Incògnites de l'ajornament de les eleccions: nou cens i possibles noves candidatures

Aquest dissabte, el Diari Oficial de la Generalitat, el DOGC, ha publicat el decret que suspèn les eleccions autonòmiques del 14F i les ajorna fins al 30 de maig.

Ara hi ha 10 dies de marge per presentar recursos a la Junta Electoral Central, la JEC, o al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Per això hi ha la possibilitat que s'acabi anul·lant el decret, i per tant, que s'obligui a fer les eleccions el 14F com estava previst.

Per a Josep Maria Aguirre, professor de Dret Administratiu de la Universitat de Girona, la UdG, aquesta és una possibilitat que no s'ha de descartar:

"En aquests moments no hi ha un consens unànime sobre la conveniència de la suspensió d'aquest procés electoral i la manca de consens pot obrir la possibilitat als recursos que acabessin anul·lant aquest decret."

En sentit contrari, Aguirre recorda els precedents de les eleccions al País Basc i a Galícia, que també ens van endarrerir uns quants mesos l'any passat, i que són un argument a favor que no s'impedeixi l'ajornament:

"Què va fer la JEC al mes de març? Se'n va rentar les mans, literalment va dir, miri, això ho ha de decidir el govern autonòmic basc, i la Junta Electoral del País Basc, i no va emetre cap resolució sobre el fons del tema."

El problema és que Catalunya no té llei electoral pròpia ni junta electoral autonòmica, però en tot cas, el consens a què han arribat la majoria de partits fa pensar que difícilment l'ajornament no tirarà endavant.

Es podran canviar les candidatures?

D'altra banda, el decret del govern es limita a suspendre les eleccions i a dir que es faran el 30 de maig, però no diu si es podran fer canvis en les candidatures o si se'n podrà presentar de noves.

La majoria de partits no s'han oposat al fet que això pugui passar, però el PSC ho ha rebutjat, i no descarta presentar recurs si finalment es decideix això.

Però segons Aguirre, entrevistat al canal 324, això no es podrà evitar, perquè caldrà renovar el cens, que és la base de tots els processos electorals.

Cens nou, tot nou

Això implica que s'hi inclouran les persones que compleixin 18 anys abans de l'1 de febrer, com a votants i també com a potencials candidats:

"Altres elements que també es modifiquen amb el cens: el percentatge d'avals necessaris per formalitzar candidatures. Per tant, això apunta que possiblement aquestes candidatures que han recollit avals, hagin de repetir el procés també."

En aquest sentit, la intenció del govern és demanar que no calgui repetir les recollides d'avals ni els tràmits que ja estan fets.

El nou calendari

En tot cas, el 5 d'abril, dilluns de Pasqua, s'haurà d'aprovar un nou decret de convocatòria per poder fer les eleccions el 30 de maig.

Si no es modifiquen els procediments electorals, això donarà temps fins al 16 d'abril per presentar les coalicions, i el termini per presentar candidatures serà el 26 d'abril.

La campanya electoral serà del 14 al 28 de maig, el dissabte 29 la jornada de reflexió, i el diumenge 30, les eleccions ajornades.

L'endarreriment afectarà les estratègies electorals que havien organitzat els diferents partits: el candidat del PSC, Salvador Illa, per exemple, molt possiblement continuarà uns quants mesos més com a ministre de Sanitat.

El judici al Tribunal Suprem de la candidata de JxCat, Laura Borràs, estarà més a prop, i també els líders independentistes presos tindran ja tots dret a permisos, cosa que no passava el 14F.

Tot plegat significarà que Catalunya no tindrà un govern nou fins al juliol com a molt aviat.