Inspeccions

El "nihil obstat" d'Angela Merkel tranquil·litza Zapatero. Creu que ha fet els deures que segons Jordi Pujol li va dictar Joaquín Almunia el mes de maig passat amb l'advertència que si no complia l'economia espanyola seria intervinguda. Així es va empènyer la reforma laboral d'octubre aprovada al desembre i que ara sabem que encara s'ha de retocar més i es va acompanyar amb el pacte de les pensions actual, que els agents socials diuen que no és el que realment necessitem. Per raons diferents, és clar, segons si parla la patronal o ho fan els sindicats.

En qualsevol cas, la cimera bilateral hispano-alemanya ha servit, sobretot, per vendre una imatge de conciliació i col·laboració entre un dels països de la Unió que marca agenda i condicions i un dels que o compleix o es rendeix. I no és aquest possible trencament el que necessita l'Europa que ha vist perillar l'euro, risc que ni es pot ni vol permetre. Es repeteix, però, que aquests canvis són els retocs necessaris. Bé, són alguna cosa més, i el primer moviment més o menys decidit per a la gran reconversió que s'ha de fer. I es parla de retornar la confiança als mercats com a pas imprescindible per retornar al camí que mai hauríem d'haver abandonat.

Però essent aquesta una condició imprescindible, no és suficient. Per això ressona en l'imaginari dels sectors polítics i econòmics aquella sentència d'Alfonso Guerra poc després que els socialistes assumissin el govern i el poder l'any 82: "A Espanya no la reconeixerà ni la mare que la va parir". Potser també per això, l'"enfant terrible" del PSOE de llavors i bocamoll encara es vanta ara d'haver aturat al Congrès dels Diputats bona part de les grans reformes que pretenia l'Estatut del 30 de setembre mostrant-nos el ribot anterior a la podadora del Tribunal Constitucional. No fos cas que ara la mare Espanya es tornés irreconeixible per aquells que, deien, l'havien canviat.