Infants amb alopècia: "Volem ser l'amiga que ens va faltar quan ens van caure els cabells"

Sovint es relaciona l'alopècia amb la població adulta, i costa més que se'n parli en el cas de joves i infants. Per posar-hi remei, l'associació A Pelo! ha impulsat la primera trobada de famílies que tenen algun membre amb alopècia. Hi han assistit al voltant d'una cinquantena de Catalunya i Espanya.

S'han trobat a Barcelona per fer diverses activitats, compartir la seva experiència personal i visibilitzar aquesta pèrdua de cabell que es dona per un error en el sistema immunitari. La més comuna és l'alopècia areata, i afecta un 2% de la població, però n'hi ha de diversos tipus.

L'alopècia pot començar a qualsevol edat i té un pronòstic desconegut, ja que el cabell pot caure per clapes o del tot, com són els casos d'aquestes famílies.

Les mateixes famílies ens expliquen com ho viuen:

Molt camí per recórrer

Des de l'associació reconeixen que s'ha avançat per normalitzar aquesta realitat, però que encara els queda camí per recórrer.

Per exemple, diuen que és fàcil trobar llibres que parlin sobre diversitat sexual i de gènere, però, en canvi, no n'hi ha gairebé cap que tingui present l'alopècia.

El mateix passa amb els prejudicis socials, quan s'associa la calvície amb el càncer. És per això que no els agrada parlar de trastorn o malaltia, sinó d'una "condició autoimmune".

Trobades com aquesta, creuen que no només són necessàries perquè l'alopècia sigui cada vegada més assimilada per la societat, sinó també perquè les persones que en tenen tinguin la sensació que no són les úniques.

Una associació nascuda de dues dones

A Pelo! és una associació sense ànim de lucre que va néixer de la mà de la Lídia i la Júlia. Totes dues van estar molts anys sense assumir que tenien alopècia, fins que van decidir "sortir de l'armari".

No són dermatòlogues ni professionals de la salut mental, i a través de l'associació només busquen ser "les amigues que ens hauria agradat trobar quan ens van dir que teníem alopècia".