Investigació farmacèutica subcontractada, un sector efervescent i ben arrelat a Catalunya

Dos terços de la investigació sobre medicaments al món no prové de les farmacèutiques, sinó d'empreses subcontractades. Un sector que aquest any pot facturar 25.000 milions de dòlars i que encadena creixements anuals del prop del 10% els últims anys. A Catalunya, aquestes empreses també estan vivint un bon moment, gràcies a l'existència d'un potent ecosistema d'hospitals, indústria i centres d'investigació biomèdica. N'hem parlat al "Valor afegit".

Kymos és una CRO, que en l'argot del sector vol dir que és una empresa que fa investigació per compte de tercers, per a la indústria farmacèutica. En un dels laboratoris de la seva seu a Cerdanyola del Vallès, avui estan estudiant diverses mostres de plasma sanguini. Volen mesurar quina concentració d'un fàrmac hi ha a la sang. Són mostres que pertanyen a pacients que participen en un assaig clínic per provar un nou medicament. Aquesta mena d'empreses estan tenint un fort creixement. Segons el conseller delegat de l'empresa, Joan Puig, "la indústria farmacèutica, cada cop més, subcontracta la seva activitat de recerca amb laboratoris com el nostre, perquè li permet una acceleració dels processos per posar els seus productes al mercat".

"Podem fer, amb més flexibilitat i amb una especialització més gran, determinats serveis analítics dels quals som especialistes."

En aquesta empresa catalana, cada setmana reben 50 noves peticions de recerca i l'any passat van augmentar la facturació un 28%. Ja estaven presents a Itàlia i acaben de comprar uns laboratoris a Alemanya. "Hi ha tot un seguit d'estudis que s'han d'anar fent per demostrar la seguretat, l'eficàcia i la qualitat del medicament durant tot el seu desenvolupament, perquè les autoritats sanitàries aprovin aquest producte. I, per tant, juguem un rol fonamental en aquest cicle de vida del medicament. Fins i tot, quan el medicament ja ha estat aprovat, també oferim serveis de certificació de la qualitat dels lots", assegura el màxim executiu de Kymos.

Dirigir assajos clínics europeus des de Barcelona

Des de fa uns mesos, Montserrat Barceló és la vicepresidenta europea de Veristat, una prestigiosa empresa nord-americana dedicada a organitzar els assajos clínics de nous medicaments: "Quan una empresa biotecnològica o farmacèutica ha de fer un assaig clínic, l'externalitza, i aquí és on entrem nosaltres, amb tota la sèrie de processos que hi ha d'haver per, finalment, aportar les dades i l'informe final d'aquell producte." Demanen els permisos a les autoritats sanitàries per fer l'assaig i seleccionen els centres on aquesta recerca es podrà dur a terme i els investigadors que hi participaran. Seran aquests els que convenceran els pacients perquè entrin en l'estudi clínic. Al final, hi haurà un equip de redacció científica que dirà si el producte és segur, si és millor que el que hi havia al mercat i si cura aquella patologia que s'investigava. Barceló considera que "la flexibilitat que dona aquesta externalització fa que puguis disposar dels millors experts en cada moment quan tens el teu producte".

Veristat s'ha fet un lloc important en els assajos clínics: ha aconseguit participar en el desenvolupament del 10% dels productes innovadors aprovats als Estats Units. Ara, l'empresa ha decidit establir-se a Europa, i Barceló està creant el seu equip a Barcelona. Treballen des del Barcelona Health Hub del recinte modernista de Sant Pau, un espai en què conviuen "start-ups" i grans empreses que volen innovar en la recerca digital en el sector de la salut.

Un potent "hub" biofarmacèutic al sud d'Europa

Per a Veristat, establir-se a Barcelona per liderar els seus negocis a Europa no és casual. Segons Barceló, "de fet, nosaltres aquí a Catalunya i específicament a Barcelona, juguem la Champions, en recerca. Hi ha estudis i assajos clínics que es fan en molts centres del món, i també es fan aquí a Barcelona. Tenim centres com un Vall d'Hebron, un Hospital Clínic, un Hospital de Sant Pau, aquí al costat, un Can Ruti..."

També el conseller delegat de Kymos, Joan Puig, destaca el pes del sector biofarmacèutic aquí: "Catalunya té un ecosistema molt potent, amb hospitals, amb centres de recerca, amb laboratoris farmacèutics i amb CRO com la nostra i d'altra mena. Tot aquest entorn, tot aquest ecosistema, és el que fa que sigui un sector fort, un sector potent al nostre país. És un dels sectors de més innovació i de més aportació de capital humà".

La Covid ha sacsejat el sector

Patconsult és una empresa amb només dos anys d'història i es l'única a l'Estat dedicada exclusivament a analitzar els efectes de nous fàrmacs en òrgans malalts. Treballen amb teixits d'animals de laboratori en la fase preclínica del desenvolupament d'un medicament, és a dir, abans que les noves molècules es provin en humans. Al capdavant hi ha Jordi Alumà, un histopatòleg de renom amb més de trenta anys d'experiència en centres d'investigació internacionals. S'estan fent un lloc en un mercat dominat tradicionalment per centres d'investigació estrangers, unes inèrcies que no són fàcils de superar.

L'últim any han col·laborat amb els seus estudis en el llançament de dues vacunes contra la Covid-19: "En concret, la que nosaltres vàrem investigar, vam determinar que la vacuna aquella, administrada, no produïa cap tipus de lesió a diferents òrgans i teixits de l'organisme."

Jordi Alumà creu que aquesta crisi sanitària hauria de servir perquè les institucions es prenguin més seriosament la recerca mèdica: "Realment, el que ens ha demostrat aquesta pandèmia és que això és un sector estratègic. Això no és estrictament un sector de mercat lliure i que faci tothom el que vulgui, sinó que aquí s'hi ha d'invertir, s'hi ha d'invertir de veritat i de forma intel·ligent."

Per a Montserrat Barceló, a més, la pandèmia generarà canvis importants en la investigació farmacèutica: "És un sector que trigava entre 12 i 15 anys a portar un producte al mercat. I hem vist que ha sigut possible, en pràcticament un any, tenir una vacuna d'un virus gairebé desconegut com era la Covid o el SARS. Aquestes companyies han de canviar, la tecnologia ens ha d'ajudar a ser més ràpids i que la recerca sigui més sostenible."