Identifiquen les espècies de peix i marisc venudes al mercat que tenen menys mercuri

Sardina, seitó, besuc, orada i calamar són algunes de les espècies recollides en un estudi fet a diversos mercats locals que en tots els casos estaven per sota de les concentracions de mercuri recomanades com a segures per la Unió Europea.

L'estudi l'han fet Marco Capodiferro, Esther Marco i Joan O. Grimalt, de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (IDAEA) del CSIC. S'ha publicat a la revista Environmental Pollution.

Els autors van analitzar 1.345 exemplars de 58 espècies de peix i marisc de consum humà que estaven a la venda a mercats de Mallorca, Menorca, Eivissa, Alacant, l'Ametlla de Mar, l'Ampolla, l'Alguer, Gènova, Civitavecchia i Marsella. Tots havien estat capturats per pescadors locals.

L'objectiu era mesurar els nivells de mercuri, un element tòxic que perjudica ronyons, pulmons i els sistemes cardiovascular i nerviós, sobretot en dones embarassades i població infantil.

Tal com expliquen els autors en l'article, el mercuri pot recórrer llargues distàncies a través de l'atmosfera. Una proporció significativa es pot trobar en ambients aquàtics, transformat en metilmercuri, que s'acumula en l'organisme dels peixos.

La concentració augmenta al llarg de la cadena alimentària, quan uns peixos en devoren d'altres. Com a resultat, el consum de peix és la principal font de mercuri en la dieta humana. D'aquí prové entre el 93 i el 98% del mercuri ingerit.

En el cas d'aquest estudi, els investigadors van considerar segura una espècie si tots els exemplars analitzats tenien concentracions de mercuri per sota de les màximes recomanades per la Unió Europea. De les 58 espècies, només 13 complien aquest criteri: sardina, seitó, mare de lluç, caramel (o gerret), goràs (o besuc de fonera), orada, raor, moll de roca, serrà, escorball, salpa, llampuga i calamar.

Gairebé totes ocupen llocs baixos en la cadena alimentària. Per això, acumulen menys mercuri. La llampuga era l'únic gran predador que tenia nivells dintre dels límits.

També hi havia només un cefalòpode que complís el criteri: el calamar. I cap de les espècies de marisc, com ara el musclo, complia els requeriments de la UE.

Així, segons l'estudi, entre les espècies no del tot segures hi ha aquestes: gamba, llenguado, sarg, sípia, verat, bruixa, congre, rap i nero.

Segons els autors, si les 13 espècies amb nivells segurs són l'única font de peix, en el pitjor dels casos implicaria ingerir entre el 49% i el 70% del total setmanal recomanat per l'OMS. Per això, fan aquesta recomanació:

"El consum d'aquestes espècies mediterrànies minimitza la ingesta de mercuri al mateix temps que aporta beneficis degut als àcids grassos insaturats que contenen."

També proposen que les autoritats sanitàries tinguin en compte aquestes espècies i les situïn com a preferents en el consum respecte a les que no compleixen els límits establerts per la UE.

I conclouen dient que en aquest sentit cal prestar especial atenció a les dones embarassades i als infants.