Identificades les cèl·lules que desencadenen el càncer de pàncrees, un dels més letals

Investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB) i del Memorial Sloan Kettering de Nova York han identificat les cèl·lules a partir de les quals es desencadena el càncer de pàncrees, un dels que té la mortalitat més alta. Han pogut desvelar quines característiques n'afavoreixen el desenvolupament.

Més del 90% dels càncers de pàncrees tenen una mateixa alteració genètica. Aquesta alteració tan comuna és un element necessari, però no suficient, per desencadenar el tumor.

Hi ha d'haver també algun altre factor al voltant d'aquestes cèl·lules que l'afavoreixi, per exemple una inflamació. Així i tot, només unes poques cèl·lules tindran la capacitat de tornar-se malignes. I ara les han identificat i han vist què tenen en comú: són cèl·lules que es comuniquen molt amb l'entorn, que envien senyals i hi responen, per modificar-los.

La doctora Direna Alonso Curbelo és una de les investigadores principals i cap de laboratori del Grup d'Inflamació, Plasticitat Tissular i Càncer de l'IRB:

"La capacitat de respondre i modular l'entorn és el que determinava que aquestes cèl·lules fossin més propenses i una vegada hem fet un mapa de quines són i amb qui parlen, tenim moltes possibilitats d'interceptar missatges o canviar els interlocutors."

Per tant, s'ha vist que les interaccions entre les mutacions genètiques i altres factors externs, com les lesions tissulars o les inflamacions, modifiquen la identitat de les cèl·lules i del seu entorn. Això afavoreix l'aparició i la progressió dels tumors.

Tot plegat s'ha desxifrat mitjançant un mapa epigenètic en alta resolució que revela les "converses cel·lulars" que desencadenen aquest càncer. El treball s'ha publicat a la revista Science.

El càncer de pàncrees és dels que més mal pronòstic tenen perquè s'acostuma a diagnosticar quan està molt avançat i perquè no hi ha bons tractaments. Identificar-ne les cèl·lules responsables ha de facilitar, precisament, trobar fàrmacs més ben dirigits.

"De vegades ho comparo amb una partida d'escacs. Pots anar al peó, però millor anar a la reina, no?"

Una possible via terapèutica

L'estudi és prometedor a l'hora de poder desenvolupar teràpies que bloquegin o alenteixin la progressió del càncer i, potencialment, de la malaltia en fases més avançades.

Aquesta recerca tan minuciosa només ha estat possible gràcies a una feina multidisciplinària que ha combinat la investigació experimental de laboratori amb l'anàlisi computacional de milions i milions de dades.

En concret, l'estudi s'ha fet a partir de ratolins modificats genèticament i models informatitzats, i obre el camí per trobar nous enfocaments terapèutics.

La taxa de supervivència del càncer de pàncrees al cap de 5 anys continua sent molt baixa, al voltant del 12%, segons la Pancreatic Cancer Action Network.