Introduir el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn obligatori a Catalunya no implicaria millores ambientals
ACN Barcelona.-Introduir el Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) obligatori a Catalunya no implicaria una millora ambiental i tindria un elevat cost econòmic i social, segons mostra un estudi sobre la sostenibilitat d'un SDDR presentat per la Càtedra UNESCO ESCI-UPF aquest dijous. L'anàlisi ha comparat a escala econòmica, social i ambiental, la implantació del nou sistema en convivència amb el sistema de reciclatge d'envasos actual (SCRAP). Els resultats principals han demostrat que el SDDR no només suposaria un "un pas enrere en matèria ambiental", ja que els seus processos són més contaminants, sinó que econòmicament suposaria un cost addicional anual de 298 milions d'euros per a la societat catalana i de 100 euros més a l'any per unitat familiar, segons ha indicat el director de l'estudi, Pere Fullana.
L'estudi no ha analitzat de manera aïllada l'SDDR I l'SCRAP, sinó que compara el sistema actual (SCRAP) amb una situació hipotètica en la qual conviurien els dos sistemes. Per fer l'estudi s'ha aplicat l'SDDR a envasos d'aigua, refrescs, vins, caves i begudes espirituoses, amb matèria PET, PEAD, acer, alumini, cartró per a begudes i vidre, amb una mida d'envàs inferior a tres litres, amb un dipòsit de 10 cèntims per envàs i amb un percentatge de recuperació del 90%, mentre que els envasos no sotmesos a aquest sistema serien gestionats per l'SCRAP.La missió principal de l'estudi és conèixer la informació "rigorosa i científica" perquè els responsables polítics puguin decidir adequadament la necessitat d'implantar el sistema el país, ja que actualment la Generalitat està analitzant la seva possibilitat, segons ha apuntat Fullana. Tots els agents i factors que s'han usat per a l'anàlisi metodològica del treball el converteixen en l'estudi d'abast més complet realitzat fins ara a Europa sobre la sostenibilitat d'un SDDR, segons han apuntat els coordinadors.Impacte de la gestió ambientalEls resultats ambientals de l'estudi conclouen que la implantació del nou sistema significaria un impacte més elevat de la gestió ambiental d'aquests residus respecte a la situació actual, que té un millor comportament. Els tres indicadors en els quals el prejudici seria més clar serien en l'eutrofització (un augment de nutrients al medi aquàtic, que té conseqüències per a la flora i la fauna), la pluja àcida i l'escalfament global, mentre que només en l'esgotament de recursos, la introducció del SDDR suposaria una millora (5,8%). En les etapes on l'impacte del sistema es veuria més reflectit seria en els equipaments, ja que s'haurien de duplicar els sistemes, i en l'etapa de recollida i transport, on l'impacte augmentaria de dos a tres vegades, causat principalment per l'elevat nombre d'envasos que haurien de ser gestionats manualment (54%) que significaria que haurien de ser transportats sense compactar, ocupant més espais als camions i provocant l'augment de les emissions (CO2, entre d'altres) i, per tant, generant més impacte en el transport, ja que "seríem menys eficients en la recollida dels envasos", segons ha assegurat la coordinadora de l'anàlisi ambiental de l'estudi, Alba Bala.Finalment, pel que fa a l'augment de reciclatge al país, la implantació del SDDR tindria molt poc efecte, ja que només s'augmentaria el 0,63% la taxa de reciclatge de residus sòlids urbans, però es faria a costa de processos més contaminants.Resultats econòmicsLa implantació del sistema comportaria econòmicament un cost addicional de 100 euros més a l'any per a cada família catalana i, en total, 298 milions d'euros més a l'any a la societat catalana, incrementant 10 vegades el seu cost actual. Les causes principals d'aquest increment vindrien donades per les característiques del comerç del país, que provocarien que la majoria d'establiments haguessin de gestionar manualment els processos i, això, implicaria un cost molt elevat, així com els nous equipaments que s'haurien de crear.Tanmateix, els dos canals de distribució que es veurien més "afectats" pel SDDR serien els cafè - bars i els supermercats, ja que gestionen molt volum d'envasos, segons ha confirmat la coordinadora de l'anàlisi econòmica del projecte, Rosa Colomé.Les conclusions socials de l'anàlisiLa introducció del nou sistema implicaria un impacte social superior lligat a la gestió de residus. La coordinadora de l'anàlisi social de l'estudi, Silvia Ayuso, ha explicat que el SDDR augmentaria sis vegades el temps que dedica la societat catalana a la gestió dels envasos i comportaria una "major dedicació de l'espai de les seves llars". D'altra banda, el nou sistema comportaria una reducció envasos abandonats en espais públics i beneficiaria la percepció de l'impacte visual.Recomanacions a partir dels resultats obtingutsFullana ha afegit que només un estudi amb aquestes característiques que analitza tots els aspectes descrits anteriorment, pot ser "apta" per una decisió política. D'altra banda, el coordinador ha destacat que una anàlisi "completa i rigorosa" ha indicat que el canvi suggerit sobre la gestió d'envasos incorporant el nou sistema seria "menys sostenible que continuar amb el sistema actual". I, finalment, estudiant la gran quantitat de recursos econòmics i humans que requeriria aquest canvi, Fullana ha apuntat que seria més recomanable dedicar-los a la millora del sistema existent i a la gestió d'altres residus que són més importants en quantitat i en problemàtica ambiental.
