanar en cap cas que s'actués contra els mitjans de comunicació.

"Les defenses van demanar que s'investiguessin les referides filtracions que només podien venir dels dos (o d'un dels dos) ministeris esmentats, també es demanà que s'adoptessin les mesures necessàries per aturar aquestes filtracions, entenent que aquestes tant sols podien venir per part de l'Administració Pública, dels seus funcionaris o treballadors, essent-ne responsables directes dels actes d'aquests."

Asseguren que en el moment de les filtracions només podien tenir accés al sumari "personal o funcionaris del Ministeri de l'Interior (policia) o bé de l'administració de justícia (Audiència Nacional o Ministeri Fiscal)".

En el moment en què els mitjans van publicar informacions sobre les interlocutòries de presó dels CDR investigats per terrorisme, el sumari que instrueix el jutge de l'Audiència Nacional Manuel García Castellón era secret. Quan, setmanes més tard, es va aixecar el secret de sumari van transcendir més detalls sobre la investigació.

 

Associacions i sindicats de periodistes denuncien que s'imputi als periodistes el què és un delicte dels funcionaris, en el que consideren un "atac a la llibertat de premsa".

La Fiscal general de l'Estat, Maria José Segarra ha anunciat que s'està estudiant la possible impugnació d'aquesta investigació. 


Petició de les defenses a la Fiscalia

La investigació té l'origen després que les defenses dels set CDR en presó provisional sol·licitessin a la Fiscalia que obrís una peça separada per investigar l'origen de les filtracions a la premsa de parts secretes de la causa.

 

 

La Fiscalia de l'Audiència Nacional va instar que, per qüestió de competència, fos un jutjat de Madrid i no l'Audiència qui investigués la presumpta revelació de secrets per la filtració del contingut de les interlocutòries de presó.

En el seu escrit al jutge, el ministeri públic compartia que les filtracions podien suposar un delicte però descartava incloure-ho en la causa principal a l'Audiència Nacional. És per això que demanava traslladar el cas als jutjats ordinaris de Madrid.

En les interlocutòries filtrades s'hi revelava, per exemple, que els investigats van fer una "reunió secreta in itinere" amb la germana del 130è president de la Generalitat, Carles Puigdemont, amb l'objectiu d'"entregar documentació sensible i establir comunicacions segures" entre Quim Torra i el seu antecessor. Anna Puigdemont, però, va negar cap relació amb els detinguts en l'operació Judes.

ARXIVAT A:
Operació Judes Judicial CDR

VÍDEOS RELACIONATS