Incertesa a Irlanda: el centrista Fianna Fáil guanya en escons i el Sinn Féin, en vots

A Irlanda, un cop tancat l'escrutini de les eleccions legislatives de dissabte, el resultat final ha estat ajustadíssim. Finalment, el Sinn Féin -l'antic braç polític de l'IRA- ha quedat segon i el centrista Fianna Fáil s'ha acabat imposant pels pèls en nombre de diputats. Sigui com sigui, la governabilitat d'Irlanda entra ara en un escenari complicat de negociacions i no es descarta una repetició dels comicis.

En el repartiment d'escons, Fianna Fáil, encapçalat per Micheal Martin, s'ha situat al capdavant amb 38 diputats, però són sis menys que fa quatre anys. A només un escó de diferència hi ha el republicà Sinn Féin, el gran vencedor dels comicis amb un ascens de 14 diputats.

En tercera posició i amb la baixada més important en escons de totes les candidatures hi ha el democristià Fine Gael, fins ara partit en el govern amb el primer ministre, Leo Varadkar, que ha aconseguit 35 escons.

Tot i que els centristes tenen un escó més, el Sinn Féin ha estat el partit més votat, amb el 24,5% dels sufragis davant del 22,2% del Fianna Fáil, el 20,9 del Fine Gael, el 7,1% del Partit Verd i el 4,4% del laborista.
 

Coalicions gairebé impossibles 

Aquest panorama sentencia el tradicional bipartidisme irlandès però no canvia el fet que els partits hauran de buscar de nou socis per intentar formar govern. Una gran coalició entre els dos grans partits de centredreta no arribaria a la majoria absoluta de 80 diputats del Parlament de Dublín i, per tant, caldrien reforços.

El Fianna Fáil es podria plantejar com a alternativa de govern pactar amb el Sinn Féin de Mary Lou McDonald i algun partit petit com els Verds, que també han obtingut un gran resultat. En la majoria de casos caldria revisar les línies vermelles marcades pels candidats en campanya.

Si no hi hagués cap entesa, el país es veuria abocat a una repetició electoral, una circumstància que, vistos els resultats, potser no seria una mala opció per al Sinn Féin.