Intenten frenar l'spam de partits als mòbils a les portes de les eleccions del 28A
El defensor del poble presenta un recurs al TC contra la nova llei de protecció de dades
La llei que permet la recopilació d'opinions polítiques a les xarxes socials per després enviar-los propaganda podria ser anticonstitucional, segons el defensor del poble. Per això aquest dimarts, Francisco Fernández Marugán ha accedit a tirar endavant la petició que fa unes setmanes li van fer un grup de juristes i defensors dels drets digitals.
Nota de Prensa - Presentación Recurso de Inconstitucionalidad a #LOPD https://t.co/N9tP3Kpy8E comunicado conjunto @adsuara @jgarciaherrero @EgilGlez @SecuoyaGroup @pm_asociados @cotino @OfeTG @bufetalmeida @internautas @usuariosdeinter @PDLI_ @ENATIC1 @ISACAMadrid #NoConMisDatos pic.twitter.com/5muylny1Jp
Borja Adsuara Varela (@adsuara) March 6, 2019
El Tribunal Constitucional haurà de decidir en els propers dies si paralitza aquesta llei de cara a les eleccions del 28 d'abril, les primeres que es veurien afectades per la norma.
Precisament una advocada de Saragossa ha denunciat aquests dies a Twitter que el seu fill, de 17 anys, ha rebut propaganda electoral de PP, Ciutadans i Units Podem. Per demostrar-ho, ha compartit el missatge del PP via Twitter:
Han llegado de propaganda directa sin intento de recoger consentimiento y de varios colores y otro intentándolo de este palo. Cierto que al no responder a éste, hasta hoy no se ha recibido más. Pero... y el acceso al número para reenvío? pic.twitter.com/xlDn76SeML
Susana González R (@SuDigitalLawyer) March 4, 2019
De fet, la llei que està sent qüestionada només permetria aquest comportament durant la campanya electoral, i no més d'un mes abans.
El col·lectiu que ha presentat el recurs al defensor del poble ho ha fet perquè consideren que la nova llei "limita un dret fonamental" -el de llibertat política i ideològica . En el text de la nova llei, l'article 58 bis especifica que serà aplicada amb "garanties suficients":
"La recopilació de dades personals relatives a les opinions polítiques de les persones que portin a terme els partits polítics en el marc de les seves activitats electorals es trobaran emparades en l'interès públic i únicament quan s'ofereixin garanties suficients."
Però precisament aquest aclariment és el que posa en alerta els juristes, ja que quan una llei pot limitar un dret fonamental la seva aplicació ha de ser molt clara i ha d'estar fixada per la mateixa llei i no "per un reglament posterior, i encara menys per una circular de l'Agència de Protecció de Dades".
Pitjor que Cambridge Analytica
Segons els juristes, aquesta llei permetria un cas pitjor al de Cambridge Analytica als Estats Units i el Regne Unit, quan una consultora va fer servir les dades de milions de persones recopilades sense el seu consentiment a les xarxes socials per enviar-los propaganda electoral o informació que reforcés les seves pors i que els desmobilitzés a l'hora de votar.
Carlos Sánchez Almeida, de la Plataforma en Defensa de la Llibertat d'Informació, demana als partits polítics que "no enviïn publicitat electrònica fins que no hi hagi sentència del TC. Qualsevol enviament il·lícit serà denunciat a l'Agència de Protecció de Dades i als tribunals de Justícia, demanant indemnització". Des del seu bufet d'advocats, demana als usuaris que si reben propaganda ho denunciïn via Twitter:
Si recibes propaganda electoral en tu whattsapp, avisa aquí en Twitter. De aquí al 28 de abril habrá más iniciativas de activismo contra el espionaje ideológico. Para mantenerte informado, utiliza el hashtag #NoConMisDatos
Almeida (@bufetalmeida) March 5, 2019
La llei es va començar a tramitar amb el govern del PP i va ser aprovada al Senat al novembre del 2018 amb els vots de PP, PSOE i Ciutadans. Aquesta llei vol evitar les grans despeses de diners que es produeix en totes les campanyes electorals amb l'enviament de propaganda en paper a les bústies dels ciutadans.
