Cèl·lules de càncer de pàncrees
El càncer de pàncrees és un dels que tenen pitjor pronòstic

Identifiquen una potencial diana terapèutica en el càncer de pàncrees més freqüent

Investigadors catalans demostren que la inhibició d'una proteïna concreta atura la progressió del tumor

Xavier DuranActualitzat

Investigadors catalans han identificat una proteïna com a possible diana terapèutica en el tipus més freqüent de càncer de pàncrees. L'estudi s'ha fet tant amb models animals com amb mostres de pacients.

L'estudi l'han realitzat investigadors de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS), i del Centre de Regulació Genòmica (CRG). L'han coordinat Cristina Fillat, cap del grup Teràpia Gènica i Càncer de l'IDIBAPS, i Susana de la Luna, cap del grup de Senyalització i regulació gènica del CRG. Els resultats es publiquen a la revista "Gut".  

L'equip ha estudiat l'adenocarcinoma ductal de pàncrees, que representa el 90% dels tumors pancreàtics. Es tracta d'un tumor poc freqüent, però és la quarta causa de mort per càncer a tot el món. Es tracta  d'un tumor molt agressiu que té un mal pronòstic amb els tractaments actuals.

La recerca s'ha centrat en les proteïnes quinases. Es tracta d'un grup de proteïnes que regulen diferents vies de senyalització. La seva activació anormal juga un paper clau en la progressió del càncer i per això han estat objecte d molt estudis, com explica Cristina Fillat:

"Aquest grup de proteïnes constitueixen un tipus de dianes terapèutiques entre les més eficaces en càncer i han estat àmpliament estudiades en diferents tipus de tumors".

 

La inhibició frena la proliferació del tumor

Els autors van estudiar la proteïna DYRK1A, el paper de la qual en el càncer de pàncrees no havia estat caracteritzat. Utilitzant ratolins modificats genèticament per expressar la malaltia i analitzant mostres reals de pacients en el laboratori, van aconseguir determinar la funció de la proteïna i establir el seu mecanisme d'acció

Els resultats demostren que DYRK1A té una elevada expressió, és a dir, activitat, en el càncer de pàncrees estudiat. A més, aquesta expressió està correlacionada amb la del receptor de membrana de les cèl·lules tumorals, anomenat c-MET. Es va observar, tant en els estudis in vitro amb mostres de pacients com en els animals, que inhibint la quinasa DYRK1A s'aconseguia limitar la proliferació cel·lular i, per tant, reduir la progressió del tumor, com explica Susana de la Luna:

"Hem observat que la proteïna s'expressa tant en estadis primerencs com avançats del tumor i participa en l'estabilització dels receptors de membrana, c-MET i EGFR, claus per la proliferació de les cèl·lules tumorals".

Els inhibidors d'aquest receptors que s'han fet servir fins ara han mostrat una resposta parcial. Aquest estudi suggereix que només amb la inhibició de DYRK1A s'aconseguiria la degradació de c-MET i EGFR i es reduiria l'activitat que provoca l'expansió del tumor.

ARXIVAT A:
CiènciaSalutCàncer
Anar al contingut