Ildefonso Falcones, absolt de defraudar més de 700.000 euros a Hisenda

Després d'anys de litigis, la jutge ha absolt l'escriptor Ildefonso Falcones i la seva dona, Carmen Rosich, de delictes contra la Hisenda pública entre els anys 2009 i 2010.

La magistrada considera que no s'ha pogut demostrar que Falcones signés contractes ficticis amb empreses en països amb baixa tributació o paradisos fiscals per cedir-los els drets d'autor i desviar els beneficis a l'estranger, tot i apuntar que existia "una trama de societats radicades" en països com Irlanda, Xipre o la República Dominicana.

Falcones i Rosich estaven acusats de defraudar 744.213 euros dels beneficis de llibres supervendes com, per exemple, "L'església del mar" o "La mà de Fàtima". A l'escriptor se li demanaven sis anys de presó i tres a Rosich, a més d'una multa d'un milió i mig d'euros per a cadascun, per fingir que cedien els drets d'autor a través d'un entramat de societats a l'estranger.

La simulació en la cessió de drets, descartada

La jutge qüestiona que hi hagués un entramat simulat amb l'única finalitat d'evadir impostos en la cessió dels drets de l'escriptor a Bufet Falcones i a Índex Empresarial, perquè totes dues societats s'havien creat i ja eren operatives abans del juliol del 2004, quan l'autor va signar el contracte d'agència literària per la seva obra "L'església del mar".

En la sentència, la jutge admet que els processats "van idear una trama de societats radicades a l'estranger", a països de baixa tributació com Irlanda i Xipre o paradisos fiscals com les Illes Caiman, "amb la finalitat d'evitar el pagament d'impostos (encara que parcialment) en territori espanyol".

En una interpretació "favorable al reu", el jutjat penal número 25 de Barcelona ha conclòs que la xifra defraudada a Hisenda seria inexistent o, en el pitjor dels casos, les quotes no arribarien als 120.000 euros que la llei estableix com a mínim per constituir delicte:

"Les quotes defraudades per Ildefonso Falcones serien en tot cas o inexistents o inferiors a 120.000 euros, per la qual cosa procedeix la lliure absolució dels delictes pels quals estava acusat."

La magistrada opina que "és més que probable" que qui "va organitzar" l'entramat fos Rafael Falcones, germà de l'escriptor, investigat en la causa fins que va morir, l'agost de 2019. Descarta, però, que Ildefonso Falcones fos aliè a l'estratègia i creu que "va conèixer i va consentir plenament aquestes accions". La sentència assegura que "la finalitat de defraudar la Hisenda Tributària espanyola amb la creació d'aquest entramat social resulta evident".

Tant Falcones com la seva dona van aprofitar l'amnistia fiscal promoguda pel govern del PP per regularitzar diners que tenien a l'estranger. En la llista de morosos d'Hisenda publicada el juny passat, l'escriptor hi apareixia amb un deute d'1,3 milions d'euros.

"Desídia" de l'Agència Tributària

En qualsevol cas, la magistrada es pregunta per quin motiu la cessió de drets "a una societat familiar, Bufet Falcones, amb domicili social i tributació a Espanya, i que ha estat considerat vàlid per la Hisenda pública durant més de deu anys deixa de considerar-se vàlid i passa a considerar-se simulat".

Segons la sentència, "la resposta és senzilla": Hisenda hauria deixat "prescriure les accions exercitables per reclamar el possible frau dut a terme per Bufet Falcones S. L. aferrant-se a la tesi de la simulació del contracte del 4 de novembre del 2004, ja que d'una altra manera tot el possible frau no es podria reclamar".

La jutge retreu "si no mala fe, sí certa desídia" a l'Agència Tributària, perquè, cinc anys després del primer informe sobre el presumpte frau fiscal de Falcones, va fer un càlcul nou de les quantitats defraudades, quan ja s'havien assenyalat en el judici.