Investigadors catalans demostren que els homínids no es van posar drets al mateix temps a tot arreu
Un estudi de l'Institut Català de Paleontologia posa en dubte les teories que apuntaven que ximpanzés, goril·les, orangutans i humans tenien un passat comú. Demostra que els homínids no es van posar drets al mateix temps a tot arreu. Fins ara es creia que la postura vertical s'havia adoptat en un únic moment i al mateix lloc, però ara es comença a intuir que va sorgir de manera independent al continent africà i a l'euroasiàstic.
Un equip de l'Institut Català de Paleontologia (ICP) ha realitzat un estudi que conclou que no només a l'Àfrica, sinó també a Europa, el cos dels primats va evolucionar i van passar d'anar de quatre grapes a aixecar-se i poder-se enfilar als arbres, un canvi que va permetre, milions d'anys després, l'aparició de l'home.
La base d'aquest estudi, publicat a la prestigiosa revista científica nord-americana "Proceedings of the National Academy of Sciences" (PNAS) ha estat el registre fòssil català, considerat un dels més precisos del món, sobretot per les dades del jaciment dels Hostalets de Pierola, un dels tres més importants del període dels catarins, al costat dels de Kènia i els que es troben a la frontera entre el Pakistan i l'Índia.
El grup dels catarins, que van viure fa entre 23 i 5 milions d'anys a l'oest euroasiàtic, inclou orangutans, goril·les i ximpanzés. Van iniciar la seva història a l'Àfrica des d'on es van anar expandint cap a Europa i Àsia, encara que, amb l'excepció dels orangutans, en aquests territoris van anar desapareixent possiblement pel deteriorament del clima.
Ara, amb l'anàlisi dels fòssils del jaciment dels Hostalets, les noves datacions permeten així ordenar un conjunt important d'esdeveniments evolutius i fan entreveure que el canvi del disseny corporal del model quadrúpede cap a l'estructura actual d'aquells va tenir també lloc a l'àrea mediterrània.
El director de l'ICP, Salvador Moyà, ha destacat el valor del registre fòssil català, que cobreix la primera part de l'evolució dels homínids. "És el més complet i de més qualitat del món. Per això, és imprescindible per entendre l'origen de la nostra família", ha assegurat.
La base d'aquest estudi, publicat a la prestigiosa revista científica nord-americana "Proceedings of the National Academy of Sciences" (PNAS) ha estat el registre fòssil català, considerat un dels més precisos del món, sobretot per les dades del jaciment dels Hostalets de Pierola, un dels tres més importants del període dels catarins, al costat dels de Kènia i els que es troben a la frontera entre el Pakistan i l'Índia.
El grup dels catarins, que van viure fa entre 23 i 5 milions d'anys a l'oest euroasiàtic, inclou orangutans, goril·les i ximpanzés. Van iniciar la seva història a l'Àfrica des d'on es van anar expandint cap a Europa i Àsia, encara que, amb l'excepció dels orangutans, en aquests territoris van anar desapareixent possiblement pel deteriorament del clima.
Ara, amb l'anàlisi dels fòssils del jaciment dels Hostalets, les noves datacions permeten així ordenar un conjunt important d'esdeveniments evolutius i fan entreveure que el canvi del disseny corporal del model quadrúpede cap a l'estructura actual d'aquells va tenir també lloc a l'àrea mediterrània.
El director de l'ICP, Salvador Moyà, ha destacat el valor del registre fòssil català, que cobreix la primera part de l'evolució dels homínids. "És el més complet i de més qualitat del món. Per això, és imprescindible per entendre l'origen de la nostra família", ha assegurat.
