Implanten pròtesis oculars a Catalunya a un noi veneçolà que va perdre els ulls en una protesta

El noi, de 16 anys, va perdre els dos ulls al juliol, quan la policia veneçolana li va disparar una cinquantena de perdigons a la cara per reprimir una protesta
Implanten pròtesis oculars a Catalunya a un noi veneçolà que va perdre els ulls en una protesta
Molins de Rei

Implanten pròtesis oculars a Catalunya a un noi veneçolà que va perdre els ulls en una protesta

El noi, de 16 anys, va perdre els dos ulls al juliol, quan la policia veneçolana li va disparar una cinquantena de perdigons a la cara per reprimir una protesta
Carla Riverola Brutau Actualitzat
Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Engegar/Aturar Silenciar Pujar el volum Disminuir el volum Instruccions per interactuar amb el player
imatge

L'ús de perdigons per dispersar els manifestants és una pràctica que també es fa servir a Veneçuela. Allà són molts els que han perdut la visió, com Rufo Chacón, un noi que va perdre els dos ulls durant una protesta. Ara ha vingut a Catalunya perquè li implantin dues pròtesis oculars.

 

Aquesta és la mirada que té ara. Amb només 16 anys, va perdre els dos ulls al juliol, quan la policia veneçolana li va disparar una cinquantena de perdigons a la cara per reprimir una protesta contra l'escassetat de gas butà en què participava amb la seva família.

Una fundació del seu país ha finançat totes les despeses. A banda de les protèsis, també porta unes ulleres amb intel·ligència artificial que li expliquen el que els seus ulls ja no poden veure.

"Dona més facilitat a la meva vida. Puc llegir i fer altres activitats. Em diu l'hora, identifica persones que tinc al meu ecosistema. Està bé."

 

Miquel Salinas, ocularista i gerent d'OcularLab, explica com ho han fet:

"Intentem encaixar al màxim la pròtesi perquè tingui el màxim de moviment, el màxim d'expressió, i sigui al més natural possible. És del que es tracta, que qui et miri vegi alguna cosa, però no vegi que és una pròtesi."

La seva mare, Adriana Parada, agraeix el canvi que han suposat les pròtesis:

"Era fort veure el meu fill cada dia obrir les parpelles i no veure res allà, perquè no hi havia res. Això és traumatitzant, perquè cada dia sentia el dolor de veure el meu fill així, simplement per una bombona de gas i perquè a aquestes persones els va donar la gana d'arremetre contra les persones."

 

La visió, de moment, no la podrà recuperar, però tornarà a Veneçuela amb un objectiu que li semblava haver perdut:

"Intentar redreçar el camí de la meva vida."

VÍDEOS RELACIONATS