Investigadors catalans descobreixen com atacar càncers deixant-los sense energia

Una lesió que canvia la forma com les cèl·lules canceroses obtenen energia i les fa dependents de la glucosa
Investigadors catalans descobreixen com atacar càncers deixant-los sense energia

Investigadors catalans descobreixen com atacar càncers deixant-los sense energia

Una lesió que canvia la forma com les cèl·lules canceroses obtenen energia i les fa dependents de la glucosa
Xavier Duran Actualitzat
TEMA:
Càncer
Investigadors catalans descobreixen com atacar càncers deixant-los sense energia

D'esquerra a dreta, Margalida Rosselló-Tortella, Manel Esteller i Pere Llinàs-Arias

L'addicció d'algunes cèl·lules tumorals a la glucosa pot ser el seu taló d'Aquil·les i obrir la porta a nous tractaments. Així ho assenyalen investigadors catalans en un estudi publicat a la revista "Journal of Clinical Investigation Insight". Els autors han descobert una lesió que provoca aquesta vulnerabilitat dels tumors.

Des de fa molts anys se sap que les cèl·lules tumorals tenen un metabolisme alterat. I una d'aquestes alteracions modifica la forma com obtenen energia. En les cèl·lules sanes prové d'una sèrie de reaccions que es produeixen en les membranes dels mitocondris -centrals energètiques de la cèl·lula. En canvi, els tumors fan servir la glicòlisi aeròbia, que permet obtenir energia a partir del trencament de molècules de glucosa.

El grup de Manel Esteller, director del Programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer (PEBC) de l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), ha descobert una lesió que provoca aquesta alteració en la forma com les cèl·lules tumorals obtenen energia.

Es tracta d'una lesió epigenètica, és a dir, que no té a veure amb cap mutació en un gen sinó amb modificacions produïdes pels hàbits personals o l'entorn i que comporten que un gen s'expressi o, per contra, es deixi d'expressar. L'han descobert en alguns tipus de tumors escatosos: de cap -coll, boca, gola, llengua, faringe, cara, esòfag-, cèrvix -coll d'úter- leucèmies i limfomes. Aquests presenten pèrdua d'activitat d'un gen a denominat SVIP, que té la funció d'evitar la degradació de proteïnes importants per a l'equilibri cel·lular.


"Fast food" molecular

Aquest defecte provoca finalment la destrucció de la maquinària metabòlica que permet l'ús de la glucosa per obtenir energia de forma pausada i controlada. Aleshores, les cèl·lules han de recórrer a una mena de "fast food" molecular que permet obtenir energia barata i de forma ràpida.

Segons han descobert els autors, les cèl·lules que tenen el defecte epigenètic fan servir aquest sistema d'obtenció ràpida d'energia -la glicòlisi aeròbia- i depenen completament de l'entrada d'aquest sucre. Això es fa mitjançant un receptor anomenat GLUT1.

Els autors també han observat que els pacients amb aquest canvi metabòlic mostren una supervivència més curta en la seva malaltia. Malgrat això, l'addicció de les cèl·lules canceroses a la glucosa també pot ser el seu punt feble, com explica el doctor Esteller:

"Els resultats preclínics demostren que aquests pacients amb el defecte epigenètic de SVIP són més sensibles a fàrmacs dirigits contra el receptor de glucosa".

Aquests fàrmacs bloquegen l'entrada de glucosa. Això fa que el tumor no tingui prou energia per mantenir el seu creixement i acaba morint.

Primers assajos preclínics amb un fàrmac

Els investigadors han fet assajos preclínics amb un d'aquests inhibidors del receptor. Es tracta d'un fàrmac anomenat Bay-876. Ara caldria iniciar estudis clínics per estudiar si el fàrmac és segur i efectiu i en quines dosis.

Segons afirmen els autors en el seu article, els resultats "justifiquen els esforços creixents per trobar petites molècules que inhibeixin el GLUT1 i per explorar els beneficis terapèutics potencials de bloquejar-lo". Però també cal evitar que tingui efectes tòxics, perquè el GLUT1 s'expressa en tots els teixits sans de l'organisme per assegurar el subministrament de glucosa.

Per tot això, conclouen, és probable els pacients amb la lesió epigenètica responguin millor a aquests inhibidors quan es facin els assajos clínics per validar els beneficis d'aquest tipus de fàrmacs.

ARXIVAT A:
Salut Ciència Càncer