Imaz diu a Zapatero que no s'entendria donar suport a reformar l'Estatut català i no el basc
El president del PNB, Josu Jon Imaz, ha demanat a José Luis Rodríguez Zapatero que digui en "quin punt" trenca les regles del joc el "pla Ibarretxe", i ha assegurat que prefereix pensar que la petició del president del govern de retirar-lo correspon als "tics del passat, que han de quedar en un calaix", perquè seria contradictori, ha dit, que els socialistes estiguin disposats a fer una reforma estatutària a Catalunya i no a Euskadi.
Imaz s'ha referit en una roda de premsa a Sant Sebastià a algunes de les qüestions plantejades per Rodríguez Zapatero durant el debat d'investidura celebrat els dies 15 i 16 al Congrés, del qual ha destacat el "nou clima" i els "tons", que ha contraposat al "llenguatge aspre, crispat i intolerant que representava Aznar".
El president del PNB ha sol·licitat al PSOE que oblidi aquests "tics" i presenti el seu propi text de reforma de l'Estatut de Gernika al Parlament basc, perquè creu que seria contradictori que els socialistes estiguin disposats a fer una reforma de l'Estatut de Catalunya i no del d'Euskadi.
S'ha mostrat convençut que "els consensos i els acords serien molt més senzills" si el PSE/EE presentés a la cambra basca "les propostes, els conceptes i els criteris" que defensen els socialistes catalans, com que "Catalunya és una nació, que té un dret a més autogovern i que ha de ser la societat catalana la que a través de la seva voluntat marqui l'autogovern que ha de tenir".
"Ni la societat espanyola ni la basca entendrien que, defensant conceptes similars als de Catalunya, allà s'estiguessin obrint les portes a un debat democràtic i a Euskadi s'estiguessin tancant", ha assenyalat Imaz.
Imaz no creu que la diferència de posicions del PSOE respecte a una i altra reforma es pugui atribuir als diferents plantejaments entre nacionalistes catalans i bascos per encarar la modificació dels respectius estatuts, ja que entén que no existeixen "aspectes substancialment diferenciats".
Per argumentar aquesta afirmació ha recordat que els firmants de la Declaració de Barcelona, PNB, CiU i BNG, mantenen una "visió comuna de la necessitat del reconeixement de les tres nacions a l'estat espanyol".
"M'agradaria pensar que la diferència de tractament no es deu al fet que el Partit Socialista està al govern de Catalunya i no al d'Euskadi, perquè seria preocupant que respongués a interessos partidistes conjunturals. Prefereixo pensar que no és així", ha recalcat.
Imaz ha afimat que la seva formació no considera que tingui "la veritat absoluta sobre l'autogovern" i per això fonamenta el debat parlamentari per buscar acords.
Imaz ha dit que la prioritat d'aconseguir la fi de la violència i el terrorisme exposada pel nou president del govern és també la del PNB, encara que ha reiterat que per aconseguir-ho no pot ser "un instrument vàlid el mal anomenat 'pacte antiterrorista'", que considera un acord "excloent" i "contra el nacionalisme".
