Indults: carpeta judicial encara oberta, un any després

22 de juny del 2021. El Consell de Ministres ha d'aprovar els indults que permetran la sortida de la presó dels 9 líders del procés. Formalment, l'última paraula la té el Suprem. Insisteixo, formalment. Com a tribunal sentenciador, ha de firmar el paper, l'autorització perquè els alliberin.

A primera hora del matí, alguns mitjans publiquen que l'alt tribunal hi podria posar pegues. Parlo amb una font del Suprem. M'ho desmenteix rotundament. Em confirma que autoritzaran la llibertat dels presos independentistes quan rebin una comunicació oficial de La Moncloa. M'insisteix que, si aquesta els arriba, els deixaran sortir de la presó fins i tot abans que els indults es publiquin al Butlletí Oficial de l'Estat.

Finalment, aquesta comunicació no arriba. I el Suprem firma la sortida de la presó l'endemà, just després que els indults es publiquin al BOE.

Un any després, és el Suprem qui torna a tenir-ne l'última paraula. I ara, no només formalment.

En un moviment molt poc habitual, la secció cinquena de la sala tercera contenciosa administrativa del Suprem s'ha rectificat a si mateixa. Al gener, els magistrats van tancar la carpeta dels indults en no acceptar els recursos que polítics del PP, Ciutadans i Vox hi havien presentat en contra.

Però, després, hi va haver canvi de jutges i també de criteri. Al maig, tres dels cinc magistrats decideixen acceptar els recursos en contra de la decisió anterior de la sala. I en fer-ho, accepten també revisar els indults.

I ara, què?

El marge que el Suprem té per tombar la mesura de gràcia del govern espanyol és molt petit. Només ho pot fer en dos casos. Primer, si hi detecta un defecte de forma. I segon, si els indults no estan ben argumentats d'acord amb els criteris que admet la llei: justícia, equitat i utilitat pública.

Hi ha precedents en què el Suprem ha tombat un indult?

Sí. Però no són casos comparables als dels presos del procés.

El 2012, per exemple, el govern de Mariano Rajoy va indultar un conductor kamikaze que havia matat un jove de 25 anys. El Suprem el va tombar perquè el va considerar arbitrari.

No és el cas dels indults als nou líders independentistes. Conscient que s'hi presentarien recursos en contra, el govern espanyol es va mirar la justificació amb lupa. És molt complicat que els magistrats hi trobin, ara, escletxes. No és impossible, però sí molt poc probable.

I què en pot sortir, de la deliberació i de la sentència?

El més interessant serà allò que els magistrats han deixat per al final de tot: si els partits que han presentat recurs contra els indults, com el PP, Ciutadans i Vox, estan legitimats per fer-ho. És a dir, si se'ls pot considerar, d'alguna manera, víctimes directes.

És el punt que més divisió genera entre els jutges de la secció, fins al punt que podrien acabar elevant la qüestió al ple en un intent d'unificar criteris.

Dels cinc magistrats de la secció del Suprem, tres han apostat per deixar el complicat tema de la legitimació fins al final de tot, un cop ja han estudiat el fons de la qüestió. En canvi, els altres dos ja ho tenien clar ara: els indults no s'haurien de revisar i els recursos s'haurien d'haver rebutjat perquè tenen, en paraules dels mateixos jutges, una clara motivació política.

Un any després, el Suprem en torna a tenir l'última paraula.