Incendis a Austràlia: una àrea com Catalunya cremada, i 40 graus a tot el país

Més de 70 focs forestals continuen cremant a Austràlia, la meitat sense control. I l'onada de calor hi ajuda. Aquest dilluns s'ha arribat als 40 graus a tots els estats.

Fins dilluns han cremat vora 3,5 milions d'hectàrees, una superfície més gran que tot Catalunya. Els últims anys l'àrea total cremada durant tota l'estació estival va ser de 280.000 hectàrees. A Nova Gal·les del Sud i Queensland s'han cremat un miler de cases.

El foc més important s'ha donat a l'estat de Victòria, on a la temperatura elevada s'hi han afegit vents forts i tempestes. A la regió d'East Gippsland, una popular zona de vacances, es va demanar a unes 30.000 persones, entre residents i turistes, que marxessin. Però l'evacuació va xocar amb l'impediment que les principals carreteres estaven tallades pel foc.

L'emergència ha sorgit també a Austràlia del Sud, a l'illa de Tasmània i a Nova Gal·les del Sud. La capital d'aquest últim estat, Sydney, està especialment afectada. Juntament amb la seva gran àrea metropolitana acull vora cinc milions de persones. Des del seu compte de Twitter, el servei de bombers rurals de l'estat -el més gran del món, amb 74.000 voluntaris- mostrava les zones del Gran Sydney que estaran més amenaçades dimarts.

Fires surrounding Greater Sydney: This map displays the predicted fire spread for NYE. The map indicates the communities that are expected to come under threat from embers or fire fronts. Other areas surrounding the fire may still come under threat if conditions change #NSWRFS pic.twitter.com/cDDvL6S8dS

— NSW RFS (@NSWRFS) December 30, 2019

També informava que dos bombers voluntaris havien mort dilluns a la tarda en bolcar el seu camió, probablement degut als forts vents. Això eleva a onze les víctimes dels incendis.

Per aquest servei de bombers, es tracta d'incendis sense precedents per aquestes dates. Els focs intensos començaven a aparèixer, normalment, al gener o al febrer.

Costos personals i econòmics

També a Sydney, més d'un quart de milió de persones han signat una petició perquè no se celebrin els tradicionals focs artificials de Cap d'Any i els diners es dediquin a l'extinció dels focs. Però les autoritats han afirmat que tot seguirà el curs previst. És una de les imatges més populars de cada 1 de gener perquè Austràlia és un dels primers països que fa la celebració del canvi d'any.

A part del drama humà, els incendis estan tenint un cost econòmic molt elevat. Les companyies d'assegurances han rebut reclamacions per un valor de 240 milions de dòlars australians -uns 150 milions d'euros. Però se suposa que la quantitat anirà augmentat de forma ràpida. Els efectes sobre la salut també seran notables i s'ha calculat que les alteracions en la vida quotidiana degudes al foc i al fum costen a Sydney uns 30 milions d'euros diaris.

A Tasmània, els incendis de fa un anys van tenir uns costos sanitaris de 5 milions d'euros. Es calcula que el 2020 seran molt superiors.

Sense canvis en la política climàtica

Però tot això no fa canviar la postura del primer ministre australià, Scott Morrison, sobre l'escalfament global i la crisi climàtica. En declaracions fetes abans de Nadal a la cadena australiana 9News, Morrison afirmava que "Austràlia està actuant contra el canvi climàtic". Però també hi afegia això:

"El que no farem és comprometre'ns en objectius imprudents de destrucció de llocs de treball i de crisi econòmica."

Darrere d'aquesta postura hi ha el seu suport al sector del carbó, que genera al voltant del 75% de l'electricitat al país i que és el recurs amb més pes en les exportacions. Hi treballen més de 35.000 persones i a la campanya electoral del maig Morrison es va comprometre a preservar aquests llocs de treball, a més de no apujar impostos i a mantenir una línia dura en immigració.

El carbó és el combustible fòssil més contaminant i menys eficient i un dels objectius dels Acords de París és reduir-ne significativament l'ús i, a mitjà termini, abandonar-lo totalment.

Austràlia és un dels principals emissors per càpita de gasos d'hivernacle. Amb el 0,3% de la població mundial és responsable de l'1,07% de les emissions totals. Aquest any va assolir un altre màxim, en aquest cas, per l'augment de l'ús de gas natural liquat.

Més energies renovables

Curiosament, les energies renovables estan creixent a Austràlia a un ritme deu vegades superior a la mitjana mundial i més de pressa que a països capdavanters com Alemanya. Segons un article de 3 investigadors de la Universitat Nacional d'Austràlia, Matthew Stocks, Andrew Blakers i Ken Baldwin, publicat a "The Conversation", entre 2018 i 2020, haurà instal·lat més de 16 Gigawatts d'energia solar i eòlica, cosa que significa una mitjana de 220 watts per persona i any. Comptant només el 2019, seria més del doble que Alemanya i quatre vegades més que el Japó.

Els autors també assenyalen que tot i que les inversions han disminuït, la potència instal·lada ha augmentat degut a la gran reducció de costos experimentada per les energies renovables. Els estats de Victòria i Queensland s'han marcat l'objectiu que el 2030 el 50% de l'electricitat es generi amb fonts renovables. I Austràlia del Sud n'espera assolir un 100% el 2025.

En la passada reunió de la COP25 a Madrid, el ministre d'Energia i Medi Ambient de Costa Rica, Carlos Manuel Rodríguez, va acusar els Estats Units, el Brasil i Austràlia del bloqueig que va impedir un acord sobre el comerç d'emissions.

Més consciència ciutadana

També sembla una paradoxa que guanyi les eleccions algú que es nega a prendre més accions contra l'escalfament global i, en canvi, el 64% dels ciutadans vegi la crisi climàtica com una amenaça real, segons una enquesta del "think tank" Lowy Institute.

Aquest percentatge ha crescut uns 20 punts des del 2014. I el 61% acceptaria accions més decidides fins i tot si això significa costos significatius -el 2012, només el 36% estaven d'acord amb aquesta frase.

En el seu compte de Twitter, Morrison no ha parlat, els darrers dies, del tema climàtic. S'ha centrat en lamentar les pèrdues i a establir un ajut econòmic de fins a 4.000 euros per compensar als voluntaris que treballen com autònoms o en negocis petits i mitjans i que han perdut ingressos per la seva participació en les accions contra els incendis.

We're backing our volunteer firefighters in by providing financial support of up to $6,000 each to those who are self-employed or work for small and medium businesses and have lost income because they've been fighting fires. pic.twitter.com/1YsYRbAUiU

— Scott Morrison (@ScottMorrisonMP) December 29, 2019

Morrison es va haver des disculpar per haver anat de vacances a Hawaii mentre els incendis s'agreujaven.