Després de la publicitat pots interactuar amb el player amb els següents botons Instruccions per interactuar amb el player

Identifiquen qui hauria delatat Anne Frank després d'una investigació de sis anys

L'assenyalat pels investigadors tenia accés a informació sobre la ubicació dels Frank perquè era membre del Consell Jueu d'Amsterdam

RedaccióActualitzat
TEMA:
Holocaust

Un equip d'investigadors assegura que ha aconseguit resoldre, sis anys després de posar-se a treballar, l'enigma sobre qui va delatar Anne Frank.

Un home relativament desconegut, el notari jueu Arnold van den Bergh, és l'assenyalat com a sospitós pels investigadors liderats per l'exagent de l'FBI Vincent Pankoke i format per una vintena d'historiadors, criminòlegs i especialistes en dades.

Frank va ser descoberta al seu amagatall i va morir en un camp de concentració nazi el 1945. Els investigadors han conclòs ara que és "molt probable" que Van den Bergh revelés l'amagatall per salvar de la deportació la seva pròpia família, segons ha explicat el membre de l'equip d'investigació Pieter van Twisk al diari NRC.

Segons sembla, Van den Bergh, que va morir el 1950, tenia accés a informació sobre la ubicació dels Frank perquè era membre del Consell Jueu d'Amsterdam en temps de guerra.

Segons l'equip, aquesta ja era la teoria que sostenia el pare de la jove, Otto Frank, però no la va fer fer pública per por de l'antisemitisme.


Una nota anònima

La teoria es basa en la còpia d'una nota anònima que que li va arribar a Otto Frank després de la Segona Guerra Mundial, i que els investigadors han localitzat entre els arxius d'un oficial de policia.

El Consell Jueu havia elaborat llistes d'adreces d'amagatalls amb la intenció de demostrar als alemanys que estava cooperant, i com a membre d'aquest organisme, Van den Bergh podia haver obtingut aquest arxiu i l'hauria utilitzat en un intent desesperat per evitar la seva pròpia deportació.

La direcció va arribar a les mans de l'oficial alemany de les SS que va encarregar l'arrest de la família d'Anne Frank. Tot i això, els investigadors admeten que encara falten proves concloents sobre com el notari va filtrar la direcció i qui va escriure la nota anònima que va convèncer Otto Frank sobre aquesta teoria.

En qualsevol cas, l'intent de destapar el traïdor no s'ha fet amb la idea que tingui conseqüències judicials, sinó per aclarir un dels misteris no resolts més grans dels Països Baixos durant la Segona Guerra Mundial.

Tot i l'interès que ha despertat l'estudi, altres investigadors han qüestionat les proves que ara s'han presentat. Des de l'equip defensen que "ja que no hi ha proves d'ADN o imatges de vídeo en un cas tan antic, sempre caldrà confiar en l'evidència circumstancial", però aquesta "teoria té una probabilitat de com a mínim el 85%".


Escepticisme des de l'institut d'estudis de l'Holocaust

Des de l'Institut Neerlandès d'Estudis de la Guerra, l'Holocaust i els Genocidis (NIOD), l'historiador Erik Somers ha elogiat l'enfocament extens i multidisciplinari de la investigació, però diu que és escèptic sobre la conclusió a què han arribat.

Somers ha indicat a l'agència Reuters que la investigació i la possible indicació de Van den Bergh com a sospitós es basa en una nota anònima que l'identifica i en hipòtesis sobre les institucions jueves d'Amsterdam en temps de guerra, però que no tenen el suport d'altres investigacions històriques:

"Sembla que parteixin de la base que era culpable i hagin trobat la manera de fer encaixar aquesta hipòtesi."

Segons Somers, hi ha moltes altres possibles raons per les quals Van den Bergh no va ser mai deportat, ja que "era un home molt influent".


La Casa d'Anne Frank demana seguir amb la investigació

Els responsables de la Casa d'Anne Frank han assegurat que estan "impressionats" pel treball de l'equip i demanen que se segueixi investigant. El director de la Casa, Ronald Leopold, assegura que la investigació ha "generat informació nova important i una hipòtesi fascinant que mereix més investigació".

En aquest temps, la Casa no ha participat en la investigació, però sí que ha compartit informació dels seus arxius per ajudar-hi. L'edifici el gestiona una organització independent sense ànim de lucre, que obre la casa al públic i divulga la història de la vida d'Anne Frank a escala mundial.

En una investigació pròpia, ara fa cinc anys, la Casa d'Anne Frank va concloure que la possibilitat més plausible és que el descobriment de l'amagatall secret fos un fet casual.


Tècniques avançades d'investigació

Els investigadors liderats per Pankoke han utilitzat noves tècniques de recerca per compilar una base de dades amb 66 gigabytes d'informació amb llistes de col·laboradors nazis, informants, documents històrics, registres policials i investigacions prèvies que han permès descobrir noves pistes.

Per identificar el traïdor s'han situat damunt del mapa desenes d'ubicacions de tots els sospitosos, tenint en compte qui coneixia l'emplaçament de l'amagatall i els motius que els podien portar a revelar-lo.

Els resultats de la nova investigació es recullen en un llibre de l'autora canadenca Rosemary Sullivan, "La traïció d'Anne Frank", que es publicarà aquest mateix dimarts.


Descoberta i deportada

Els nazis van descobrir Anne Frank i set jueus més quan portaven dos anys en un amagatall secret sobre un magatzem, al costat d'un canal a Amsterdam. Era el 4 d'agost de 1944, i tots van ser deportats.

Frank va morir al camp de Bergen Belsen als 15 anys, i s'ha fet mundialment coneguda per la publicació del diari que va escriure mentre estava amagada.

Miep Gies, una de les dones que ajudava la família durant la seva estada a l'amagatall, va conservar el diari d'Anne Frank fins que el pare de la jove i únic supervivent de la família, Otto, el va publicar l'any 1947. Des de llavors s'ha traduït a 60 idiomes i ha arribat a milions de lectors a tot el món.

ARXIVAT A:
HolocaustLiteraturaNazisme
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut