Investiguen l'origen de Colom comparant-ne l'ADN amb possibles descendents
Investigadors granadins intenten descobrir definitivament on va néixer Cristòfor Colom a partir de l'ADN de persones amb un cognom igual o semblant al del cèlebre descobridor, com els catalans que es diuen Colom. Aquest ADN es contrastarà amb el d'un dels fills de l'almirall, que s'ha conservat en millors condicions que el del pare. La investigació la porta a terme el mateix grup de la Universitat de Granada que ha treballat en els darrers anys en la identificació de les restes atribuïdes a Colom a la Catedral de Sevilla.
L'objectiu de la investigació és arribar a aclarir, definitivament, on va néixer Colom. Per això han començat a contrastar el cromosoma I, l'únic que s'hereta per via paterna, de l'ADN d'un dels fills de Colom, Hernando, conservat en millors condicions que el que es creu que correspon al seu pare.
A Catalunya les proves ja han començat i els col·laboradors del grup investigador estan extraient mostres de saliva de 120 catalans de primer cognom Colom que han acceptat participar en l'experiment. La idea és treballar aquesta mateixa experiència a altres regions com Mallorca o, fins i tot, la ciutat italiana de Gènova, on algunes teories situen el naixement de Colom. A Itàlia es buscarà persones que portin el cognom Colombo o Scotto, que se sospita que podrien guardar alguna vinculació amb el llinatge del mariner.
El treball segueix una tècnica bastant innovadora, per la qual els investigadors recullen la saliva d'aquestes persones per comparar l'ADN amb la d'Hernando Colom, a través dels marcadors genètics SNIP i STRS. El marcador SNIP permet detectar la composició singular de la cadena de nucleòtids que integren l'ADN de cada persona, mentre que l'STRS descobreix quantes vegades es repeteix aquesta seqüència singular.
La cadena de l'ADN, única en cada individu, es repeteix d'una manera idèntica en el cas de familiars, per la qual cosa la coincidència en el nombre de repeticions de les seqüències de l'ADN de dues persones confirmaria que pertanyen a la mateixa família.
Aquesta línia d'investigació és similar a la desenvolupada pel científic Brian Sykes, reconegut mundialment pels seus estudis sobre l'ADN mitocondrial i autor del llibre "Les set filles d'Eva", on revelava que almenys el 95% dels europeus provenen de set dones, a les quals va anomenar Tara, Helena, Katrine, Xenia, Jasmine, Velda i Ursula: les set filles d'Eva.
